Explica les aportacions de vicent andrés estellés al gènere poètic

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS 3A

1.
Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes) en aquest fragment? Tenen relació amb el Març espaciotemporal del
Llibre de Meravelles. (EXEMPLE) En aquest fragment trobem dos elements referits a la realitat de l’època. En primer lloc, hi ha l’al·lusió a la ciutat de València com a Març espacial on s’ubica el poema, i també el poemari. Tant Llibre de meravelles com «Els amants» recreen i poetitzen molts indrets de la ciutat amb la intenció d’elaborar una crònica de la capital valenciana durant la postguerra. En segon lloc, s’esmenta Josep María López Picó, un poeta català contemporani que proposava una visió recatada i espiritual de l’amor, molt allunyada de l’amor passió de Vicent Andrés Estellés. Per aquest motiu el vers que diu «(i que ens perdone el cast senyor López-Picó)» pretén contrastar irònicament les dues perspectives sobre l’enamorament. Aquestes dues referències situen la poesia estellesiana en el context valencíà de la segona meitat del Segle XX.

2. Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques del Llibre de Meravelles? Ací: l’evocació d’Ausiàs March. ASS. LA V. D’UN POBLE: l’atribució al poeta del paper de portaveu cultural del seu poble. CANT DE VICENT: impossibilitat de fer un cant a València, la seua ciutat. DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ: record de l’amor, un amor carnal, sexual. ELS AMANTS: l’amor apassionat i salvatge que perviu en el temps. L’ESTAMPETA: la duresa de la vida de postguerra, especialment per als vençuts i per als més vulnerables. NO ESCRIC ÈGLOGUES: el record de la sensualitat d’una jove i del desig que li provocava. PER EXEMPLE: la caracterització dels anys de postguerra. TEMPS: contrast entre l’existència anterior a la guerra i la posterior. UN ENTRE TANTS COM ESPEREN I CALLEN: l’assumpció del jo poètic de la seua pertinença a una col·lectivitat.

3.
Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de Meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats d’aquest llibre?
Raona la resposta. Ací: alexandrins, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. ASS. LA V. D’UN POBLE: versos octosíl·labs. CANT DE VICENT: alexandrins d’art major, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ: versos alexandrins, 12 síl·labes, amb cesura en la sisena. ELS AMANTS: versos alexandrins d’art major, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. 1 L’ESTAMPETA: versos alexandrins d’art major, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. NO ESCRIC ÈGLOGUES: v. Alexandrins d’art major, 12 síl·labes, amb cesura en la sisena. PER EXEMPLE: versos alexandrins d’art major, de 12 síl·labes, amb cesura en la sisena. TEMPS: versos alexandrins, de dotze síl·labes, amb cesura en la sisena. UN ENTRE TANTS COM ESPEREN I CALLEN: Alterna els decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4 + 6) i els tetrasíl·labs. --(AFEGIR EL·LISIONS I SINALEFES)--

4. Identifica una figura retòrica (metàfora, metonímia, comparació, repetició, enumeració, toponímia, paral·lelisme, interrogació i exclamació retòriques, etc.) que trobes en aquest fragment i explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals en Llibre de Meravelles? Relaciona-les amb l’estil de Vicent Andrés Estellés. Habituals: Encavalcaments: oració ocupa varios versos. Anàfores: Repeticiò de paraules a l’inici dels versos. Metàfores: Analogía de unes coses amb altres Repeticions: de paraules o recursos. Exclamacions i interrogacions retòriques: que no esperen resposta.

5.
En quin (sub)
gènere, model o corrent situaries el poemari Llibre de Meravelles? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent basant-te en el fragment llegit. Estellés aporta a la lírica dominant dels anys 50 un llenguatge més senzill, directe, comunicatiu, basat en el registre col·loquial. A més, enceta i avança tota una evolució poètica en incorporar com a univers referencial la quotidianitat personal i compartida de postguerra, amb una actitud testimonial i alhora compromesa. Per aquests motius se l'inclou en el corrent del Realisme compromés o neorrealisme (Simbor, 2005), de denúncia humanitarista. El resultat poètic obtingut el converteix en un poeta balzacià i de realitats (Fuster, 1972, a la introducció de l'Obra completa). Al rerefons dels poemes ofereix el testimoni d'un home cronista de les vivències quotidianes (la realitat) o imaginades (el desig, la ficció) en un temps de catàstrofe o caos (la postguerra). 

