L'Expansió de Roma: De la República als Conflictes Interns

La Lluita per la Justícia i els Drets Plebeus

Els plebeus, la majoria de la població romana, no podien tenir riqueses, ni tenien accés al Senat ni als comicis. Aquesta situació va provocar la Revolta dels Plebeus. Com a resultat, es van nomenar magistrats especials, encarregats de vetllar pels interessos dels plebeus: els Tribuns de la Plebs.

Conquesta de la Mediterrània (272 aC - 27 aC)

Després de la conquesta de tota la península Itàlica, Roma començà a expandir-se per la Mediterrània, fins a aconseguir ser la ciutat més important de tot el Mare Nostrum. Aquesta expansió va portar a Roma a enfrontar-se a nous conflictes exteriors, principalment les Guerres Púniques entre Roma i els cartaginesos.

Primera Guerra Púnica

Roma era una potència militar important pel seu exèrcit de terra, mentre que Cartago dominava el mar. Els romans decidiren construir una gran flota i desenvolupar les seves tècniques de lluita marítima, la qual cosa va derrotar els cartaginesos. Amb aquesta victòria, les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya passaren a ser territori romà i es convertiren en les primeres províncies romanes.

Segona Guerra Púnica

Els cartaginesos, per compensar les pèrdues territorials, van expandir-se cap a Hispània i s'establiren en moltes ciutats del sud de la península Ibèrica sota el comandament d'Amílcar Barca. Van assetjar Sagunt (casus belli), ciutat que tenia un pacte de protecció amb Roma. Així començà la Segona Guerra Púnica, amb Anníbal, fill d'Amílcar, al capdavant.

Anníbal, amb els seus elefants i un gran exèrcit, va travessar els Pirineus i els Alps i va arribar a les portes de Roma. Mentrestant, el Senat romà va decidir enviar al nord d'Àfrica un gran exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió, anomenat l'Africà. Els cartaginesos van reclamar la presència d'Anníbal, però va ser derrotat en la batalla de Zama.

Fi de les Guerres Púniques

En pocs anys, Cartago es va recuperar econòmicament. El Senat romà, tement un nou conflicte, envià un exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió Emilià, que va destruir definitivament la ciutat de Cartago, posant fi a les Guerres Púniques.

Conquesta de la Península Ibèrica

L'any 197 aC, Roma ja havia dividit la Península Ibèrica en dues províncies: la Hispània Ulterior i la Hispània Citerior. Els pobles indígenes s'hi resistiren a la conquesta amb gran ferotgia.

Conquesta d'Altres Territoris

Durant el segle I aC, les fronteres del territori romà es van estendre encara més, consolidant el seu domini sobre gran part del món conegut.

Nous Conflictes Interns

L'expansió territorial va provocar una greu situació interna a Roma, amb diverses conseqüències:

• L'arribada de productes a baix preu des dels territoris conquerits feia que els petits propietaris no poguessin competir amb els seus propis productes i, per tant, abandonessin les terres.
• El contingent d'esclaus procedent de les diverses conquestes va limitar les possibilitats de treball dels ciutadans lliures.
• Els beneficis de les conquestes eren per a una minoria, que s'anava enriquint, mentre que la resta de la població s'empobria cada cop més.

Aquesta desigualtat no va passar desapercebuda als germans Tiberi Grac i Gai Grac. Com a tribuns (representants) de la plebs, van intentar fer alguna reforma agrària, però les solucions que proposaven topaven amb els poderosos latifundistes. Van ser assassinats, però les seves idees van seguir vigents.

Políticament, hi hagué una ruptura que quedà reflectida en dos partits polítics: els optimates, que eren conservadors, i els populares, que eren reformistes i revolucionaris. Aquesta divisió va coincidir amb el primer intent d'aconseguir el poder unipersonal. Un dels personatges que ho va intentar...