Exercicis Resolts de Càlcul Vectorial, Límits i Derivades
Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas
Escrito el en catalán con un tamaño de 12,09 KB
Operacions amb Vectors
Càlcul amb vectors donats
Donats els vectors u=(5,-4), v=(2,3) i w=(-6,4):
Càlcul: 2·u - 3·v + w
2·(5,-4) - 3·(2,3) + (-6,4) = (10,-8) - (6,9) + (-6,4) = (10-6-6, -8-9+4) = (-2,-13)
Càlcul: u + 1/3·v - 1/2·w
(5,-4) + 1/3·(2,3) - 1/2·(-6,4) = (5,-4) + (2/3,1) - (-3,2) = (5 + 2/3 + 3, -4 + 1 - 2) = (26/3,-5)
Càlcul de Punts i Coordenades
Determinació d'un punt amb condicions vectorials
Calcula el punt P(x,y) amb Q(3,2) i R(-1,5) de manera que 3·PQ - 2·QR = 0:
3·PQ - 2·QR = 0
3·(3-x, 2-y) - 2·(-1-3, 5-2) = (0,0)
3·(3-x, 2-y) - 2·(-4, 3) = (0,0)
(9-3x, 6-3y) - (-8, 6) = (0,0)
(9-3x+8, 6-3y-6) = (0,0)
(17-3x, -3y) = (0,0)
Component x:
17 - 3x = 0 → 3x = 17 → x = 17/3
Component y:
-3y = 0 → y = 0
Per tant, P = (17/3, 0).
Determinació de punts M i N a partir de vectors
Troba els punts M(x,y) i N(x,y) amb A(4,-2) i B(1,4), sabent que AM=(-1,2) i AN=(-2,4):
Primer, calculem el vector AB:
AB = (1-4, 4-(-2)) = (-3,6)
Càlcul del punt M:
AM = (x-4, y+2) = (-1,2)
Component x:
x - 4 = -1 → x = 3
Component y:
y + 2 = 2 → y = 0
Per tant, M = (3,0).
Càlcul del punt N:
AN = (x-4, y+2) = (-2,4)
Component x:
x - 4 = -2 → x = 2
Component y:
y + 2 = 4 → y = 2
Per tant, N = (2,2).
Rectes en el Pla
Càlcul del valor de 'k' per a rectes paral·leles
Calcula el valor de 'k' per tal que les rectes r i s siguin paral·leles:
- r: k·x - 2·y + 4 = 0
- s: x + (k-3)·y - 7 = 0
Perquè dues rectes siguin paral·leles, els seus coeficients han de ser proporcionals (A/A' = B/B' ≠ C/C').
Identifiquem els coeficients:
- A = k, B = -2, C = 4
- A' = 1, B' = (k-3), C' = -7
Apliquem la condició de paral·lelisme:
k/1 = -2/(k-3)
k·(k-3) = -2·1
k2 - 3k = -2
k2 - 3k + 2 = 0
Resolem l'equació de segon grau:
(k-2)(k-1) = 0
Per tant, k = 2 o k = 1.
Verifiquem la condició C/C':
- Si k=2: 2/1 = -2/(2-3) = -2/(-1) = 2. I 4/(-7) = -4/7. Com 2 ≠ -4/7, k=2 és una solució vàlida.
- Si k=1: 1/1 = -2/(1-3) = -2/(-2) = 1. I 4/(-7) = -4/7. Com 1 ≠ -4/7, k=1 és una solució vàlida.
Equació explícita d'una recta
Troba l'equació explícita de la recta que passa pel punt de tall de les rectes r: x+y=0 i s: x-2y+3=0, i és paral·lela a la recta d'equació (x-2)/6 = (y-4)/2.
1. Càlcul del punt de tall de r i s:
Resolem el sistema d'equacions:
x + y = 0 → x = -y
Substituïm a la segona equació:
(-y) - 2y + 3 = 0
-3y + 3 = 0
3y = 3 → y = 1
Substituïm y=1 a x=-y:
x = -1
El punt de tall de r i s és Ptall = (-1,1).
2. Càlcul del vector director de la recta paral·lela:
La recta donada és (x-2)/6 = (y-4)/2.
El seu vector director és v = (6,2).
Com la recta que busquem és paral·lela, el seu vector director també és v' = (6,2).
