Exercicis de fal·lacies

2- Lògica informal: fal·làcies

Les fal·làcies son arguments incorrectes (un parany, una trampa). Podem usar-les inconscientment o conscientment. Conscientment ho fan els polítics, publicitaris per persuadir, convèncer a algú altre o enganyar…
Aristòtil les va començar a estudiar al segle IV aC., mirant com les persones argumentaven i justificaven les seves conclusions se’n va adonar de què les persones recorren constantment a fal·làcies, sent aquestes arguments que pretenien passar per vàlids quan contenen algun element trampós, ja que les premisses de les que es partia no garanteixen la conclusió a la què s'arriba. També se’n va adonar del seu caràcter persuasiu: si no s’hi fixava, poden passar per correctes sense que el receptor se n’adonés.

Fal·làcies formals

: Són aquelles que l’error es troba en la forma, depenen de l’estructura de l’argument.

Fal·làcies informals

: Són aquelles que l’error es troba en el contingut concret dels enunciats, les reaccions emocionals que poden generar, la quantitat d’informació que es comunica, etc. Cal tenir en compte com influeix a les persones la manera en que se’ls presenten els missatges i què és el què fa que la gent es deixa convèncer. Així podem detectar la perversitat de determinades pràctiques i combatre-les, i també pot servir per emprar-les sobre els demés amb finalitats ideològiques o consumistes. Per tot això cal que les persones desenvolupin un pensament crític i siguin capaces de descobrir aquests intents de manipulació.

Tipus de fal·làcies informals

:

Fal·làcia ad verecundiam

: L’any que ve hi seguirà havent recessió econòmica a Portugal, perquè així ho ha previst l’FMI.

Fal·làcia ad hominem

: Els metges afirmen que actualment es menja de manera poc sana, però no cal fer-ne cas, ja se sap que els metges exageren.

Fal·làcia ad populum

: Si vols aprendre anglès, sempre avançaràs mes amb un professor natiu que no pas amb un que no ho és.

Fal·làcia ad ignorantiam

: No existeixen planetes habitats fora del sistema solar, ja que no tenim cap notícia que n’hi hagi.

Fal·làcia ad baculum

: T’has de posar el casc si agafes la moto, perquè si no, et multaran.

Generalització indeguda

: Tots els homes que viuen a Amèrica són americans.

Falsa causa

: Com que un gran nombre de persones mor al llit, queda clar que estirar-se al llit és perillós.

Fal·làcia semàntica

: L’Antoní corre molt i en Lluís, gens. Per tant en Lluís és nedador.

Fal·làcia circular

: Ell és ara el director perquè així ho va decidir el Consell. El Consell va aprovar el seu nomenament perquè era el candidat més vàlid. I és clar que era el candidat més vàlid perquè ha aconseguit arribar a ser el director.

3- Lògica informal: paradoxes lògiques

Les paradoxes son enunciats que contenen elements contradictoris. Suposen un desafiament a la creença de que tots els enunciats han de ser V o F, però no les dues coses alhora o cap. Una paradoxa és un enunciat que afirma alguna cosa, però quan intentem decidir si és vertader o fals, generem un cercle viciós de contradiccions que van en contra del nostre sentit comú.

Exemples

: - P= aquest enunciat és fals. Si diem que p és certa, és cert el què diu, però el que diu és que p és fals, i al contrari passa el mateix. - En la cara d’una targeta diu que l'altre cara és certa, i en l’altre cara diu que la primera és falsa. - Epimènides Cretenc “Tots els cretencs menteixen” Contenen contradiccions. El que fan les paradoxes és posar en dubte la consistència del llenguatge, i en àmbits científics aquestes inconsistències poden ser devastadores.

Bertrand Russell

: va intentar buscar la manera d’evitar les paradoxes, dividint el llenguatge en nivells, Teoria de tipus
:1- Llenguatge referencial primer nivell (llenguatge natural)/ L: La taula és de fusta i ferro à es basa en la realitat. 2-  En la frase d’Epimènides / L+1: valoració de la frase, no del contingut, parla del llenguatge L (diu si és V/F...). 3- Crític que analitza. Russell diu que cap enunciat no pot parlar de la seva falsedat o veritat, ni tampoc de la falsedat o veritat dels enunciats que es troben al seu mateix nivell de llenguatge o en un superior. Si ho fes, automàticament ascendiria a un altre nivell i desapareix la possible paradoxa.