Existencialisme i Joan Vinyoli: Una Anàlisi

L'Existencialisme: Una Conseqüència de les Guerres Mundials

L'existencialisme sorgeix com a conseqüència de les dues guerres mundials, un període en què l'home perd la confiança en si mateix. Aquest moviment filosòfic ens mostra que l'home pren consciència que la seva vida és única. A partir d'aquí, podem diferenciar dues línies filosòfiques: l'existencialisme creient i l'ateu.

Existencialisme Creient vs. Existencialisme Ateu

• Existencialisme creient: Representat per Kierkegaard, té com a element principal la religió cristiana. Planteja que l'existència humana té un sentit i reconeix Déu com a fonament de l'ésser humà. A més, afirma que la vida continua més enllà de la mort perquè existeix la resurrecció. Kierkegaard ho resumeix amb la frase: "L'home no és un ésser de mort sinó un ésser de vida".
• Existencialisme ateu: Nega l'existència de Déu, oferint una visió pessimista en què l'home no té solució i la vida no té sentit. Això provoca que l'home se senti orfe de sentit. Sartre, un filòsof d'aquesta branca, afirma que "l'altre per a mi és un infern", és a dir, considera que l'altre ve per dominar.

Dins de l'existencialisme ateu, hi destaca Joan Vinyoli, que es basa en el compromís per a la millora de l'ésser humà, aportant un pensament optimista en comptes de pessimista.

Joan Vinyoli: Poeta, Existencialisme i Compromís

Joan Vinyoli és un poeta a vegades incomprès, en una posició àrdua i complicada. Alça la seva veu per guiar o orientar la societat, com un profeta privilegiat. Ell busca anar a les arrels de l'ésser humà, és a dir, aposta pel viatge interior, l'autoconeixement d'un mateix i, fins i tot, del propi Vinyoli.

El seu existencialisme es pot representar en forma de triangle:

• Al centre: El poeta, la veu que s'alça per guiar la societat.
• A la dreta: El compromís social amb els altres.
• A l'esquerra: El Jo, l'autoconeixement, la individualitat.

Vinyoli expressa tot això amb la seva poesia, que és fàcil d'entendre. Té una obsessió amb el pas del temps i una insistència en els contrasentits.

"Vent d'Aram": Una Obra Clau de Joan Vinyoli

Vent d'Aram, que fa referència a la tardor, ens mostra diferents facetes de Vinyoli:

• Un Vinyoli que parla de la mort, que forma part de la seva vida i sempre apareix en els seus llibres.
• Un Vinyoli que ens fa reparar en allò que no havíem percebut, que ens obre els ulls i ens obliga a despertar la consciència.
• Un Vinyoli que fa referència a la naturalesa i a la transcendència.
• Un Vinyoli que parla d'amor, de la celebració de la vida, etc.

És un poeta que sap mantenir la fibra i transferir la força de l'home, encara que alguns el vegin com un poeta fosc. Es va centrar en la poesia tot i viure amb un cert neguit, ja que estava malalt. En un dels seus moments crítics, Vinyoli es va plantejar si dedicar la seva vida a la poesia havia valgut la pena. Però, gràcies a un seguidor de la seva obra, va obrir els ulls i va veure que la seva poesia continuaria vivint i llegint-se.