3. Equació de la recta:
Utilitzem la forma contínua de la recta amb el punt Ptall(-1,1) i el vector director (6,2):
(x - (-1))/6 = (y - 1)/2
(x + 1)/6 = (y - 1)/2
Ara, convertim a la forma explícita (y = mx + n):
2(x + 1) = 6(y - 1)
2x + 2 = 6y - 6
6y = 2x + 8
y = (2x + 8)/6
y = (1/3)x + 4/3
Límits de Funcions
Càlcul de límits en punts específics
Donada la funció f(x) = (x3 - 4x2 + 3x) / (x2 + x - 2), calcula el límit quan x → -2 i quan x → 1.
1. Límit quan x → -2:
Substituïm x = -2 a la funció:
f(-2) = ((-2)3 - 4(-2)2 + 3(-2)) / ((-2)2 + (-2) - 2)
= (-8 - 4·4 - 6) / (4 - 2 - 2)
= (-8 - 16 - 6) / 0
= -30 / 0
Per tant, limx→-2 f(x) = ±∞ (el signe dependria de si ens apropem per la dreta o per l'esquerra).
2. Límit quan x → 1:
Substituïm x = 1 a la funció:
f(1) = (13 - 4·12 + 3·1) / (12 + 1 - 2)
= (1 - 4 + 3) / (1 + 1 - 2)
= 0 / 0
Això és una indeterminació. Factoritzem el numerador i el denominador:
Numerador: x3 - 4x2 + 3x = x(x2 - 4x + 3) = x(x-1)(x-3)
Denominador: x2 + x - 2 = (x-1)(x+2)
Ara, reescrivim el límit:
limx→1 [x(x-1)(x-3)] / [(x-1)(x+2)]
Simplifiquem (x-1):
limx→1 [x(x-3)] / (x+2)
Substituïm x = 1:
= [1·(1-3)] / (1+2)
= -2 / 3
Per tant, limx→1 f(x) = -2/3.
Càlcul de límits amb arrels i indeterminacions
Calcula el límit: limx→3 [x - √(4x-3)] / (x2 - 3x)
Substituïm x = 3:
= [3 - √(4·3 - 3)] / (32 - 3·3)
= [3 - √(12 - 3)] / (9 - 9)
= [3 - √9] / 0
= (3 - 3) / 0
= 0 / 0
Això és una indeterminació. Multipliquem pel conjugat del numerador:
limx→3 [x - √(4x-3)] / [x(x-3)] · [x + √(4x-3)] / [x + √(4x-3)]
= limx→3 [x2 - (4x-3)] / [x(x-3)(x + √(4x-3))]
= limx→3 [x2 - 4x + 3] / [x(x-3)(x + √(4x-3))]
Factoritzem el numerador (x2 - 4x + 3 = (x-1)(x-3)):
= limx→3 [(x-1)(x-3)] / [x(x-3)(x + √(4x-3))]
Simplifiquem (x-3):
= limx→3 (x-1) / [x(x + √(4x-3))]
Substituïm x = 3:
= (3-1) / [3(3 + √(4·3 - 3))]
= 2 / [3(3 + √9)]
= 2 / [3(3 + 3)]
= 2 / [3·6]
= 2 / 18
= 1/9
Càlcul de límits a l'infinit
Calcula el límit: limx→∞ (12x2 + 2x - 5) / (6x2 + 8x)
Substituïm x = ∞:
= ∞ / ∞
Això és una indeterminació. Per a límits de funcions racionals a l'infinit, dividim els coeficients dels termes de major grau:
limx→∞ (12x2 + 2x - 5) / (6x2 + 8x) = limx→∞ (12x2) / (6x2)
= 12 / 6
= 2
Geometria Analítica
Equació de la recta i desigualtat associada
Donats els punts B(3,2) i C(4,-3), troba l'equació de la recta que passa per ells i expressa una desigualtat associada.
Primer, calculem el vector director BC:
BC = (4-3, -3-2) = (1,-5)
Utilitzem la forma contínua de la recta amb el punt B(3,2) i el vector director (1,-5):
(x - 3)/1 = (y - 2)/(-5)
-5(x - 3) = 1(y - 2)
-5x + 15 = y - 2
-5x - y + 17 = 0
Aquesta és l'equació general de la recta.
