L'expansió urbana i el desenvolupament de les ciutats medievals

L'EXPANSIÓ URBANA

L'expansió urbana i les millores tècniques en l'agricultura i la ruptura de noves terres van facilitar un augment de la producció d'aliments, un avanç que va significar un increment de la població. A partir del segle XI va ressorgir la vida urbana, que va iniciar a regions com Itàlia. Però van aparèixer nous nuclis urbans en llocs on no n'hi havia. A partir de llavors, les ciutats es van estendre per Europa. A París la van convertir en la capital del regne. Els nuclis medievals no disposaven de clavegueram. El centre de la vida era la plaça, on es situava el mercat. També es van construir convents urbans de frares o monges. En algunes ciutats es van fundar universitats. Molts camperols van acudir a les ciutats buscant una vida millor, després s'ocupaven en treballs com criats, peons o aprenents.

CIUTAT I BURGESIA

Els burgs són nuclis urbans que sorgien a l'abríc d'una fortalesa, que quedava envoltada de barris. Els burgesos són els seus habitants i es dedicaven al comerç i a l'artesania. La burgesia és un grup social que va sorgir dels nuclis urbans, els burgesos eren lliures. El terme burgès s'utilitzava per assenyalar als ciutadans més rics. A les ciutats hi havia també població de baix nivell econòmic: servents, obrers artesans pobres, captaires i serfs. Els jueus habitaven en barris propis, anomenats jueries o guetos. A més, hi havia moreries, zones en les quals residien els habitants musulmans.

ELS GREMIS D'ARTESANS

L'artesania va tenir un gran desenvolupament a les ciutats europees d'aquest període. Els artesans d'una mateixa professió s'associaven en gremis, que exercien el monopoli del seu ofici i fixaven el preu dels productes. El gremi reglamentava la vida laboral dels seus treballadors. Començaven com aprenents, quan coneixien l'ofici passaven a oficials, alguns arribaven a ser mestres: per obtenir un títol, calia fer un examen consistent en la realització d'una obra mestra.

EL COMERÇ

Era una funció molt important a la ciutat. Molts burgs sorgien pels privilegis donats per un senyor als mercaders que venien a les fires. Els camperols acudien allà a vendre els seus excedents. Els nobles demanaven articles exòtics d'Orient i objectes de luxe.

LA MONEDA

La moneda va ser substituïda per la barata. Però des del segle XI, l'ús de la moneda es reactivà amb el desenvolupament urbà. S'encunyaren monedes d'or, això va permetre als reis recaptar impostos en metàl·lic i pagar als seus exèrcits. Els nobles obligaven als serfs a prestacions personals, van substituir aquest model per cobrament de diners en metàl·lic.

LA BANCA

Per facilitar el comerç, van sorgir els canvistes, que acudien a les fires per a taxar i canviar monedes. Així va aparèixer la banca. Els canvistes es dedicaven també al préstec: lliurament d'una quantitat de diners durant un temps determinat a canvi del cobrament d'interessos. Es van crear les lletres de canvi, per a pagar a crèdit en un termini de temps determinat.

L'ENFORTIMENT DE LES MONARQUIES

El poder de les monarquies es va enfortir davant els nobles, gràcies a una sèrie de circumstàncies: els burgesos van començar a donar suport als reis perquè aquests els defensaven dels senyors feudals. La prosperitat econòmica va permetre als monarques recaptar impostos i pagar exèrcits i funcionaris. Els seus dominis van augmentar mitjançant guerres i enllaços matrimonials amb nobles o membres d'altres monarquies.

LES ASSEMBLEES PARLAMENTÀRIES

En créixer els regnes, els seus governs es van fer més complexos i els reis van introduir noves institucions polítiques. Hi van destacar les assemblees parlamentàries o parlaments, denominades corts a la Península Ibèrica, estats generals a França, parlament a Anglaterra i dieta al Sacre Imperi Romanogermànic. Els habitants del regne es dividien en 3 estaments o estats: noblesa, clergat i tercer estat. Les funcions de les assemblees parlamentàries eren: jurar fidelitat al rei o al seu hereu, aprovar nous tributs i ajudes extraordinàries, donar suport al rei en algunes mesures de política exterior. Els parlaments actuals tenen l'origen en aquestes assemblees medievals.

