Expansió i Consolidació de la Corona Catalanoaragonesa (segles XIII-XV)

XV: Expansió de la Corona Catalanoaragonesa

Conquestes i Integracions

Durant els segles XIII-XV, la Corona Catalanoaragonesa va experimentar una notable expansió territorial amb conquestes de territoris musulmans iniciades per Jaume I. Pere II, Pere III i Alfons II van incorporar el Regne de València, el Regne de Mallorca, l'illa de Sicília, els ducats grecs d'Atenes i Neopàtria, l'illa de Sardenya i el Regne de Nàpols.

El Català: Llengua de la Corona

El català, com a llengua de la Corona, es va consolidar i expandir. A Sardenya, l'Alguer va mantenir el català. La consciència unitària de la llengua romànica, anomenada pla o vulgar, convivia amb denominacions particularistes com valencià, mallorquí o rossellonès.

A mitjan segle XIII, es va crear la Cancelleria Reial per regular la documentació de la Corona. Les tres llengües institucionals eren el llatí, el català i l'aragonès. El català va representar un focus de renovació cultural, creant un model de llengua comuna (koiné). L'ús del català es va estendre a àmbits formals, substituint progressivament l'occità i el llatí. La influència de Ramon Llull va ser clau en l'extensió d'aquest model literari.

XV: Consolidació del Català i Ascens de València

Estudis Lingüístics i Producció Literària

Van aparèixer estudis de correcció idiomàtica i lexicogràfics, com el Liber elegantiarum de Joan Esteve i les Regles d'esquivar vocables e mots grossers de Bernat Fenollar i Jeroni Pau. L'ús del català es va expandir en tots els àmbits. Destaquen autors com Ausiàs March, Isabel de Villena, Jaume Roig, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella.

València: Nova Capital i Canvi Lingüístic

La Cort es va traslladar de Barcelona a València, impulsant el desenvolupament comercial, econòmic i cultural de la ciutat. El Compromís de Casp (1412), que va nomenar Ferran d'Antequera (Ferran I) com a rei, va marcar l'entrada del castellà a la Cort, iniciant un procés de substitució lingüística.

XIV: Crisi, Humanisme i Literatura Doctrinal

Canvis Socials i Ideològics

El segle XIV va estar marcat per la crisi de les estructures socials, polítiques i religioses del feudalisme. El creixement de les ciutats i l'aparició de la burgesia van impulsar l'humanisme. Ordes com els franciscans i els dominics van intentar preservar la fe i la moralitat de la societat.

Es donava una convivència entre cristians i grups marginats com jueus i musulmans. La literatura misògina, els moralistes i els predicadors emfasitzaven el pecat i les seves conseqüències. L'obra anònima Llibre de tres i les obres del franciscà Anselm Turmeda reflectien una visió relativista i satírica de la vida.

XIV-XV: Literatura Religiosa i Moral

Francesc Eiximenis i la Vita Christi

Francesc Eiximenis, establert a València, va divulgar entre els burgesos la importància de ser un bon creient. Les seves obres extenses, com el Llibre de les dones, el Llibre dels àngels i la Vita Christi (biografia de Jesucrist), utilitzaven textos de les Sagrades Escriptures.

Lo Crestià, una obra enciclopèdica en 13 llibres, abordava els fonaments del cristianisme, les temptacions, el pecat, els costums públics i privats, i la política. Incloïa el Regiment de prínceps e de comunitats, un tractat de bon govern.

Eiximenis va tenir un paper important en el Cisma d'Occident i el Compromís de Casp, afavorint els interessos de la dinastia castellana dels Trastàmara.

Sermons i Tècniques Teatrals

Els seus sermons utilitzaven tècniques teatrals com la gestualització, les inflexions de la veu i recursos retòrics per remoure la consciència dels pecadors. Intercalava exemples, apòlegs, faules, episodis bíblics i vides de sants.

Anselm Turmeda: Ironia i Escepticisme

L'obra d'Anselm Turmeda, escrita en català i àrab, combinava elements medievals amb ironia, amoralitat i escepticisme. La disputa de l'ase, Llibre de bons amonestaments i Cobles a la divisió del regne de Mallorca són exemples de la seva obra. La Tuhfa, escrita en prosa àrab, narra la seva conversió a l'islamisme.

XIV-XV: L'Humanisme i Bernat Metge

Antropocentrisme i Retorn als Clàssics

L'humanisme, un moviment intel·lectual originat a Itàlia al segle XIV, va impulsar l'estudi dels autors grecs i llatins des d'una nova perspectiva. L'antropocentrisme, que situava l'ésser humà al centre, i el retorn als clàssics van qüestionar les creences religioses.

Bernat Metge: Influència Clàssica i Escepticisme

Bernat Metge, influït pels clàssics, va mostrar una mentalitat escèptica, pragmàtica, racionalista i humorística. Va escriure el Sermó (una paròdia plena d'ironia), el Llibre de Fortuna e Prudència (un poema narratiu amb figures al·legòriques), la Història de Valter e Griselda (traducció d'una epístola de Petrarca) i Lo Somni (un diàleg en quatre llibres que aborda temes com la mortalitat, l'infern i un elogi a les dones).