Exodòncia Dental: Tècniques, Instrumental i Cures Postoperatòries

Tècniques d'Ajuda en Odontologia Quirúrgica

Exodòncia Simple: Classificació de l'Instrumental

A. Instrumental d'Exodòncia

1. Sindesmòtom: Poden tenir diferents formes i mides, però en general la part activa té l'aspecte d'un triangle aplanat de 2-3 mm d'ample per 9-12 mm de llargada. Les seves vores són relativament tallants per seccionar millor les fibres gingivodentàries. La terminació de la part activa és en punta perquè sigui més fàcil introduir-lo entre la geniva i la dent. Les dues cares de la part activa són diferents: una és còncava i l'altra plana o convexa (aquesta cara serà la que estarà en contacte amb la dent quan s'introdueixi pel solc gingival).
2. Fòrceps: Són les pinces d'extracció dentària. Estan formats per dos components units entre si per un cargol. Tenen 3 parts:
   • Mànec amb dues nanses
   • Articulació
   • Part activa o valves: per subjectar la peça dentària.
   Les cares externes són llises i convexes i les parts internes són còncaves i estriades. Les vores de la part activa tenen una forma específica per poder adaptar-se al coll de cada dent.
   

   Classificació dels Fòrceps

   Fòrceps per a l'Arcada Superior

   Es caracteritzen perquè les tres parts del fòrceps se situen en línia recta. L'angulació entre les valves i el mànec és de 0º en els fòrceps de les dents anteriors i en les dents posteriors arriba fins a 45º.
   

   Fòrceps de l'Arcada Inferior

   Es caracteritzen perquè existeix una angulació de 90-100º entre les valves i la nansa.
   

   Tipus de Fòrceps Inferiors

   • Incisives
   • Canines - Premolars
   • Molars "banya de vaca"
   • Molars "bec de lloro"

   Diferències entre l'Arcada Superior i l'Arcada Inferior

   Els fòrceps de l'arcada superior tenen el capçal (zona activa) recte i els inferiors la tenen curvada (angulació de 90º).
3. Botadors o Elevadors: Són un instrumental dissenyat per extreure les restes radiculars. Actualment també s'utilitzen per realitzar la sindesmotomia, la luxació de la dent i l'extracció de la dent.

Exodòncia Quirúrgica i Cirurgia Oral

B. Instrumental de Separació de Teixits

S'utilitzen els separadors o retractors per: millorar la visibilitat del camp operatori i separar i protegir els teixits tous (galtes, llavis, llengua, penjoll, etc.). Existeixen molts tipus de separadors segons la seva forma i mida, però es poden classificar en dos grups:

Separadors Manuals o Actius

Són els que han de ser activats i mantinguts per un operador: una mà ha d'estar constantment subjectant el separador. Normalment tenen un sol component i tenen un o els dos extrems corbats en forma de ganxo per poder agafar i retreure millor. Existeixen molts tipus segons la seva forma i la seva funció específica.

C. Instrumental de Dièresi

1. Bisturís:
   • Manual: mànecs i fulles rebutjables.
   • Elèctric: Utilitza corrent elèctric d'alta freqüència. Es fa servir per a la dièresi, per a l'exèresi i per produir hemostàsia (coagulació). No és recomanable utilitzar-lo en persones portadores de marcapassos.
   • Làser
2. Tisores
3. Pinces: Són instrumentals amb dos components articulats i poden tenir moltes funcions, com ara:
   • Hemostàsia
   • Dissecció
   • Subjecció dels teixits
   • Subjectar i transportar els materials
   Les pinces de pressió contínua queden fixades en una posició mitjançant un mecanisme de cremallera i no necessiten la pressió contínua de la mà.

D. Instrumental de Sindesmotomia

1. Sindesmòtom
2. Periosteòtom: És molt semblant al sindesmòtom, però té la part activa allargada i plana per poder desenganxar el periosti.

E. Instrumental d'Exèresi i Osteotomia

1. Cullereta de Legrat
2. Cisell i Martell
3. Instrumental Rotatori: peça de mà i freses.
4. Pinça Gúbia: És un instrumental amb dos components articulats per un eix. La part activa és còncava per la cara interna, les vores són afilades per poder tallar l'os. S'utilitza per eliminar teixit ossi i regularitzar la superfície òssia després de l'exodòncia.
5. Llima d'Os: Té un sol component i s'utilitza per regularitzar l'os després de l'exodòncia. La part activa presenta unes estries que permeten llimar l'os. Existeixen molts tipus segons la mida, la forma i l'orientació de la part activa i de les estries.

Instruccions Postquirúrgiques Essencials

1. Control del Sagnat

   Mossegar la gasa estèril que ha col·locat l'odontòleg com a mínim 30-60 minuts. Si passat aquest temps la ferida continua sagnant, es pot mantenir 30 minuts més. Si durant el postoperatori es produeix una hemorràgia secundària, s'ha de col·locar una nova gasa a sobre de l'alvèol i posar el cap en posició vertical. Si no s'atura l'hemorràgia, s'ha de trucar a la clínica.

2. Posició del Cap

   Mantenir el cap elevat durant les primeres hores. Si ha de dormir o vol descansar al llit a les poques hores de la realització de l'exodòncia, haurà de fer-ho amb diversos coixins. D'aquesta manera, es disminueix la pressió sanguínia a nivell de la boca i es minimitza el risc de sagnat.

