Exercicis: Aparells Respiratori, Digestiu i Urinari

Exercicis Tema 7: L'Aparell Respiratori

1. Vies Aèries Superiors i Inferiors

Indica si les següents parts de l'aparell respiratori pertanyen a les vies aèries superiors (altes) o inferiors (baixes):

• Fosses nasals: Vies aèries superiors
• Bronquis: Vies aèries inferiors
• Tràquea: Vies aèries inferiors
• Bronquiols: Vies aèries inferiors
• Faringe: Vies aèries superiors
• Laringe: Vies aèries superiors

2. Estructura Cartilaginosa de la Laringe

La faringe és una estructura comuna als aparells respiratori i digestiu. Quin és el nom de l'estructura cartilaginosa que tanca la laringe durant la deglució per evitar que els aliments passin a les vies respiratòries?

Resposta: Epiglotis.

3. La Pleura

La pleura és una doble membrana que recobreix els pulmons. La pleura té:

• Una capa externa, la pleura parietal. Aquesta capa està unida a la paret interna de la cavitat toràcica.
• Una capa interna, la pleura visceral. És una capa que recobreix cada pulmó.

Entre ambdues capes hi ha un espai interpleural que conté un petit volum de líquid que permet que les superfícies llisquin molt fàcilment entre elles, amb molt poca fricció entre el pulmó i els altres òrgans de la caixa toràcica, en cada inspiració i cada expiració.

4. Hil Pulmonar

La zona per la qual hi penetren el bronqui corresponent, les artèries, les venes i els nervis, s'anomena:

• a. mediastí
• b. alveol
• c. pleura
• d. hil pulmonar

5. Sac Alveolar

Cada conducte terminal de les vies aèries continua amb un petit conducte (conducte alveolar) a continuació del qual es troba el sac alveolar. Aquesta estructura està formada per un grup d'alvèols, que són petites cavitats amb una paret molt fina i envoltades per abundants capil·lars. En aquesta zona és on finalment es produeix l'intercanvi de gasos, entre l'aire contingut en l'alvèol i la sang que circula pels capil·lars que l'envolten.

6. Lòbuls Pulmonars

Cadascun dels pulmons està dividit en dos lòbuls.

Resposta: Fals (El pulmó dret té tres lòbuls i l'esquerre en té dos).

7. Freqüència Respiratòria

La freqüència respiratòria és:

• La intensitat o profunditat respiratòria és...
• El ritme respiratori és la forma en què se succeeixen les inspiracions i expiracions.
• Resposta correcta: el nombre de respiracions per minut (rpm)

8. Hematosi

L'hematosi és l'intercanvi de gasos que té lloc en els alvèols. En aquest intercanvi, l'oxigen de l'aire contingut en els alvèols passa a la sang i el diòxid de carboni d'aquesta, als alvèols.

Resposta: Vertader.

9. Malalties Respiratòries

Emparella les definicions amb la terminologia:

• Disminució de la capacitat pulmonar per realitzar l’intercanvi gasós: Insuficiència respiratòria
• Inflamació dels bronquis que n’estreny el calibre i dificulta la respiració: Bronquitis
• Inflamació crònica de les vies aèries baixes, generalitzada i reversible: Asma bronquial
• Malalties cròniques que poden tenir diferents causes i que es caracteritzen per una obstrucció de les vies baixes que provoca dificultats per respirar: MPOC
• Infecció general que afecta els pulmons i amb freqüència també altres òrgans. La produeix el bacteri Mycobacteryum tuberculosi: Tuberculosi
• Inflamació del teixit pulmonar, especialment dels alvèols. Els alvèols s’omplen de líquid i pus i els gasos amb prou feines poden difondre’s: Pneumònia

Exercicis Tema 8: L'Aparell Digestiu

1. Òrgans del Tub Digestiu

Aparella l'òrgan amb la descripció i localització corresponent:

2. Paret Gàstrica

La paret gàstrica es composa de:

• Resposta correcta: Totes les respostes són correctes
• Cèl·lules secretores d'enzims, que formaran part del suc gàstric
• Musculatura llisa, organitzada en tres capes amb orientacions espacials diferents
• Glàndules, que secreten àcid clorhídric, ions bicarbonat i moc

3. Vellositats i Microvellositats Intestinals

La paret interna de l'intestí prim està recoberta per un epiteli amb característiques especials, amb l'objectiu d'incrementar la seua superfície útil per a l'absorció de nutrients: les vellositats intestinals i les microvellositats. Sense estes estructures la superfície d'absorció total passaria d'uns 250-300 m² a tan sols uns 0,5 m².

Resposta: Vertader.

4. Esfínters del Tub Digestiu

Aparella les estructures anatòmiques que actuen com a esfínters al llarg del tub digestiu amb la funció que té cadascuna d'elles:

• Evita que l'aliment en digestió i els sucs gàstrics retrocedeixin cap a l'esòfag: Càrdies
• Assegura que només passi cap al duodè el producte degudament digerit: Pílor
• Per controlar la defecació: Anus
• Regula el trànsit entre l'intestí prim i el gros: Vàlvula ileocecal

5. Producció i Emmagatzematge de la Bilis

La vesícula biliar produeix la bilis, una secreció que ajuda a la digestió. La bilis s'emmagatzema en una mena de bossa situada al costat de la vesícula biliar, el fetge, i s'aboca al duodè durant la digestió a través del conducte biliar o colèdoc.

Resposta: Fals (El fetge produeix la bilis i la vesícula biliar l'emmagatzema).

6. Moviments Peristàltics i de Segmentació

Al tub digestiu s'hi produeixen moviments peristàltics i moviments de segmentació. Identifica quina funció tenen aquests dos tipus de moviment:

Els moviments de segmentació són contraccions i relaxacions rítmiques dels segments adjacents del tub, de manera que el contingut es mou de davant cap enrere i es va barrejant.