ESTIL FUSTER

Totalment subjectiu, modalitzat. Dotat d'ironia, humor i sarcasme. Ús d'expressions populars; exclamacions, col·loquialismes... Textos completament argumentatius. Es basa en l'argumentació, fomentant així el

debat amb l'intelectual. Pensament en construcció --> sinuós, obert i viu. L'ús de punts suspensius és clau per a

la seua interpretació/visió/subjectivitat.

Assaig sempre en 18 persona i en prossa. Claredat expressiva, precisió, concisió. Inclou el diàleg amb el lector, vol que l'entenga i participe en les reflexions. Pacte autobiografic; assumim que qui parla és el "jo" en 14 persona, l'autor.
Convida al

lector al debat i la reflexió.

Fa ús de metaforització i adjectivació.

Estil culte però entenedor.

3B ESTELLÉS

1
En quin context històric i cultural se situa l'escriptura de Llibre de Meravelles? Estellés inicia la seva producció poètica a la postguerra . Ho fa des de la perifèria literària que era la València d’aleshores. El fi de la guerra i l'inici de la dictadura franquista va dur a terme la diferenciació de les zones lingüístiques i la repressió de la nostra cultura i llengua. La poesia, que havia assolit uns bons nivells qualitatius durant el període de llibertats republicanes, veu com s’impedeix el seu desenvolupament literari. La poesia d’aleshores sofreix censura i per això fou una època amb un gran nombre d’exiliats. En 1939 Espanya acaba d’eixir d’una cruenta Guerra Civil. Fins als anys seixanta no es va poder produir un considerable desenvolupament econòmic. 2

2. Situa aquesta obra en la trajectòria d'Estellés (etapes, blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc, o diferències respecte a altres etapes. L’obra poètica de Vicent Andrés Estellés es divideix en dos etapes: Primera etapa (Poeta de la postguerra, 1939-1970) Als anys 40, la seua poesia es caracteritzava per l’escriptura en castellà. Estellés comença a relacionar-se amb la literatura catalana, adoptant-la cap als anys 50. Publica obres comi "La nit". La mort de la seua filla i la postguerra apareixen en la seua obra. A finals dels 50 comença a escriure "Llibre de meravelles", que no publicarà fins als 70. Finalment, als anys 60, es defineix l’estètica poètica estellesiana que es caracteritza per convertir l’entorn quotidià en matèria poètica i elevar la llengua col·loquial a llengua poètica. Coneix altres autors, entre ells Joan
Fuster. Publica "L’amant de tota la vida", i finalitza "Llibre de meravelles". Segona etapa (Poeta nacional dels valencians, 1970-2000) Als anys 70, comença la primera edició de la seua obra completa en 10 volums. Açò posava a l'abast dels lectors la major part de la seua poesia. Afig obres com "El procés" o "Mare de terra" 3.
Quines característiques generals presenta el gènere poètic en el context de l'escriptura de Llibre de Meravelles? Vicent Andrés Estellés s’integra en l’anomenada generació poètica dels 50, formada per autors nascuts als anys 20 que van viure una infantesa marcada per la Guerra Civil. La majoria han fet estudis universitaris però pel que fa a la llengua pròpia la formació és totalment autodidacta. En el context de difusió de l’existencialisme, aquest autors defugen l’expressió solemne i fredor formal, l’esquinçament sentimental i el dramatisme. Proposen una poesia amb certes innovacions formals però també atenta als formats clàssics (elegies, decasíl·labs, etc.) i de manera molt destacable incorporen al llenguatge literari elements de la varietat col·loquial i fins i tot de la vulgar. Aquests poetes no fan una artificiosa elaboració de la realitat com hem trobat en els postsimbolistes, sinó que, en la línia del neorealisme, mostren aspectes costumistes que determinen l’experiència col·lectiva (en el cas d’Estellés, de la postguerra: estraperlo, relacions clandestines, prostitució, execucions sumàries, presó...). La seua reivindicació social s’expressa en la preocupació ètica i civil, més que en l’atacl al règim autoritari.

