L'existencialisme de Simone de Beauvoir i Jean-Paul Sartre

L'existencialisme de Simone de Beauvoir

L'existencialisme és un corrent filosòfic que es desenvolupa a Europa durant la meitat del segle XX. El filòsof Kierkegaard va ser el principal precursor i se centra en la reflexió de l'ésser humà. L'ésser i el temps de Heidegger és una de les obres més influents entre els pensadors existencialistes. Simone de Beauvoir l'identifica també amb l'existencialisme francès i l'obra L'ésser i el no-res de Jean-Paul Sartre. A El segon sexe, afirma que la perspectiva que adopta és la de Heidegger, Sartre i Merleau-Ponty.

Principis fonamentals de la filosofia existencialista

Sartre va pronunciar una conferència a París en la qual va aclarir les idees fonamentals de la filosofia existencialista, denominació que començava a entendre's sense rigor per a caracteritzar una certa actitud pessimista o negativa davant de la vida. Segons la seua exposició, el primer principi de l'existencialisme està en l'afirmació que l'ésser humà no pot caracteritzar-se en virtut d'una certa naturalesa comuna a tots els individus.

Altres principis de la seua exposició són:

• No hi ha Déu que conceba l'ésser humà en cap sentit.
• L'ésser humà està sol i pot triar com vol fer-se; per aquesta raó és lliure i, per això, és l'únic responsable del que faça de si mateix.
• Al mateix temps, el que tria aquest individu involucra els altres. L'acció fa que la responsabilitat de cada persona siga més gran.

L'angoixa, la llibertat i el compromís moral

Segons Sartre, la consciència de la responsabilitat pot produir angoixa, que manifesta tot aquell que sap que, quan decideix, opta per una via i deixa de banda les altres possibilitats que ja no s'esdevindran. Quan es pren consciència que el sentit de la pròpia vida depèn només d'un mateix i no de valors transcendentals, l'ésser humà pot sentir-se desemparat i sol.

Viure és necessàriament triar en actuar i, per això, l'ésser humà és llibertat. L'existencialisme nega tota mena de determinisme: acudir a aquesta classe d'explicacions a fi de posar excuses és enganyar-se, i en això consisteix el mal moral. Per contra, el bé moral s'identifica amb l'assumpció de la soledat de cada individu en l'elecció i amb el fet de no negar la llibertat pròpia.

L'existencialisme com a humanisme

La moral existencialista és una moral d'acció i de compromís. Cada ésser humà es copsa a si mateix necessàriament en relació amb les altres persones. La llibertat d'un mateix i la dels altres estan vinculades, són interdependents. Cada individu està moralment obligat a realitzar la seua llibertat i voler, al mateix temps, la llibertat dels altres.

L'existencialisme és un humanisme perquè afirma que no hi ha més legislador que cada ésser humà concret. No és una doctrina pessimista, sinó optimista, en el sentit que fa dependre cada individu només de la seua pròpia acció. L'existencialisme de Beauvoir conté elements propis.

La visió de Beauvoir a El segon sexe

A El segon sexe, insisteix en l'afirmació de Merleau-Ponty segons la qual l'ésser humà no és una espècie natural, sinó una idea històrica. També comparteix la concepció sobre el cos com a situació (forma humana d'aprehendre el món i fer projectes propis).