Explicau la mitificació del bilingüisme

1.La mitificació del bilingüisme.  ¡

Algunes llengües (com el cas del català) han estat marginades al llarg de la història sobre la base d’idees errònies i precondebudes, que no es poden fonamentar des del punt de vista científic i racional. Són els anomenats prejudicis lingüístics. Un d'aquests prejudicis és la mitificació del bilingüisme.

¡

La comunitat lingüística catalana es veu obligada a ser bilingüe (emprar dues llengües per necessitat: la pròpia/L1 i la imposada/L2) i aquest bilingüisme social és mitificat pels anomenats bilingüistes (partidaris del bilingüisme). La mitificació del bilingüisme no pretén altra cosa que presentar aquesta situació com harmònica, estable i inamovible. Els bilingüistes, a més, consideren el bilingüisme social com a natural, defensen que algunes comunitats lingüístiques són intrínsecament bilingües.

¡

En realitat, el bilingüisme social és un estadi anterior a la substitució lingüística, una de les possibles sortides a una situació de conflicte lingüístic. Sempre reflecteix una desigualtat lingüística, perquè els parlants de L2 poden viure perfectament amb la seva sola llengua, mentre que els de L1 han de dominar necessàriament L2. No deixa de ser curiós que els bilingüistes, els defensors del bilingüisme com a enriquiment personal, siguin monolingües; la defensa del bilingüisme és l’arma que fan servir per no haver d’usar la L1. 

¡

Cal recordar que la llengua actua com a element unificador i integrador entre els membre d’una mateixa comunitat cultural i lingüística.
2.Actituds lingüístiques a)Consciència, fidelitat o lleialtat lingüístiques:
resistència dels parlants d’una llengua dominada a l’abandó de tal llengua (la pròpia, L1). També s’oposen als canvis d’estructura i a les interferències lingüístiques de tot tipus (fonètiques, gramaticals o lèxiques). Aquesta actitud és absolutament necessària davant una situació de bilingüisme social per invertir el procés de substitució lingüística en normalització.

B)Autoodi, autoprejudici o deslleialtat lingüística:

és l’abandó progressiu que els parlants fan de la llengua pròpia a favor d’una altra (L2), que consideren “superior”. Sovint la promoció intencionada de prejudicis porta a aquesta actitud, fet que condueix a la substitució lingüística.

3.Prejudicis lingüístics o tòpics

Són valoracions emotives negatives o positives, és a dir, judicis de valor sobre llengües o varietats lingüístiques de les quals es té una informació escassa o errònia.  

¡

Segons J. Tuson, hi ha dos tipus de prejudicis en funció de qui els emet:

A)Els innocents:

sorgeixen fruit de la ignorància dels parlants, que necessiten crear estereotips per classificar la realitat.

B)Els malvolents o perversos:

emanen del govern i són planificats per fer desaparèixer certes llengües que no interessen a l'estat. Cal, doncs, combatre’ls perquè estan en contra de la igualtat entre les llengües i porten a la desaparició d’aquelles valorades negativament.  
4.El secessionisme lingüístic És una actitud a través de la qual es vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany, perquè es considera una llengua diferent. Es tracta d’un fenomen recent al cas català i és analitzat per la Sociolingüística actual. Es caracteritza pels trets següents:
a)Rebuig del català com a llengua apta de comunicació en la societat.
b)Representa una orientació cap a la diglòssia i la substitució lingüística, i minimitza el conflicte
c)Considera com a principal enemic la pròpia llengua de la qual es vol separar una varietat regional.
d)Adhesió a una grafia que romp la unitat lingüística i que exagera les particularitats dialectals.
¡
Destaquen dos casos de secessionisme lingüístic en la llengua catalana: 

¡

4.1. Secessionisme lingüístic valencíà o blaverisme: Apareix a finals dels 70, durant la transició democràtica. Se sosté per certs sectors culturals i polítics conservadors de la societat valenciana, els quals neguen la unitat de la llengua catalana. El blaverisme és la denominació despectiva amb què es coneix un moviment de reacció contra el nacionalisme valencíà. Déu el seu nom a la defensa per part d’aquest moviment de la franja blava de la senyera coronada de la Ciutat de València, un dels seus trets d’identitat.

¡

4.2. Secessionisme lingüístic balear o gonellisme: Es tracta d’una actitud prou marginal que se sosté per certs grups culturals, els quals s’oposen a l’estandardització de l’idioma. L’actitud és semblant a la del blaverisme valencíà; però amb menys organització i suport social. Els partidaris s’autoproclamen defensors de la vertadera identitat balear amenaçada, segons ells, pel catalanisme. Els gonelles solen defensar la permanència de les Illes Balears dins l’estat espanyol i s’enfronten a qualsevol intent vertebrador dels Països Catalans.