L'Expansió Fenícia a la Mediterrània i les Colònies a Ibèria

Els Fenicis i la Mediterrània: Difusió i Expansió

Els fenicis tindran una importància cabdal en la difusió d'idees. Són cananeus i ocupen la franja costanera entre el nord de Síria i l'actual Líban. Surten a formar colònies comercials.

El terme Fenici prové de la paraula grega Phoinikes, que significa vermell.

Principals Ciutats Estat Feníciques

• Trípoli
• Biblos
• Tir
• Sidó

Tir

Ciutat oberta al mar, relacionada amb la colonització comercial. Destaca la construcció cananea.

Biblos

Conté dos temples significatius:

• Temple de Baalat Gebal.
• Temple dels Obeliscs (Betils): Representació anicònica d'una divinitat.

Utilitza el mateix sistema constructiu que els cananeus: ordre intern i sòcols.

Sidó

Temple fenici d'Eshmun.

Armid i Arwat

Illes fortificades per una muralla. Es troben tocant al Líban, però pertanyen a Síria.

Xipre (Alasia): El Primer Pas Marítim

Illa situada a 86 km de la costa de Síria. És el primer pas en la sortida al mar. Està habitada des del Neolític. És un terreny amb colònies comercials micèniques. Els fenicis hi funden ciutats de nova planta i barris comercials on ja hi havia altres ciutats existents. Les ciutats s'estableixen a la costa muntanyosa.

Kition

El més important és el temple fenici dedicat a Astarte. Està envoltat per una muralla que separa l'espai religiós de l'espai civil, tancant una zona d'ús religiós. Està dividit en tres espais (recorden la forma clàssica). Divisió de l'espai intermedi a través de columnates. Construït en grans carreus.

Enkomi

Ciutat emmurallada. Incorpora regularitat en el traçat de carrers, articulada per dos grans eixos. Carrers molt ben adreçats: malla d'angles rectes que distribueixen els barris. Cases rectangulars de pedra.

Cartago: La Potència de la Mediterrània Occidental

Cartago es troba a la Mediterrània occidental. Cronològicament, els fenicis surten cap a aquesta zona al mateix temps que s'estableixen a altres llocs. Està situada en un istme (territori envoltat per mar per tres cares). Actualment és la ciutat de Tunísia.

Els romans destrueixen Cartago (l'última ciutat púnica). Els fenicis s'hi estableixen al segle VIII a.C. La Cartago fenícia es troba al turó de Birsa.

El Tofet de Salambó

Necròpolis infantil de Cartago. Tombes marcades amb la deessa dels fenicis. Hi ha una alta mortalitat infantil a l'època.

Mite: La necròpolis era el lloc on es feien els sacrificis de nens per calmar la ira dels déus. El ritual consistia en la incineració dels nens.

Patrons funeraris: A través de monuments funeraris (tombes, lleons, etc.).

• Hipogeu: Soterrani amb diferents sarcòfags.

Nota: Només s'incineren els nens.

L'Establiment Feníci a la Mediterrània Occidental

Sardenya Púnica

Construcció en pedra. Un carrer central articula la ciutat, però no hi ha un patró definit.

Extrem Occident: La Península Ibèrica

Al 1100 a.C. es funda Gadir (Cadis), tot i que les evidències arqueològiques són del segle IX a.C. Creuen l'Estret de Gibraltar a la recerca d'estany (al nord). Les colònies comercials interactuen pacíficament amb les ciutats autòctones. Es construeixen factoreries (sobretot a l'entorn de Màlaga). A la línia de l'Ebre és on s'origina el món ibèric gràcies a la influència fenícia.

Jaciments Fenicis a la Península Ibèrica

Palau Santuari de Cancho Roano (Badajoz)

Segle VI a.C., Badajoz. Edifici de planta quadrangular amb un fossat ple d'aigua. Ocupat per una aristocràcia agrícola fenícia, basat en el culte als avantpassats.

Presenta quatre fases en forma de tell (tomba en forma d'el·lipse).

1. Primer Santuari: Té un altar de tipologia egípcia. Avançat el segle, es construeixen dues torres d'entrada.
2. Primer Temple: Planta rectangular, terra batuda, altar de fang on es fan les ofrenes. Hi ha una plataforma per accedir-hi (sòcol de pedra).
3. Complex Palacial: Dos pisos. A sobre de l'altar anterior s'hi construeix un altre altar. Sòcol de pedra, alçat de tova lligat amb fang. Pous i sistemes de recollida d'aigua.

El Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta)

Recinte de culte de la Primera Edat del Ferro a les comarques meridionals de Catalunya. L'any 1999 es localitzen estructures i materials antics i s'inicien treballs arqueològics (àrea aproximada de 250 m²).

L'Edifici:

• Planta rectangular amb extrems absidals.
• Sistema constructiu: sòcol de pedra i parets de tova.
• Dos àmbits de superfície útil separats per una paret de pedra i envans de tova.
• Existència de més d'un pis (distinció coberta interna del sostre).
• Paviment amb terra batuda.
• Estructures de fusta com a bigues i escales.

Centre de prestigi i poder amb funcions culturals. S'hi ha trobat un conjunt de ceràmica molt diversa, ceràmica de taula (coberteria) i elements metàl·lics (Primera Edat del Ferro, 600-575 a.C.).