L'Expansió Catalana a la Mediterrània (segles XI-XIII)

1. L'Expansió Territorial (segles XI-XIII)

1.1. Els Primers Comtes-Reis

A finals del segle XI, el nucli format pels comtats de Barcelona, Girona i Osona, sota un mateix comte, inicia una expansió territorial impulsada per la seva força econòmica, la seva situació fronterera amb l'Islam i el cobrament de paries. Aquesta línia primogènita, descendent de Guifre el Pilós, consolida el seu poder evitant la divisió del territori en herència. La resta de comtats esdevenen vassalls del comte de Barcelona. Aquest període, protagonitzat per Ramon Berenguer III el Gran i Ramon Berenguer IV, juntament amb Peronella d'Aragó, Alfons I (II d'Aragó) i Pere I (II d'Aragó), va ser un segle d'expansió territorial i dinàstica.

1.2. Expansió cap als Quatre Punts Cardinals

• Nord: Expansió cap a Occitània-Provença.
• Sud: Expansió cap a Tortosa-València.
• Oest: Expansió cap a Lleida-Saragossa.
• Est: Expansió cap a les Illes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa) i Sicília (1114-1115). Aquesta expedició naval, amb participació catalana, occitana, pisana i genovesa, buscava expandir el comerç català i aturar la pirateria musulmana. En aquest context, apareix per primera vegada el gentilici de "catalans".

1.3. Unió de Catalunya i Aragó

Exceptuant Empúries i el Pallars (vassalls del comte de Barcelona), Catalunya i Aragó s'uneixen. Aquesta unió dinàstica de corones (1137) es va produir per interessos comuns: la frontera compartida amb l'Islam, l'expansió territorial, motius econòmics i ramaders. La conquesta de Lleida i Tortosa (posteriorment marquesats) va ser un fruit d'aquesta unió.

1.4. Tractats amb els Reis Castellans

• Tractat de Tudilén (1151): Catalunya i Aragó podien conquerir València, Dénia i Múrcia, però prestant vassallatge al rei de Castella.
• Tractat de Cazorla (1159): Catalunya i Aragó renuncien a Múrcia per evitar el vassallatge.

1.5. Consolidació del Territori Català

El territori conegut com a Catalunya es consolida políticament, amb un gran augment territorial i econòmic. Aquest creixement es va aconseguir mitjançant polítiques matrimonials i conquestes (Besalú, la Cerdanya, Tortosa, Lleida).

1.6. Repoblament i les Dues Catalunyes

Les conquestes de Tortosa i Lleida van generar la necessitat de repoblar aquestes terres. Aquest moviment migratori, dirigit pels comtes, va marcar la diferència entre la Catalunya Vella (feudalitzada, amb pagesos servils) i la Catalunya Nova (amb pagesos amb menys lligams amb els senyors).

1.7. Restauració de l'Arquebisbat de Tarragona

Durant el regnat de Ramon Berenguer III el Gran, es restaura l'arquebisbat de Tarragona, fent que l'església catalana depengui directament de Roma.

1.8. Consolidació de la Monarquia Feudal

Es consolida la figura del sobirà feudal, el rei, i la monarquia feudal.

2. La Incorporació de la Catalunya Nova (segle XII)

2.1. Conquesta i Consolidació

A mitjans del segle XII, tot el territori actual de Catalunya estava conquerit. La conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149), liderada per Ramon Berenguer IV, va consolidar el territori, tot i que van quedar alguns reductes islàmics. El terme "Catalunya Nova" apareix per primera vegada a la Carta de Poblament de Tarragona (1149).

2.2. Repartiment del Territori

Ramon Berenguer IV va repartir les terres conquerides entre la noblesa laica i eclesiàstica, monestirs cistercencs i ordres militars (Hospital i Temple), a més de quedar-se algunes viles franques. Aquest repoblament organitzat contrasta amb el de la Catalunya Vella, que va ser més espontani.

2.3. Ordres Religiosos i Colonització

Les ordres militars (Hospital i Temple) i l'orde del Cister van rebre terres i van impulsar la colonització. El Cister, amb la seva ideologia de retorn a l'ordre benedictina original, va fundar monestirs i va controlar el poblament. Aquests monestirs es van convertir en panteons reials.

2.4. Població Mudèjar

A diferència d'altres conquestes, la població autòctona musulmana (mudèjar) no va ser expulsada, sinó que es va quedar i va conviure amb els nous pobladors. En algunes poblacions, la població mudèjar representava la meitat o tres quartes parts del total.

