Existencialisme de Sartre i Teoria Crítica de l'Escola de Frankfurt

Jean-Paul Sartre: Context i Filosofia

Context sobre Jean-Paul Sartre

• Filòsof francès (1905–1980).
• Parella de Simone de Beauvoir.
• Patia estrabisme.
• Principal exponent de l'existencialisme.

Dues Maneres de Ser Segons Sartre

a) Ser en Sí (Être-en-soi)

• Coses sense consciència (ex.: una cadira).
• La seva essència està definida abans d'existir.

Exemple: Primer es defineix el propòsit de la cadira, i després es construeix.

b) Ser Per a Sí (Être-pour-soi)

• Ésser humà, que té consciència.
• No té una essència predeterminada.
• Es defineix a si mateix mitjançant decisions i accions.

Existència, Essència i Llibertat

• Sartre és ateu: no hi ha un Déu que determini el nostre propòsit.
• Tesi central: En els humans, l'existència precedeix l'essència.

1. Primer naixem.
2. Després triem qui volem ser.

Llibertat total per construir el propi propòsit. Cap institució (religió, Estat, societat) no ha d'imposar un sentit de vida.

L'Angoixa de la Llibertat

• La llibertat no és només un privilegi, sinó també una càrrega.
• L'angoixa sorgeix perquè hem de triar constantment.
• Metàfora del gelat: Triar entre moltes opcions pot ser aclaparador.
• També passa en triar carrera, parella, feina, compres importants, etc.

Responsabilitat i Autoconstrucció

• Hi ha coses que no triem: país, família, sexe, circumstàncies inicials.
• Però sí que triem què fer amb el que han fet de nosaltres.
• La llibertat implica responsabilitat total sobre les nostres decisions.
• Obeir cegament sistemes externs és còmode, però evita assumir la llibertat autèntica.

La veritable llibertat obliga a preguntar-se constantment:

“Què faig amb la meva llibertat?”

El Projecte de Vida

• L'ésser humà és un projecte en construcció permanent.
• Només es “completa” amb la mort.
• Sartre convida a construir-nos conscientment a partir de les nostres eleccions.

L'Escola de Frankfurt

Origen de l'Escola de Frankfurt

• Sorgeix el 1920 a Alemanya.
• Creada com a Institut de Recerca Social per Félix Weil.
• Líder destacat: Max Horkheimer, que impulsa la Teoria Crítica.
• El 1933 emigren a causa de l'ascens nazi.

Representants i Influències

• Representants clau: Horkheimer, Adorno, Benjamin, Marcuse, Fromm.
• Influències principals: Hegel, Marx i Freud.

Idees Principals i Teoria Crítica

• Crítica a les societats industrials capitalistes.
• Reformulació del marxisme.
• Desenvolupament de la Teoria Crítica: qüestionar estructures socials i culturals.
• Crítica a la raó instrumental.
• Anàlisi de la cultura de masses i la indústria cultural.

Àmbits d'Influència

• Aporta estudis culturals, filosofia política i teoria social.

Crítiques a l'Escola de Frankfurt

• Manca d'objectivitat.
• Poc èmfasi en l'economia.
• Poques solucions pràctiques.
• Considerada per alguns irrellevant al món actual.