Per obtenir l'equació explícita (y = mx + n):
-y = 5x - 17
y = -5x + 17
Una desigualtat associada podria ser:
y + 5x ≥ 17
Mòdul i Argument d'un vector
Donat un vector v = (a,b):
Mòdul:
|v| = √(a2 + b2)
Argument:
tan(α) = b/a → α = arctan(b/a)
Divisió d'un segment en parts iguals
Troba els punts M i N que divideixen el segment AB amb A(-3,1) i B(3,4) en 3 parts iguals:
Primer, calculem el vector AB:
AB = (3 - (-3), 4 - 1) = (6,3)
1. Càlcul del punt M (primer terç):
El vector AM és 1/3 del vector AB:
AM = (1/3)·AB = (1/3)·(6,3) = (2,1)
Si M = (xM, yM), llavors AM = (xM - (-3), yM - 1) = (xM+3, yM-1).
Igualem les components:
- xM + 3 = 2 → xM = -1
- yM - 1 = 1 → yM = 2
Per tant, M = (-1,2).
2. Càlcul del punt N (segon terç):
El vector AN és 2/3 del vector AB:
AN = (2/3)·AB = (2/3)·(6,3) = (4,2)
Si N = (xN, yN), llavors AN = (xN - (-3), yN - 1) = (xN+3, yN-1).
Igualem les components:
- xN + 3 = 4 → xN = 1
- yN - 1 = 2 → yN = 3
Per tant, N = (1,3).
Càlcul Diferencial
Càlcul de Derivades
Calcula les derivades de les següents funcions:
1. Funció f(x) = √(3-2x)
Utilitzem la regla de la cadena: (f(g(x)))' = f'(g(x)) · g'(x).
Aquí, f(u) = √u i u = 3-2x. Llavors f'(u) = 1/(2√u) i u' = -2.
f'(x) = (1 / (2√(3-2x))) · (-2)
f'(x) = -1 / √(3-2x)
2. Funció f(x) = x3 - 3x + 2/x2
Reescrivim la funció com f(x) = x3 - 3x + 2x-2.
Apliquem la regla de la potència (xn)' = nxn-1 i la regla de la suma/resta.
f'(x) = 3x3-1 - 3·1 + 2·(-2)x-2-1
f'(x) = 3x2 - 3 - 4x-3
f'(x) = 3x2 - 3 - 4/x3
3. Funció f(x) = (x3-4)·√(3x-1)
Utilitzem la regla del producte: (u·v)' = u'v + uv'.
Aquí, u = x3-4 i v = √(3x-1).
u' = 3x2
v' = (1 / (2√(3x-1))) · 3 = 3 / (2√(3x-1))
f'(x) = (3x2)·√(3x-1) + (x3-4)·(3 / (2√(3x-1)))
Per simplificar, trobem un denominador comú:
f'(x) = [3x2 · 2√(3x-1) · √(3x-1) + 3(x3-4)] / [2√(3x-1)]
f'(x) = [6x2(3x-1) + 3x3 - 12] / [2√(3x-1)]
f'(x) = [18x3 - 6x2 + 3x3 - 12] / [2√(3x-1)]
f'(x) = (21x3 - 6x2 - 12) / (2√(3x-1))
Recta tangent a una corba
Troba la recta tangent a la corba y = x/ln(x) en el punt d'abscissa x=e:
1. Càlcul de la derivada (pendent de la recta tangent):
Utilitzem la regla del quocient: (u/v)' = (u'v - uv') / v2.
Aquí, u = x i v = ln(x).
u' = 1
v' = 1/x
y' = (1·ln(x) - x·(1/x)) / (ln(x))2
y' = (ln(x) - 1) / (ln(x))2
Ara, avaluem la derivada en x=e per trobar el pendent (m):
m = y'(e) = (ln(e) - 1) / (ln(e))2
Com ln(e) = 1:
m = (1 - 1) / (1)2 = 0 / 1 = 0
2. Càlcul del punt de tangència (y-coordenada):
Avaluem la funció original en x=e:
y(e) = e / ln(e)
y(e) = e / 1 = e
El punt de tangència és (e, e).
3. Equació de la recta tangent:
Utilitzem la forma punt-pendent: y - y0 = m(x - x0).
y - e = 0 · (x - e)
y - e = 0
y = e
Aquesta és l'equació de la recta tangent.