4.
Quins altres autors o autores de poesia destaquen en el context d'escriptura de Llibre de Meravelles (mínim 2)? Aporta algunes dades sobre l'escriptura d'aquests altres autors o autores (títols destacats, característiques). Salvador Espriu i Castelló fou un poeta i novel·lista català, considerat un dels renovadors,, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els poemaris ‘Cementiri de Sinera’, ‘El caminant i el mur’ i ‘La pell de brau’, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. María Beneyto va ser poeta i novel·lista, va destacar a partir dels anys 50. La seua obra 3 poètica va ser premiada tant en castellà com en català. Nombrosos intel·lectuals li van donar suport al llarg de la seua carrera com a escriptora. De les seues obres publicades destaquen ‘Després de soterrada la tendresa’ (1993) i ‘Elegies de pedra trencadissa’ (1997).

5. Quins altres models o corrents del mateix gènere trobem en el context de Llibre de Meravelles? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra Llibre de Maravelles. L’obra d’Estellés s’inscriu en el Realisme social. Altres corrents són el simbolisme i l’Avantguardisme. La tradició simbolista: Carles Riba, exiliat a França és el màxim exponent. Els seus trets distintius són l’explotació del poder suggeridor de la paraula amb la proliferació de metàfores i símbols, el rigor formal i la temàtica existencialista. La poesia avantguardista, que havia eclosionat la segona dècada del segle, incorpora amb la Guerra Civil la temàtica del compromís: s’afegeix la denúncia social a l’objectiu de l’avantguarda històrica d’acabar amb el circuit de l’art tal com l’havia concebut la societat burgesa amb la creació d’un llenguatge artístic radicalment nou. El Realisme social naix als anys 60 amb l’augment de les protestes i reivindicacions socials i democràtiques, amb una actitud més tolerant per part del règim. Els autors realistes o compromesos volen destacar la solidaritat social, cosa que els duu a adequar el seu instrument d'expressió a una nova concepció de la literatura, a crear un llenguatge poètic que, en contrast amb el simbolista, ve per: - un jo líric identificat amb la societat, la nació i la classe («un entre tants») - la incorporació de materials lingüístics col·loquials i temes quotidians en consonància. - la tendència a la narrativitat - els temes són la denúncia d'injustícies, la demanda de llibertat, la reflexió sobre la funció del poeta i la poesia, etc.

6.
Com evoluciona el gènere poètic amb posterioritat al context d'escriptura de Llibre de Meravelles? Quines característiques presenta? Els poetes que publiquen les seues primeres obres en els anys 70 s’allunyen del Realisme social, van estar influïts per l’obertura produïda per la fi de la dictadura el 1975, per la qual cosa van deixar de costat la poesia de compromís polític contra el franquisme i van reivindicar l’autonomia de la literatura i la necessitat de revaloritzar els aspectes formals del poema. En els anys 70 es va plantejar dos tipus de poesia: -La poesia rupturista o de caràcter experimental La poesia ja no és utilitzada per a narrar i passa a sugerir, a evocar. Els temes giren al voltant del trencament i la innovació com el tractament de la personalitat, l’amor, la sexualitat, els somnis, la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social i el desig de la modernitat. Autors: Joan Navarro o Salvador Jàfer. -La poesia de l’experiència o Realisme líric La poesia de l’experiència es caracteritza per l’individualisme líric, per ser una poesia confidencial i per estar expressada per mitjà d’un llenguatge quotidià cada vegada més allunyat de les temptatives avantguardistes anteriors. 4