LES LLUITES ENTRE EL PAPA I L'EMPERADOR

L'emperador del Sacre Imperi i el Papa reclamaven per a ells els mateixos privilegis: l'emperador pretenia poder confirmar o deposar al papa i els bisbes de l'Imperi, el papa exigia que l'emperador fóra del seu grat per a poder regnar, i pensava que solament ell podia elegir els bisbes. A més, l'un i l'altre posseïen grans territoris: el Sacre Imperi Romanogermànic, els estats de l'Església. La disputa entre les dues institucions és coneguda com la lluita de les investidures.

EL FINAL DEL CICLE AGRARI

Des del començament del segle XIV va sorgir un empitjorament de les condicions de vida de la població, com a consequència d'una disminució en la producció d'aliments. Període de males collites constantment. A final del segle XIII havia arribat al límit de creixement. Es dedicaren ara a productes més rendibles.

DE L'EXPANSIÓ A LA CRISI

Pasa d'un període de expansió a un de crisi. Durant el segle XI es produïa un renaixement urbà. En els segles XII i XIII Europa va aconseguir el major creixement demogràfic de l'edat mitjana. Al començament del segle XIV es va desencadenar la crisi. Entre els anys 1347 i 1350 es va desencadenar l'epidèmia de la pesta negra.

LA CATÀSTROFE DEMOGRÀFICA I ELS CONFLICTES SOCIALS

Entre 1150 i 1300 la població europea havia crescut molt, però l'equilibri entre la població i els recursos era molt precari i les males collites de principi del segle XIV van desencadenar la crisi. Va coincidir amb una etapa de tensions polítiques. La desnutrició afeblia la població i afavoria l'aparició d'epidèmies, com la pesta negra. L'escassetat de mà d'obra va generar una caiguda de la producció agrària. Es vivia en un clima general d'inseguretat i violència gràcies a les diferències en els pobles entre els rics i els pobres.

LA GUERRA DELS CENT ANYS

La guerra dels cent anys va enfrontar Anglaterra i França de 1337 a 1453. El conflicte venia de lluny. Durant segles, els reis d'Anglaterra van posseir feus que teòricament estaven sota sobirania francesa. Per suavitzar aquests conflictes, la dinastia anglesa dels Plantagenet i la dels Capet havien practicat una política d'enllaços matrimonials. Va sorgir un greu problema successori en morir l'últim Capet francès sense un hereu baró: el tron de França pertanyia al rei d'Anglaterra, l'herència havia de recaure en una nova dinastia francesa, els Valois. A aquesta qüestió successòria es van afegir rivalitats comercials. Joana d'Arc va ser una camperola de 17 anys que va aconseguir alliberar la ciutat d'Orleans comandant l'exèrcit.

EL CISMA D'OCCIDENT

Molts pensaven que les guerres i pestes eren gràcies als pecats de l'Església, el descontentament social es va canalitzar a través de moviments reformadors. En molts casos, aquests corrents van ser declarats heretges i perseguits per l'Església. L'Església estava canviant: el papat va patir una profunda crisi. El 1377, el papa i els cardenals van tornar a Roma. El poble roma va elegir un papa del seu gust, però molts cardenals van decidir que la elecció no havia sigut vàlida i van nomenar un segon papa. D'aquesta manera es va iniciar el gran cisma d'Occident: el papa de Roma era reconegut a Alemanya, Anglaterra, Portugal i part d'Itàlia, el papa d'Avinyó era reconegut a França, Castella, Aragó i Nàpols. La situació es va complicar més després de la elecció d'un tercer papa a Pisa.

EXERCICIS: Diferència entre barata i comerç: barata (objectes per altres), comerç (comprar objectes amb monedes). Els canvistes es dedicaven a les fires per a taxar i canviar monedes, bancarrota: si algun dels canvistes s'arruinava perquè perdia als seus clients o no podia pagar els deutes, el seu banc es trencava en públic. Circumstàncies del poder dels monarques: suport dels burgesos, la prosperitat econòmica va permetre als monarques recaptar impostos i pagar exèrcits i funcionaris, els seus dominis van augmentar mitjançant guerres i enllaços matrimonials amb nobles o membres d'altres monarquies. Emperador: (exigències: confirmar o deposar al papa i els bisbes de l'Imperi, territoris: Alemanya i el nord d'Itàlia). Papa: (l'emperador havia de ser del seu grat per a poder regnar, i pensava que solament ell podia elegir els bisbes, territoris: els estats de l'Església ocupaven tot el centre d'Itàlia).