L'Expansió de Roma: Guerres Púniques i Conquesta del Mediterrani

Expansió Romana al Mediterrani Occidental

La Primera Guerra Púnica (264-241 aC) va començar l'any 264 aC quan Cartago va atacar la ciutat de Messina. Els romans van intervenir, ajudant els messinesos i guanyant el conflicte, quedant-se amb Sicília i Sardenya. Es va pactar que el riu Ebre faria de frontera entre les dues potències.

Segona Guerra Púnica (218-201 aC)

Els cartaginesos van fundar Cartago Nova a Hispània, on els generals de la família Barca van conquerir bona part del territori. L'any 219 aC, Anníbal Barca va assetjar i capturar Sagunt, fet que va portar els romans a declarar la guerra a Cartago. Anníbal va formar un gran exèrcit, va creuar els Pirineus i els Alps, i el 217 aC va vèncer els romans.

El 218 aC, Roma va enviar dues legions a Hispània per tallar els subministraments a Anníbal. Aquestes legions van desembarcar a Empúries i es van instal·lar a Tàrraco, comandades per Publi Corneli Escipió. Finalment, el 202 aC, Escipió va vèncer Anníbal, i Cartago va demanar la pau.

Tercera Guerra Púnica (150-146 aC)

L'any 147 aC, Publi Corneli Escipió Emilià va assetjar Cartago. La ciutat va ser aniquilada i els seus ciutadans, esclavitzats.

Submissió Definitiva d'Hispània (154-133 aC)

El 218 aC, els romans ja havien començat a estendre els seus dominis a Hispània, on els generals Escipió havien aconseguit aliances. No obstant això, algunes tribus s'aixecaven i el Senat ordenava expedicions de càstig contra elles, com la que es va encarregar a Marc Porci Cató. Després d'aquesta expedició, quedaven dos focus de resistència principals:

• Els Lusitans, amb el seu cap Viriat, s'oposaven a la dominació romana. Les seves accions guerrilleres van esgotar la paciència romana, que va subornar un lusità per acabar amb Viriat, amb l'esperança que la pacificació seria més senzilla.
• Numància, que no havia estat sotmesa, va requerir una expedició dirigida per Publi Corneli Escipió Emilià. Aquest va destruir la ciutat, i Hispània va quedar sotmesa pels romans, excepte la serralada Cantàbrica.

La Guerra contra Jugurta

Jugurta, rei númida (nord d'Algèria), pertanyia a tribus númides que havien adquirit importància durant les Guerres Púniques pactant amb els romans. Un cop eliminats els cartaginesos, les relacions entre romans i númides es van refredar. Roma desconfiava de les ambicions territorials de Jugurta i va enviar un exèrcit. Després d'una llarga guerra, Jugurta va ser capturat i enviat a Roma.

Expansió Romana al Mediterrani Oriental

A finals del segle IV aC, tota la regió havia quedat sotmesa sota el rei macedoni Alexandre el Gran. A la mort d'Alexandre, els seus generals es van disputar els territoris i van facilitar la creació dels regnes hel·lenístics entre el 215 i el 62 aC, bona part dels quals van passar a ser romans.

La Conquesta de Grècia (215-145 aC)

A petició d'algunes ciutats gregues, els romans van intervenir contra els reis de Macedònia, que van ser destronats. Roma va establir un règim de protectorat. El 148 aC, algunes ciutats es van rebel·lar i Roma va enviar un exèrcit que va acabar amb la ciutat de Corint. El Senat va crear les províncies de Macedònia i Acaia.

Fi de l'Expansió a la Mediterrània Oriental (133-62 aC)

Alguns regnes, en quedar-se sense hereu, els seus reis els deixaven en testament a Roma. El general Pompeu va conquerir Síria el 63 aC, posant fi a l'expansió romana a la Mediterrània Oriental.

A continuació, es presenta una taula amb les declinacions llatines, que pot ser d'interès en el context de l'estudi de la llengua romana: