Exercicis de llatí: conjugacions, declinacions i història romana

1. Conjuga el Present i el Pretèrit Imperfet d’Indicatiu

a) Debeo, debes, debere, debui, debitum (deure): 2a conj.

b) Emo, emis, emere, emi, emptum (comprar): 3a conj. tema en consonant

c) Dormio, dormis, dormire, dormivi, dormitum (dormir): 4a conj.

d) Fugio, fugis, fugere, fugi, fugitum (fugir): 3a conj. tema en -i (3a -io)

2. Declina aquesta parella de substantiu i adjectiu

a) Opus, operis (neutre / obra) + iniquus, -a, -um (molest)

Singular                                                Plural

Opus – iniquum                                             Opera – iniqua

Operis – iniqui                                             Operum – iniquorum

Operi – iniquo                                             Operibus – iniquis

Opus – iniquum                                             Opera – iniqua

Opus – iniquum                                             Opera – iniqua

Opere – iniquo                                             Operibus – iniquis

b) Scriba, scribae (masculí / copista) + impiger, impigra, impigrum (actiu, diligent)

Singular                                                Plural

Scriba – impiger                                            Scribae – impigri

Scribae – impigri                                           Scribae – impigrorum

Scribae – impigro                                           Scribarum – impigris

Scribam – impigrum                                          Scribis – impigros

scriba – impiger                                            Scribae – impigri

scriba – impigro                                            Scribis – impigris

3. Respon:

a) En quins casos s’enuncia un substantiu?

R: En nominatiu singular i genitiu singular.

b) En quins casos s’enuncia un adjectiu?

R: En nominatiu masculí singular, nominatiu femení singular i nominatiu neutre singular.

c) I un verb?

R: 1a persona del singular del present d’indicatiu, 2a persona del singular del present d’indicatiu, infinitiu, 1a persona del singular del perfet d’indicatiu i supí.

5. Tria un bloc per desenvolupar (no es poden barrejar les preguntes del Bloc)

BLOC I

a) Desenvolupa: L’exèrcit romà (entre 150 i 250 paraules). [20p]

Als primers temps de la República, l'exèrcit estava format per ciutadans romans voluntaris i propietaris de terres. Però, l'any 107 aC, el general Marius va reformar l'exèrcit per transformar-lo en un exèrcit perennant de soldats professionals al qual tenien accés també els ciutadans romans no propietaris. L'exèrcit romà es va basar en una unitat de combat anomenada legió. Les legions s'estructuraven així:

• Cada legió es dividia en 10 cohorts (1 cohort ≈ 600 homes), i cada cohort es dividia en 6 centúries (1 centúria ≈ 100 homes).
• Les cohorts estaven enumerades de la I a la X.
• Cada legió tenia un cos de cavalleria d'uns 120 homes.
• Al capdavant de la legió hi havia una sèrie de càrrecs, dels quals destaquen els centurions i el legat de la legió.
• Octavi August va dissoldre moltes legions i en va deixar només 28. Més tard, a principis del segle III dC, l'exèrcit va arribar a la màxima expansió durant vint anys. Se'ls pagava un sou considerable i diverses primes. En acabar els anys de servei, rebien la llicència i una paga de l'Estat com a jubilació. Un cop retirats, se'ls anomenava veterans.
• Els soldats auxiliars obtenien el dret de ciutadania en acabar el servei.

b) Contesta breument (unes 5 línies): Què era un interregnum? De quina època és aquest fenomen?

L'interregnum és un període de discontinuïtat o interval en un govern, organització o ordre social. Es coneixia així el període de temps entre el regnat d'un monarca i l'assumpció del seu successor (ve del llatí inter-, "entre" i regnum, "sobirania, regnat"). Aquest fenomen és característic de diferents èpoques històriques, però és especialment mencionat en contextos monàrquics i republicans de l'antiguitat i de l'edat mitjana.