2.5. Cartes de Poblament i Cartes de Franquesa

Les Cartes de Poblament atorgaven drets i deures als habitants, garantint un poblament estable. Les Cartes de Franquesa atorgaven llibertats als habitants, tant als nous pobladors com als que ja hi eren. Aquestes cartes limitaven les exigències de les senyories feudals i asseguraven unes condicions més favorables que a la Catalunya Vella.

3. Les Relacions amb Occitània (segles XI-XIII)

3.1. Expansió i Rivalitats

Des del segle XI, Catalunya va expandir-se cap al nord dels Pirineus mitjançant compres territorials (Carcassona, 1087). L'objectiu era crear un gran estat amb el Pirineu com a centre. Però van sorgir rivalitats amb el comte de Tolosa, que van portar a una pau de no-agressió (1176).

3.2. El Catarisme i les Croades

El catarisme, un moviment religiós centrat a Occitània, va generar conflictes entre els reis catalans, que havien de protegir els seus vassalls càtars, i el comte de Tolosa, que els volia eradicar. El papa Inocenci III va convocar una croada contra els càtars (1208), la primera croada en terres cristianes. Pere el Catòlic va morir a la batalla de Muret (1213) lluitant contra els croats.

3.3. Tractat de Corbeil (1258)

Jaume I va signar el Tractat de Corbeil amb Lluís IX de França, renunciant als territoris al nord dels Pirineus (excepte Montpeller) a canvi del reconeixement de la independència dels comtats catalans.

4. L'Expansió Llunyana (segle XIII)

4.1. Noves Causes i Objectius

L'expansió del segle XIII, protagonitzada per Jaume I, Pere II el Gran, Alfons II el Franc i Jaume II el Just, es va dirigir cap al sud i l'est, a causa de la derrota de Muret. Les causes principals van ser l'aparició d'una nova classe social urbana (burgesia) que buscava nous mercats, i la necessitat dels reis de canalitzar l'energia bel·licosa de la noblesa cap a l'exterior.

4.2. Conquesta de Mallorca (1229-1232)

La conquesta de Mallorca, impulsada per interessos comercials, va ser ràpida i es va dur a terme principalment amb tropes catalanes. El repartiment de l'illa es va fer entre la noblesa, l'església, les ordres militars i els mercaders. Es van introduir nous conreus (olivera, cereal, vinya) i es va repoblar amb pagesos de Girona, Rosselló i Maresme.

4.3. Conquesta de València (1229-1244)

La conquesta de València va ser més llarga i planificada, amb participació catalana i aragonesa. Es va dur a terme en tres etapes: conquestes aragoneses al nord (1229-1235), conquesta de la zona central i del riu Xúquer (1236-1238) i consolidació del territori (1239-1244). El repartiment es va fer entre nobles catalans (zona litoral i horta) i aragonesos i ordres militars (interior). València va esdevenir un regne independent dins la Corona d'Aragó, amb furs i institucions pròpies.

5. La Societat i l'Economia (segles XII-XIII)

5.1. Creixement Agrícola i Demogràfic

El creixement agrícola, impulsat per millores tècniques, noves terres i una bona climatologia, va generar un excedent de producció i un augment de la població. Aquest creixement demogràfic va provocar un excedent de mà d'obra al camp, que va impulsar la migració cap a les ciutats i les terres conquerides.

5.2. El Renaixement Comercial i Urbà

L'excedent agrícola va permetre l'especialització en l'artesania i el comerç, i l'aparició d'una nova classe social: la burgesia. El concepte de riquesa es va deslligar de la propietat agrària i es va vincular a la possessió de moneda. Van aparèixer nous mercats i noves relacions comercials, i es va reactivar el sistema monetari.

6. Les Institucions del País (segles XII-XIII)

6.1. El Consolat de Mar

El Consolat de Mar, creat a Barcelona (1282) i Mallorca (1283), va ser una institució clau per al comerç català. Actuava com a tribunal en qüestions mercantils i com a òrgan de representació dels mercaders. Gràcies a la seva activitat, Barcelona es va convertir en una de les principals potències comercials de la Mediterrània.

6.2. Institucions Municipals

L'entesa entre la monarquia i la noblesa va portar a la creació de governs locals (municipis) amb certa autonomia. La burgesia va adquirir un paper important en el govern de les ciutats, equiparant-se a la noblesa. Les ciutats van actuar com a contrapès al poder de les senyories feudals.

6.3. Institucions de la Monarquia

La monarquia catalana es va enfortir durant els segles XII-XIII, acumulant poders i atribucions. Es van crear o reformar diversos òrgans de govern (lloctinent, governador general, canceller, mestre racional, veguers, batlles) que van ajudar a la monarquia a consolidar el seu poder. Tot i això, el poder del rei no era absolut, ja que les senyories feudals mantenien una certa autonomia.