L'existencialisme i la dona com a Alteritat

L'existencialisme

IN-L'existència és un corrent filosòfic que es desenvolupa a Espanya durant la primera meitat del segle XX. Els existencialistes precursores per a SB van ser Sören Kierkegaard (1813-1855). La reflexió sobre l'ésser humà es constitueix en la seua existència particular. Martin Heidegger publica (1927) 'L'esser i el temps', obra més influent en pensadors existencialistes. SB s'identifica amb l'existencialisme ateu francès: 'L'esser i el no res' (1943), Jean-Paul Sartre. El seg. Sex. Afirma que la postura que s'identifica en Heidegger, Sartre i Merleau-Ponty COS- Sartre conferència a París (1945): 'L'existència és un humanisme', aclareix idees fonamentals de la filosofia existencialista, es caracteritzava per una actitud negativa o pessimista davant de la vida. Segons Sartre, el primer principi de l'existència està en l'afirmació que en l'ésser humà, l'existència precedeix l'essència (l'essència humana no és una naturalesa comuna als altres. L'ésser humà inicialment no és res. Cadascú és allò que fa al llarg de la vida). 2n principi: no hi ha Déu que concebi l'ésser humà en cap sentit (l'essència humana està sola, pot triar com vol fer-se i és lliure i responsable del que fa). 3r principi: La tria que un home fa respecte de la seua pròpia vida involucra als altres (això fa que la nostra responsabilitat siga més gran). 4rt principi: la consciència de la responsabilitat pot produir angoixa (quan es decideix, es deixen de banda altres possibilitats que ja no seran possibles. Quan es pren consciència del sentit de la vida, l'ésser humà pot sentir-se sol, desamparat). 5nt principi: Viure és triar i actuar, per això l'ésser humà és llibertat (l'existència nega tota classe de determinisme, per això, acudir a explicacions per a la nostra vida és ficar excuses, i això és el mal moral. En canvi, el bé moral es tracta de no negar la pròpia llibertat). La moral existencialista és una moral d'acció i de compromís, però aquesta acció no és individual, sinó que influeix en altres persones. És necessari el reconeixement dels altres per a ser conscients de nosaltres mateixos. La llibertat es realitza en un marc d'intersubjectivitat. La llibertat pròpia pot afectar la dels altres, al mateix temps que una acció pot repercutir en l'acció dels altres. L'elecció sempre es produeix en una situació determinada. La llibertat d'un mateix i la d'un altre estan intervinculades (un està moralment obligat a realitzar la seua llibertat i la dels altres). C-L'existència és un humanisme perquè afirma que no hi ha res més legislador que cada ésser humà concret. Des d'aquest punt de vista és optimista, no pessimista, perquè cada individu depèn només de la seua acció. L'existència de Beauvoir conté elements propis. En el segon sexe insisteix en l'afirmació de Merleau-Ponty, segons la qual l'essència humana no és una espècie natural, sinó una idea històrica. També comparteix la seua concepció sobre el cos com a situació, ja que no és una simple cosa, sinó la forma humana d'aprendre el món i d'esbossar els projectes propis.