7.
Quins autors o autores destaquen en la poesia amb posterioritat al context d'escriptura de Llibre de Meravelles (mínim 2)? Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor del fragment? Dos dels autors més destacats d’aquest període són Miquel Martí i Pol i María Mercè Marçal. L’obra de Miquel Martí i Pol ha esdevingut un clàssic en la literatura catalana. Amb un estil directe i senzill, els seus versos provoquen la sensació que és una veu coneguda qui s’adreça al lector i li parla directament. Els temes són els que preocupen de manera universal els éssers humans: l’amor i el desig, la solitud, l’angoixa, l’agraïment i la felicitat; però també els que impliquen un vessant cívic i reivindicatiu: la crida a recuperar la identitat col·lectiva, la justícia, la solidaritat amb els oprimits, el convenciment que un món és possible i la valentia i la dignitat d’exigir-lo. María Mercè Marçal des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que mostren la seua gran coneixença de la llengua. Marçal és de les primeres a tractar en la literatura catalana temes com l'amor lèsbic, l'embaràs o la maternitat. En aquest sentit, trenca tabús sobre maternitat i sexualitat. Reivindica una maternitat plena, que no necessita la presència del mascle i que estableix un vincle íntim i fort amb la filla. També tracta temes com la relació de parella, la identitat femenina, la soledat, el dol o la passió amorosa. Pel que fa a la simbologia, la poesia de Marçal pren elements tradicionalment associats a la dona, i sovint conceptualitzats de manera negativa, i els dóna un nou significat. És el cas de la lluna i de la bruixa, figures freqüents en les seves primeres composicions poètiques. Altres símbols i imatges recurrents són el mar, la sal o el mirall. 5 

3B FUSTER

1.
En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra? L’obra Diccionari per a ociosos de l’escriptor Joan Fuster se situa en l’assaig durant la postguerra, és a dir, als anys 40 i 50. La producció del gènere assagístic en aquesta època va ser escassa i precària, a causa de les conseqüències de la guerra, la repressió i la censura que va imposar el règim franquista, i per l’aïllament respecte d’altres literatures europees. A banda d’això, l’assaig va quedar desplaçat del panorama literari a causa de l’absència de publicacions períòdiques en un període en què la reflexió i l’anàlisi, objecte principal del gènere, eren necessaris per a cohesionar els intents de restabliment de la cultura per part dels intel·lectuals. L’any 1955 Espanya entra en l’ONU i l’aïllament internacional termina, la censura deixa de ser tan estricta i açò va permetre la publicació d’alguns llibres dels gèneres literaris amb un gran potencial de difusió d’idees, com la novel·la i l’assaig. Es crea així un ambient més propici al debat i la reflexió. A més, el naixement d’algunes revistes a València van servir de plataforma per a vehicular l’obra dels assagistes, i també per difondre la d’autors internacionals, com Sartre.

2.
Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs). Joan Fuster va començar en el camp de la poesia, encara que és conegut pels seus assaigs, que van suposar el despertar de la consciència dels valencians com a poble. Les seues obres van provocar debats entre els intel·lectuals de l’època. La producció de Fuster es pot classificar en tres blocs temàtics: Assaig humanístic, és un diàleg obert i antidogmàtic des d’una posició escèptica i crítica de temes que inclouen des dels aspectes més quotidians de la cultura, fins a temes històrics i polítics. Aquesta obra, Diccionari per a ociosos, pertany a aquest bloc, també hi destaquen ‘Judicis finals’, ‘Indagacions i propostes’ o ‘Sagitari’. 6 Assaig cívic i polític, en aquestes obres Joan Fuster interpreta la història del valencians i reflexiona sobre els esdeveniments que han forjat la nostra identitat col·lectiva hi destaquen ‘Nosaltres els valencians’, ‘El blau de la senyera’. Per últim, Crítica i història literària, els llibres d’història de la literatura, en què s'analitza des dels clàssics medievals fins als seus contemporanis, són amens i provocadors. Algunes d’aquestes obres són ‘La poesia catalana fins la Renaixença’, ‘Literatura catalana contemporània’ o ‘La decadència al País Valencíà’.

