L'Exèrcit Romà i la Religió: Estructura i Culte a l'Antiga Roma

L'Exèrcit Romà: Clau de l'Expansió de l'Imperi

L'exèrcit va ser la clau de l'expansió de l'Imperi Romà. Inicialment, els ciutadans entre 17 i 46 anys tenien l'obligació d'anar a les armes. Aquest deure era tan important que aquells que perdien les aptituds per servir també perdien el dret a vot.

• El reclutament es feia al març, mes dedicat a Mart, Déu de la Guerra.
• Es lluitava durant l'estiu.
• A l'hivern, les tropes es llicenciaven sense paga.

Reformes i Professionalització de l'Exèrcit

Servi Tul·li i la divisió per patrimoni

Servi Tul·li va reorganitzar l'exèrcit en funció del patrimoni dels ciutadans:

• Els rics formaven la cavalleria, ja que podien permetre's mantenir un cavall.
• La resta formava la infanteria.
• Els pobres (proletarii) no eren acceptats a l'exèrcit.

La reforma de Gai Mari (Segle II a.C.)

Als darrers anys del segle II a.C., el cònsol Gai Mari va reformar l'exèrcit, permetent als ciutadans pobres servir a la milícia de forma professional. L'exèrcit esdevingué una manera de guanyar-se la vida i una possibilitat de promoció social. Els rics van deixar de prestar servei militar, excepte quan preparaven una carrera política. El jurament dels soldats al general va convertir les legions en un instrument polític molt poderós.

L'Exèrcit Imperial

En època imperial, l'exèrcit era plenament professional. Hi servien tant lliberts com esclaus; a aquests últims se'ls concedia la ciutadania per tal que poguessin allistar-se.

Estructura de la Legió Romana

La Legió, comandada per un cònsol o pretor, estava formada per uns 6.000 soldats distribuïts en centúries, manípuls i cohorts (10 cohorts formaven una legió).

Cos de Cavalleria (Equites)

Dins la legió també hi havia un cos de cavalleria format per 300 cavallers (equites), organitzats en:

• Decúries (10 genets)
• Esquadró (3 decúries)
• 10 esquadrons formaven 1 ala.

Les Auxilia

Les Auxilia eren tropes de reforç de les legions. Es reclutaven en pobles no itàlics, s'agrupaven per nacionalitats i els seus comandaments eren indígenes. Eren famosos:

• Els genets gals i númides.
• Els foners balears.
• Els arquers de Creta.

Armament i Equipament del Soldat Romà

Armes Ofensives

• Pilum / Javelina: Va substituir la pesada hasta (llança).
• Gladius: Espasa ampla, de doble tall, curta i punxeguda, usada per a la lluita cos a cos.

Armes Defensives

• Casc de bronze (galea).
• Cuirassa de cuiro (lorica).
• Escut rectangular d’un metre d'alçada (scutum).

Jerarquia i Comandaments Militars

Comandaments de la Infanteria

• Dux (Cònsol/Emperador): General en cap.
• Legati / Qüestors: L'ajudaven en el comandament i la intendència, respectivament.
• Tribuni Militum: S'alternaven en el comandament de la legió.
• Centurions: Dirigien cada centúria.

Sots-oficials

Dins les unitats també hi havia sots-oficials sense comandament directe sobre la tropa, com:

• Optiones: Ajudants de centurió.
• Signiferi: Portaestendards.

Comandaments de la Cavalleria

• Dux: Cap suprem.
• Praefecti: Dirigien esquadrons.
• Decurions: Comandaven les decúries.

La Vida al Campament (Castra)

La vida dels soldats durant els conflictes bèl·lics era molt dura; suportaven uns 40 kg de pes entre armes, eines i menjar. La seva esperança era aconseguir un botí i que el seu general, quan es llicenciessin, els donés terres.

Estructura del Campament Temporal

Després de les marxes, s'escollia un indret per passar la nit i s'aixecava el campament (castra). Al voltant s'excavava un fossat (fossa) i s'aixecava un terraplè (agger), al damunt del qual es posava una palissada (vallum).

El campament tenia forma rectangular i estava dividit per dos carrers principals que donaven lloc a 4 portes:

• Via principalis (Nord-Sud)
• Via decumana (Est-Oest)

Al seu interior s'aixecaven les tendes (tabernaculum o tentorium). També hi havia un altar i una tribuna per a les arengues.

Tipus de Campaments i el seu Llegat

• El campament d'hivern rebia el nom de castra hiberna.
• Quan s'establia de forma permanent es denominava castra stativa.