La dona com a Alteritat

Expliquem l'ús que fa Beauvoir de la relació de dependència recíproca, però desigual i jeràrquica, entre esclaus i amos. El dinamisme de la relació contribueix a fer que es sostingui en el temps, encara que és una relació desequilibrada i afavoreix, com veurem, l'opressor enfront de l'oprimit. La resposta a la pregunta 'Què és una dona?' comença amb una constatació de la desigualtat correlada en totes les societats conegudes. La perspectiva de l'home es considera sense més com la perspectiva de l'ésser humà en general, objectiva, neutra, que no requereix justificació. COS-Posem-ne un exemple: quan les dones dirigeixen pel·lícules o escriuen novel·les, es parla a vegades de l'existència d'un 'cinema de dones' o d'una 'literatura de dones'. Però en el cinema o la literatura feta per homes no passa el mateix: es tracta simplement de cinema o de literatura. Aquesta consideració diferent porta Beauvoir a afirmar que homes i dones no constitueixen dues categories humanes simètricament definibles. No són pols oposats. La dona ha sigut concebuda com l'Altra, l'Alteritat, per l'home, que es considera a sí mateix com l'element positiu i neutre al mateix temps. L'home es defineix com 'El Mateix' enfront de 'l'Altra' que és la dona. La cultura ha constituït dues categories d'individus que es relacionen des de posicions de poder desiguals i injustes. La dona, en situació de dependència i d'inferioritat. Per a Beauvoir, la categoria 'Altre' és tan originària com la consciència. Tot ésser humà és conscient de si mateix. És una consciència: es reconeix com a consciència particular, distinta dels altres. Tot individu conscient de si mateix pot ser 'l'altre' per als altres. Entre éssers humans que mantenen entre si relacions igualitàries ha de ser possible el reconeixement mutu com a consciències. El problema apareix quan els homes s'aferrmen com a subjectes, releguen les dones al paper d''altres' i aquestes no fan l'operació simètrica d'afirmar-se com a subjectes i, per contra, es sotmeten a un punt de vista aliè. Cal esbrinar quines circumstàncies històriques i ontològiques hi hagué per a impedir que les dones reivindicaren el seu paper legítim subjecte i quedaren relegades a una situació d'inferioritat i dependència respecte als homes. El poder social i l'autoritat van ser assumits pels homes de manera generalitzada. Aquesta situació va ser legitimada i consolidada per mites i codis diversos que van ser elaborats amb aquesta finalitat. Beauvoir va fer un paral·lelisme amb la relació entre els amos i els esclaus que va ser freqüent en societats anteriors. Homes que sotmeten per la força altres éssers humans perquè treballen per a ells. Esclavitzats per la força, reconeixen el poder de l'amo i li donen el seu treball a canvi de protecció. La dona apareix com a consciència dependent, esclava, dins d'una totalitat en què homes i dones es necessiten recíprocament. L'amo necessita l'esclau i, no obstant això, l'esclau no empra aquesta necessitat per a exigir que l'alliberin. Per què? Perquè l'esclau reconeix el prestigi de l'amo i se'n sap dependent: ha interioritzat la necessitat que té de l'amo. Si l'esclau no reconeguera aquest prestigi, el poder de l'amo no tindria raó de ser per a l'esclau. Aplicant això a la relació entre homes i dones, el prestigi que l'home obté per les accions que ha pogut portar a terme li possibilita exercir poder sobre les dones, que són sotmeses. Els homes necessiten el reconeixement de les dones, per la qual cosa depenen de la relació que mantenen amb elles. Per a assolir el reconeixement de les dones i mantenir-lo, els homes compensaran els desavantatges que les dones pateixen en la relació no igualitària assumint tasques de protecció material sobre elles. Al mateix temps, ells assumeixen tots els riscos de l'existència humana, perquè són els únics que prenen la iniciativa en empreses pròpies, són els únics subjectes. Tres moments en la relació entre homes i dones. 1r: Risc/Llibertat; 2n: Reconeixement/Desigualtat; 3r: Submissió/Protecció. Primer moment de la dialèctica: els homes arrisquen la vida en accions perilloses. No temen la vida: poden lliurement decidir. Segon moment: les dones. Reconeixen el valor dels homes. Els homes obtenen prestigi davant dels altres, sobretot davant de les dones. Elles no han pogut participar en les accions lliures dels homes perquè mantenen un fort vincle. La dona és l'ésser que dóna la vida. Tercer moment: els homes sotmeten les dones.

El factor cultural

Què és una dona? Per què la dona és l'Alteritat? Com viuen les dones la seua situació? El primer capítol d'El segon sexe dedicat a la biologia rebutja amb rotunditat l'opressió de les dones esgrima determinada per les característiques biològiques específiques vinculades a la reproducció. Critica durament moltes de les interpretacions que s'han oferit al llarg de la història entorn del paper que cada sexe té en la reproducció humana. Denuncia el caràcter ideològic, interessat a mantenir la subordinació de les dones, de moltes teories científiques, com també la freqüència amb què es mesclen les consideracions científiques amb els prejudicis androcèntrics dels investigadors. Els aspectes fisiològics només tenen sentit en un context sociohistòric, cultural en definitiva, determinat. Per a Beauvoir, el cos 'no és una cosa, sinó que és una situació: és la nostra forma d'aprendre el món i l'esbós dels nostres projectes'. El cos humà sempre és cos viscut, és a dir, va revestit dels valors que li confereix cada existent singular. I cada existent se situa en un context ontològic, econòmic i psicològic, afirma la filosofia que cal tenir en compte per a entendre els valors que donen sentit a l'existència humana en cada societat i moment històric determinat. La resposta a la pregunta sobre per què la dona és Alteritat no pot venir de la biologia. La manera com les dones viuen el seu cos dependrà del context cultural en què aquestes es moguin i, també, de les oportunitats que puguen tindre per a exercir la seua llibertat. Tornem a la pregunta que ens interessa ara: per què la dona és l'Alteritat? El seu punt de partida és la comparació de la diferent situació d'homes i dones en el període que va precedir l'agricultura. Aquells que tenien el privilegi de la força física, els homes assumien les tasques de defensa. La vida de les dones, per molt robustes que foren, devia estar llastada pel que Beauvoir denomina 'les servituds de la reproducció'. Els 'llargs períodes d'impotència' (pensem en els embarassos quasi continus) devien ser per a les dones un 'obstacle terrible' que les allunyava de determinades funcions dins del grup, funcions que eren assumides pels homes: defensa, caça, pesca... Tot això degué establir una diferència fonamental entre les possibilitats de desenvolupament humà dels uns i de les altres: elles tenen enormement limitades les possibilitats d'acció perquè implica renunciar a fer l'esforç que requereix el desenvolupament propi, consentir la caiguda de la llibertat en facticitat. El que defensa de manera singular la situació de les dones és que es troben en un món on els homes els han frustrat l'autonomia. Aquesta proposta ètica consisteix a provocar oportunitats concretes als individus per a exercir-la. Per això és una proposta humanista i emancipadora en què l'ètica condueix a la política. Per això, en la seua obra trobem l'exposició dels elements fonamentals per a aconseguir la transformació social que es requereix: autonomia econòmica per a les dones, sense discriminació laboral i salarial; llibertat eròtica per a homes i dones; accés a mètodes adequats de control de la natalitat; tasques de l'atenció i domèstiques compartides. Defensa d'un sistema d'ensenyament que coeduqui en igualtat com a eina imprescindible per a posar fi a la subordinació de les dones.