L'Exèrcit Romà: Legions, Tàctiques i Vida Quotidiana

L'Exèrcit Romà: Evolució i Estructura

Al començament de la República, l’exèrcit era només una guàrdia interior, formada per ciutadans que havien de posseir terres i que empunyaven voluntàriament les armes quan n’hi havia necessitat. L’exèrcit romà es va basar sempre en una unitat de combat anomenada legió. Després de les guerres contra els samnites, les legions es van dividir en 3:

• Hastats: tenien una pica o una javelina.
• Prínceps: homes de mitjana edat, situats a segona línia.
• Triaris: eren veterans, situats a la tercera línia per evitar la fuga dels joves reclutes.

La reforma més important de l’exèrcit romà en època republicana va ser amb Màrius. Va obrir les portes de l’exèrcit a ciutadans romans o no propietaris. Les reformes de l’exèrcit van continuar amb Juli Cèsar i Octavi August. Aquest emperador va dissoldre moltes legions.

La Legió Imperial

L’exèrcit d’època imperial es va basar en la legió. Una legió es componia de 5.000 a 6.000 homes.

Característiques de la Legió

Es dividia en 10 cohorts (una formada de 600 homes) de 6 centúries cadascuna (80 homes). Dues centúries formaven un maniple. Les cohorts estaven numerades de la I a la X.

Els soldats s’enrolaven a la legió per a una durada de 20 anys en el cas dels legionaris o de 25 anys en el cas de les forces auxiliars.

Les Cohorts Pretorianes

Eren la guàrdia personal de l’emperador. Constituïen un cos d’elit format en principi per ciutadans amb experiència. Els efectius van variar de 5.000 a 10.000 soldats, que es repartien en el si de deu cohorts pretorianes. Cada cohort es dividia en deu centúries d’infanteria.

La Cavalleria

Al començament de l’imperi, la cavalleria es va organitzar en regiments o alae de 500 homes. Després es van crear unitats de 1.000 homes, com en la infanteria. Aquestes alae estaven dividides en turmae de 30 a 40 homes. Cada turma era comandada per un decurió.

Els Campaments Romans (Castrum)

El castrum era l’indret on els soldats passaven la nit, i es construïa cada vespre en acabar l’etapa del dia. Els soldats cavaven un fossat i en treien la terra per formar un talús d’una alçària igual a la fondària del fossat. Hi havia quatre portes: la porta praetoria, de cara a l’enemic; la porta decumana, oposada a l’anterior; a l’esquerra i a la dreta, la porta dextra i la porta sinistra. Hi havia soldats que vigilaven i protegien el campament.

La Vida Quotidiana del Soldat

Els soldats estaven instruïts i havien de fer maniobres militars i exercicis: marxes, tales d’arbres i cavat de fossats, esports com el salt, la natació i l'equitació, i manteniment de les armes. Des de l’època d’August, la jubilació va estar ben organitzada i pagada per l’Estat. Els legionaris veterans rebien una paga en efectiu, per bé que durant els primers temps de l’Imperi també rebien terres.

La Marina Romana

El model de vaixell de guerra romà era la galera, una embarcació amb rems. Els primers vaixells romans van ser els quinquerems, inspirats en els vaixells cartaginesos. Estaven ben armats: un esperó de bronze (rostrum), situat per sota del nivell del mar i acabat amb una triple punta. A dalt del pont s’hi disposaven peces d’artilleria que projectaven fletxes o pedres.

La flota de guerra va tenir un paper essencial per garantir la seguretat dels mars, davant l’argument de la pirateria, i assegurant ràpidament transports de tropes que van esdevenir vitals per a l’imperi.