Els moviments peristàltics són contraccions ordenades al llarg del tub, com les onades, que van empenyent el contingut cap endavant.

7. Glucogen

El glucogen:

• Resposta correcta: Totes les opcions són correctes
• És la forma en què l'organisme emmagatzema la glucosa
• És una cadena ramificada de glucoses
• Quan es requereix glucosa i no es rep mitjançant l'alimentació, es trenca el glucogen i s'alliberen molècules de glucosa a la sang

8. Trastorns Digestius

Definicions:

• És una sensació de cremor al pit o la gola, que es deu a un reflux de contingut de l'estómac cap a l'esòfag: Pirosi
• Dolor abdominal que comença i acaba de forma sobtada, a batzegades: Còlic
• Excrements d'aspecte sabonós: Esteatorrea
• Sortida de sang a través de l'anus, sola o associada a la femta. Nàusees. Sensació de tenir ganes de vomitar: Rectorràgia
• Femta de color molt clar: Acòlia pigmentària

9. Helicobacter pylori

Marca l'opció correcta respecte al bacteri Helicobacter pylori:

• La seva presència a l’organisme determina que es produirà una malaltia
• Causa totes les úlceres pèptiques
• Resposta correcta: Pot provocar gastritis crònica i ulceracions
• Totes les respostes són correctes

10. Intolerància i Al·lèrgia Alimentària

Indica de què es tracta segons la definició:

• Són trastorns deguts a la incapacitat de l'organisme per digerir o metabolitzar correctament algun nutrient. Un exemple és la intolerància a la lactosa, que es deu a la falta de l'enzim lactasa i que provoca símptomes digestius si la persona pren llet (que conté lactosa): Intolerància alimentària
• Són reaccions d'hipersensibilitat causades per substàncies presents en algun aliment, que actuen com a al·lergogen. El consum d'un aliment que contingui aquesta substància provoca una resposta inadequada del sistema immunitari: Al·lèrgia alimentària

Exercicis Tema 9: L'Aparell Urinari

1. Excreció

Les substàncies de rebuig que produeix l'organisme s'expulsen a l'exterior per mitjà de l'excreció. Marca quins aparells i sistemes realitzen esta funció:

• Resposta correcta: Totes són correctes (Aparell respiratori, aparell digestiu, pell i aparell urinari)

2. Xarxa Peritubular

Marca l'opció correcta sobre la xarxa peritubular:

• Resposta correcta: Totes les opcions són correctes (Està formada per capil·lars sanguinis, envolta els túbuls renals i participa en els processos de reabsorció i secreció)

3. Uretra Masculina i Femenina

La diferència entre els aparells excretors masculí i femení es troba en la zona final: la uretra femenina és molt més curta i està gairebé unida a la paret anterior de la vagina. La uretra masculina, segueix un trajecte en S. En el seu primer tram travessa la pròstata i després continua, per l'interior del penis, fins al meat urinari.

Resposta: Vertader.

4. Funcions de les Estructures Anatòmiques

Relaciona les diferents estructures anatòmiques amb les funcions que duen a terme:

• Bufeta: Emmagatzematge de l'orina
• Túbul col·lector: Circulació de l'orina
• Túbul contort distal: Excreció activa
• Esfínter uretral extern: Control voluntari de la micció
• Uretra: Circulació de l'orina
• Pelvis renal: Desembocadura de tots els calzes renals
• Uréter: Circulació de l'orina
• Túbul contort proximal: Reabsorció
• Corpuscle renal: Filtració de la sang
• Nansa de Henle: Reabsorció

5. Regulació de la Tensió Arterial

Marca el mecanisme pel qual l’aparell urinari participa en la regulació la tensió arterial:

• Resposta correcta: Totes les opcions són correctes
• El mecanisme de regulació de la volèmia. Si s'elimina molt líquid amb l'orina es redueix la tensió; si se n'elimina poc, en canvi, es manté o s'incrementa la tensió
• La síntesi, per part d'algunes cèl·lules renals, d'un enzim anomenat renina. Quan hi ha hipotensió aquest enzim activa un sistema (sistema renina-angiotensina) que contribueix a recuperar la volèmia i la tensió
• La regulació de la quantitat d'ions sodi que s'elimina amb l'orina. Si s'eliminen més ions es redueix la tensió

6. Alteracions de la Micció

Relaciona les següents alteracions amb el nom que reben:

• Micció dolorosa o difícil: Disúria
• Impossibilitat d’orinar: Retenció urinària
• Incapacitat per contenir l’orina: Incontinència urinària
• Necessitat d’orinar que no desapareix amb la micció: Tenesme vesical

7. Alteracions de l'Orina

Aparella les següents alteracions de l’orina amb la substància que n’altera l’aspecte:

• Color vermell viu: Sang
• Aspecte tèrbol: Matèria orgànica
• Color de conyac: Bilirubina
• Olor dolça: Acetona

8. Incontinència Imperiosa i d'Esforç

Quines diferències existeixen entre la incontinència imperiosa i la incontinència d’esforç?

En la incontinència imperiosa es produeix un buidatge involuntari de la bufeta, precedit d'alguna forma d'avís que dura entre pocs segons i pocs minuts. Es deu a una hiperactivitat del múscul detrusor. Especialment freqüent en les persones grans. En els homes per hipertròfia prostàtica benigna (HPB).

En la incontinència d'esforç tenim pèrdua d'un petit volum d'orina amb el riure, la tos, l'esternut o l'exercici. Es deu a la debilitat de l'esfínter uretral. És freqüent en dones després del part i la postmenopausa. En els homes, després de l'exèresi de la pròstata.