Al voltant dels campaments permanents s'establien les famílies dels soldats i comerciants. Així es van crear importants nuclis de població, origen d'algunes ciutats. És el cas de Lleó a Hispània, que rep el nom de la Legio VII Gemina.

Religió Romana: Divinitats Llatines i Gregues

Principis de la Religió Romana

La religió a Roma tenia un sentit utilitari: "do ut des" (jo et dono perquè tu em donis). Estava al servei dels individus i de l'Estat, i tots els ritus o sacrificis pretenien obtenir un benefici dels déus o esperits.

Els romans van divinitzar totes les forces de la natura i els actes més transcendentals de la vida a través dels numina. Aquests esperits eren tants que els sacerdots van fer llargues llistes anomenades indagamenta. Les divinitats romanes tenien una base agrícola i pastoral, d'acord amb l'origen de Roma.

Divinitats Agrícoles i Pastorals

Faune

Déu protector de l'agricultura i els ramats, identificat amb el déu grec Pan. Es representava amb potes i peus de boc, el cap amb dues banyes i el pèl i la barba en desordre.

Flora

Deessa de la joventut eterna, encarregada de la cura dels jardins i les flors. Representada amb una corona de flors. Les festes en el seu honor, les Floralia, duraven sis dies.

Janus

Déu que presidia l'inici dels esdeveniments importants. Se li va dedicar el primer mes de l'any, Ianuarius, i el primer dia de cada mes. Era protector de les portes de les cases (ianua). Representat amb dues cares, una mirant al davant i l'altra al darrere.

Pales

Deessa dels pastors, representada coronada de llorer i romaní. La seva festa, anomenada Parilia, se celebrava a l'abril, on els pastors encenien fogueres que després saltaven.

Pomona

Deessa dels fruits, representada amb una cistella de fruites i flors o amb pomes i altres fruits.

Silvans / Sàtirs

Habitaven als boscos i tenien peus de cabra. El seu caràcter alegre, esbojarrat i maliciós feia que els pastors els tinguessin por i els oferissin els primers nascuts dels seus ramats.

Terminus

Déu guardià de les propietats i protector dels límits. Es representava amb figura humana, sense peus ni braços, col·locada sobre una fita de forma piramidal.

Vesta i les Vestals

Vesta: Deessa protectora de la llar. Les Vestals, sacerdotesses del seu culte, havien de mantenir-se verges i vigilar que al seu temple mai s'apagués el foc sagrat.

Les divinitats hel·lèniques rebien el nom de Déus Olímpics.

Els Cultes Romans

La religió romana es dividia en tres categories de cultes:

1. Cultes Populars: Agraris i pastorals. Arbres, fonts, rierols o pedres tenien el seu propi numen.
2. Cultes Domèstics/Familiars: El pater familias actuava de sacerdot. Consistia en el culte al primer avantpassat de la gens, el culte a les ànimes dels morts i el culte a la llar (a la casa hi havia un lararium).
3. Cultes Públics: (Implícitament, els grans déus de l'Estat).

El Culte als Morts

Els romans donaven gran importància al culte dels difunts. L'objectiu era mantenir-los apaivagats i propicis a les seves llars.

Tipus d'ànimes:

• Manes: Les ànimes dels avantpassats, que vol dir "els bons". En el seu honor se celebraven les Parentalia (del 13 al 21 de febrer).
• Lèmurs: Esperits dels morts no propicis, sinó malvats. Per apartar-los de la llar, el pater familias oficiava un ritual a mitjanit els dies 9, 11 i 13 de maig.
• Larvae: Altres esperits malignes identificats amb les ànimes dels malfactors que es quedaven entre els vius per turmentar-los.

El Darrer Viatge i el Món dels Morts

Preparació del Funeral

Per preparar el funeral:

• De la porta de la llar penjaven branques de xiprer.
• La flama de l'altar de la casa s'apagava.
• El difunt es rentava, perfumava i se li posaven flors, corones i cintes.

L'Inframón (Avern / Hades)

Els romans creien que les ànimes dels morts descendien a l'infern. El Món dels Morts (Avern o Hades) era governat per Plutó i Prosèrpina.

Per accedir-hi, les ànimes havien de creuar la llacuna Estígia en una barca conduïda per Caront. Per pagar el peatge, es col·locava una moneda sota la llengua del difunt.

Les portes de l'infern eren guardades pel Ca Cèrber, un gos ferotge de tres caps. Les ànimes eren jutjades per Èac, Minos i Radamantis.