3
Quines característiques generals presenta el gènere de l'assaig en el context d'escriptura del Diccionari per a ociosos? Després de la II GM es produí un ressorgiment de l’assaig des de la concepció més humanista. L’existencialisme, amb la figura de Sartre com a emblema, serà una conseqüència de la crisi moral i creativa que aflora davant la tendència autodestructiva plasmada en la guerra, l’holocaust o l’ús de les bombes atòmiques. També es va conrear l’assaig més moralitzant, més clàssic i més polèmic. Per altra banda, des de l’àmbit científic es van escriure obres a fi de reflexionar millor sobre aspectes de la ciència o per facilitar-ne una divulgació més àmplia. Amb assaigs de biòlegs, de físics com Max Planck, de psicòlegs i de filòsofs. Quant a l’assaig en català, al voltant dels anys 50 es va decantar majoritàriament per la «reflexió sobre el país», en paraules de Joan Fuster. El debat intel·lectual sobre la nació es va plantejar com una necessitat i una eixida a les restriccions polítiques del franquisme. A la dècada dels 60, quan Fuster publica Diccionari per a ociosos (1964), també trobarem l’assaig polític. Considerat un gènere que pot influir en la societat, serà cabdal per a les generacions joves, necessitades d’informació i protagonistes dels moviments de contestació del Maig del 68. Altres modalitats de l’assaig foren les biografies i memòries i l’assaig deliberatiu i l’articulisme d’opinió que van practicar diferents autors, entre ells Joan Fuster.

4
Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra? Mínim dues persones autores aportant-ne títols i característiques bàsiques d'aquell(e)s o de les obres. En el context d’escriptura de l’obra Diccionari per a ociosos de Joan Fuster, destaquen diversos autors com Josep Pla. Utilitza un estil únic amb el qual intentava descriure la realitat i ordenar el pensament. La seua obra més important és ‘El quadern gris’, on l’autor, escriu en forma de dietari una síntesi del seu univers. Les característiques principals de la seua obra són: els límits difusos entre gèneres, diaris de viatges, biografies, llibres de memòries...; la realitat com a font d’inspiració, el paisatge, la gastronomia, els costums...; la voluntat testimonial, un instrument per a lluitar contra l’oblit; la capacitat expressiva, acosta la llengua literària a la llengua viva. María Aurèlia Capmany esdevé una de les veus més polifacètiques i autèntica dinamitzadora cultural i teatral. És una de les dones que més atenció dedicà a la pràctica d'un assaig modern, i homologable pel to i els temes al que s'estava fent en altres països. Algunes obres seues van ser: ‘La dona a Catalunya’ i ‘Pedra de toc’. 7

5. Com evoluciona el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura del Diccionari per a ociosos? Quines característiques presenta? L’assaig és un gènere literari en expansió i desenvolupament constants. En els anys 60 i 70 viu un gran moment. A més, als anys setanta es produeix l’eclosió dels dietaris com a gènere, per exemple, es recupera el dietari de la poetessa Rosa Leveroni. L’aparició de col·leccions editorials dedicades al gènere i les publicacions divulgatives de institucions educatives, les universitats, van tenir com a objectiu posar la lectura de l’assaig a l’altura del consum de la narrativa. No és sinó a partir dels anys 60 en què la varietat de temes, orientacions i estils es diversifica notablement, i hi apareixen tres grups temàtics: temes polítics i identitaris, dels més conreats per autors contemporanis; temes socials, com la influència dels mitjans de comunicació, el feminisme, la immigració, etc; i temes artístics, culturals i literaris, es produeix la reflexió sobre la cultura per part dels mateixos creadors.

6
Quins autors o autores destaquen en el gènere de l’assaig amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra (mínim 2). Quines semblances, novetats, diferències presenta l’escriptura d’aquests altres autors o autores respecte a Joan Fuster. Els autors que van destacar en el gènere de l'assaig després de l'escriptura de diccionari per a ociosos van ser principalment Joan Francesc Mira, referent dels temes com el nacionalisme, la llengua i la identitat, i Enric Sòria, qui escrivia sobre temes artístics, culturals i literaris. Joan Fuster va consolidar una tradició que va permetre a les noves generacions de les seues obres. Més endavant als anys 60 el ventall de temes, orientacions i estils es va diversificar notablement, a més, la interrelació dels àmbits periodístics i acadèmics es va digitalitzar, especialment amb l'aparició dels blogs. Amb aquesta gran varietat temàtica els podem agrupar en tres diferents tipus principalment: - Temes polítics i identitaris, l'assaig polític a l’estil de Fuster i del ja esmentat abans Joan Francesc Mira. - Temes socials com la influència dels mitjans de comunicació de masses, en aquest tipus podem resaltar a Aitana Guia. - Temes artístics, culturals i literaris que tracta sobre la reflexió de la cultura i es un dels àmbits principals en que s'ocupa l'assaig, és ací on podem situar a Enric Sòria.