3. Activitat Física

   Disminuir l'activitat física perquè el pacient descansi i deixi que la zona quirúrgica cicatritzi. No pot fer aspiracions o espiracions brusques en les primeres 24-48 hores (escopir, tossir, etc.), perquè la pressió generada pot trencar el coàgul. Evitar les esbandides: No és convenient realitzar esbandides durant les primeres 24 hores perquè augmenten la possibilitat de sagnat.

4. Control de la Tumefacció

   La cirurgia òssia pot ocasionar edema a la zona. Es recomana utilitzar una bossa de gel per fora de la cara durant períodes breus (15 minuts) en les primeres 4 hores. Si l'edema és molt gran i s'estén cap al mentó o el coll, ha de consultar l'odontòleg.

5. Evitar Fumar (Tabac o Altres Drogues)

   Recomanarem al pacient que deixi de fumar abans i després de la cirurgia perquè el tabac retarda la cicatrització i afavoreix la possibilitat d'infecció de la ferida.

6. Control de la Temperatura

   Comprovar la temperatura corporal perquè la presència de febre és un indicador d'una possible infecció de la zona de la ferida.

7. Control de Molèsties i Dolor

   Quan desaparegui l'efecte de l'anestèsia, és normal sentir molèsties. Si l'odontòleg ha prescrit alguna medicació (analgèsic, antibiòtic, etc.), es pot prendre seguint la pauta i dosi correcta. En alguns pacients de risc es poden prescriure hemostàtics. Si les molèsties perduren, s'ha de posar en contacte amb la clínica.

8. Dieta Adequada

   Les primeres 24 hores no és recomanable prendre begudes o aliments massa calents (poden augmentar el risc d'hemorràgia i de cremades) o aliments molt condimentats (poden provocar molèsties o dolor). És preferible consumir aliments freds per tal de provocar vasoconstricció i disminuir el risc d'hemorràgia. Durant els primers dies es recomana una dieta líquida i després tova per intentar evitar molèsties a la zona quirúrgica. No es poden prendre begudes alcohòliques ni begudes irritants i/o carbonatades. La dieta ha de ser equilibrada i nutritiva per afavorir la cicatrització.

9. Pautes d'Higiene Oral

   Els primers dies es podrà netejar la zona de la cirurgia, però amb un raspall el més suau possible (de cirurgia). A partir del segon dia, podrà fer esbandides amb aigua salada tèbia o amb el col·lutori desinfectant (clorhexidina, camamilla, etc.) receptat per l'odontòleg.

10. Conducció

    Si l'exodòncia s'ha realitzat amb anestèsia general, no es pot conduir durant les primeres 24 hores.

11. Programació de la Visita Postoperatòria

    Donarem al pacient un full amb les instruccions postoperatòries escrites i es revisaran amb ell abans de sortir de la clínica. En aquest full també constarà el número de telèfon de contacte per si hi ha qualsevol complicació o dubte. Es programarà una nova visita aproximadament passats 7 dies de la cirurgia.

Complicacions Postoperatòries i Locals

Complicacions Locals

1. Hemorràgies i Hematomes

   Les hemorràgies es poden classificar en 4 tipus segons la sang perduda:
   • Lleus (<10% del volum sanguini total del pacient)
   • Moderades
   • Greus
   • Mortals
   Les més habituals en odontologia són les lleus.
   Tractament: Per evitar les hemorràgies, es recomana que després d'una exodòncia, el pacient romangui a la sala d'espera un temps (30 minuts) per comprovar que no sagna. Si el pacient és a casa i ens truca, preguntar per les característiques del sagnat (inici, intensitat, provocat o espontani, etc.) i si pren algun medicament anticoagulant que no ens hagi dit. Explicar que ha de fer compressió amb una gasa i, si no s'atura en 30 minuts, anar a la clínica o a urgències segons la gravetat de l'hemorràgia. A la clínica es poden aplicar fàrmacs hemostàtics extrínsecs, com per exemple l'àcid tranexàmic i l'àcid aminocaproic líquid o en una gasa, o l'odontòleg pot posar una esponja hemostàtica amb fibrina dins de l'os.

2. Dolor i Inflamació

   Prendre analgèsics i antiinflamatoris segons la pauta. Si el dolor persisteix, trucar a l'odontòleg per canviar la pauta.

3. Infecció

   Si la ferida està infectada, es receptaran antibiòtics. En pacients de risc es fa profilaxi antibiòtica.

4. Alveolitis

   És una afecció dental molt dolorosa, reversible i localitzada a l'alvèol. És deguda a la manca de teixit de granulació que fa de barrera davant les possibles infeccions.
   Signes i Símptomes:
   • L'alvèol s'inflama i es pot omplir de restes de menjar (halitosi).
   • L'os queda completament exposat.
   • Dolor intens a la cavitat, irradiat a tota la cara.

5. Emfisema Subcutani o Submucós

   Presència d'aire dins del teixit conjuntiu causada per l'instrumental rotatori alimentat amb aire comprimit. Es manifesta per una tumefacció tova i elàstica.

6. Trisme

   Incapacitat o dificultat per realitzar el moviment de l'obertura de la boca.

7. Periodontitis Traumàtica Localitzada i Recessió Gingival

   Inflamació del periodont de les dents adjacents.

8. Comunicacions Buconasals i Bucosinusals

   Són degudes a exodòcies de les dents superiors. La comunicació bucosinusals afecta el si maxil·lar. Poden ser causades per traumes durant la cirurgia o per infeccions postquirúrgiques.