L'Expansió dels Regnes Cristians (S. XI-XII)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,07 KB
L'Expansió Territorial dels Regnes Cristians (S. XI-XII)
La Unió de Castella i Lleó
La unió de Castella i Lleó sota Ferran I (1037-1065) i la descomposició del califat de Còrdova van impulsar el procés repoblador. Les paries dels reis musulmans van permetre exèrcits més nombrosos, millor armament i la construcció de nous castells.
L'Organització dels Territoris Cristians
El rei tenia la màxima autoritat i dirigia l'exèrcit. La seva cort era ambulant. La guerra era habitual. Al regne asturià-lleonès es va construir una xarxa de fortaleses. A la zona pirinenca, la guerra va mantenir el prestigi dels nobles, encarregats del control de les terres repoblades. No hi havia exèrcit permanent, sinó guerrers vinculats al rei per vassallatge. Els pagesos lliures rebien terres, però l'agricultura de subsistència va fer desaparèixer el comerç.
La Conquesta de la Vall del Tajo
Durant els segles IX-X, els regnes cristians van avançar fins al Duero. Ferran I va ocupar territoris al sud del Duero, arribant fins a Àvila, i va conquerir Coïmbra. Va obligar Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar tributs. Castella es va convertir en un estat fort. Alfons VI (1065-1109) va ocupar Toledo (1085), duent la frontera més enllà del Tajo.
La Creació de Portugal
Alfons VI va deixar Lleó i Castella a la seva filla Urraca, i el comtat de Portugal a Teresa. El 1128, Alfons Henriques, fill de Teresa, es va proclamar rei, i Portugal va esdevenir independent.
L'Arribada dels Almoràvits
L'agressivitat cristiana va atemorir els reis musulmans, que van demanar ajuda als almoràvits. Entre 1086 i 1109, els almoràvits van derrotar els cristians, detenint el seu avanç. Els cristians van conservar Toledo, però van perdre València, ocupada el 1092 pel Cid.
Els Repoblaments Comunals
Després d'una conquesta, el territori es dividia en circumscripcions amb una ciutat o vila com a capital. Des del segle XI, la defensa contra els musulmans va enfortir els nobles i els monjos, amb castells i monestirs emmurallats.