Exemple de text expositiu

COMENTARI DE TEXT dependecia del

Messenger
1.PRESENTACI Pel que sembla a un primer colp d’ull ens trobem davant un text fragmentari (però extractat, de manera que poguem fer-nos una idea clara del tema) escrit per la periodista Àngels Gallardó, aparegut al diari barceloní d’informació general “El Períódico”, el 25 de març del 2009.La falta de fotos i il.Lustracions, fa que ens centrem, d’entrada en el codilingüístic i prescindim de l’icònic. Només el codi tipogràfic –l’ús alternat de la lletra redona, cursiva i negreta crida,d’entrada, la nostra atenció. 2.CANAL Òbviament, es tracta d’un text escrit, visual, cosa que implica: 1.Que és preparat, no improvisat. 2.Que ni emissor ni receptor comparteixen ni lloc ni temps comunicatius i 3.Que la capacitat de resposta immediata del receptor està bastant limitada. És clar que Internet ha produït uns canvis en la interactivitat i a hores d’ara, emissor i receptor (pensem en un xat), poden intercanviar missatges escrits en un mateix temps i lloc real, tot i trobar-se a milers de quilòmetres. Però no és aquest el cas. 3.ÀMBIT D’ÚS L’àmbit d’ús el periodístic. 4.Març CULTURAL S’aborda una qüestió d’actualitat, pròpia de les societats desenvolupades, com és la incomunicació en plena era de la comunicació, i l’addició a les noves tecnologies com a instrument indispensable per a les relacions nterpersonals. 5.ESTRUCTURA TEXTUAL És evident que l’autora del text no vol opinar, només informar-nos: ho veurem més avall, en parlar del gènere. De la l.1 a la 7 hom diu que un dels trets integradors de la joventut actual, un dels factors que els fa sentir-se grup, és, a més a més de vestir si fa no fa igual, de portar gorreta, d’escoltar la mateixa música, etc, és posseir algun objecte de les TIC (mòbil, videoconsola, MP3 o MP4, ordinador portàtil…) De la l.7 a la 16 s’aporta la notícia que, segons els experts, els joves “pateixen” si no tenen un mòbil o un messenger a mà per comunicar-se amb els altres. De la l.17 a la 26, es defineix aquesta angoixa com “addició” i se’n relacionen els símptomes. Finalment, de la l.27 a la 33 s’apunten algunes maneres d’evitar aquesta addicció. És així com, al meu entendre, va progressant la informació en el text  6.GÈNERE Sabem que el gènere,en tipologia textual, no té el mateix sentit que en literatura.Ací l’apliquem a tota classe de textos. Tan “gènere” és un article d’opinió com un poema, un examen, el prospecte d’un medicament, un cartell, uns apunts, unes fitxes,un reportatge televisiu,etc. En aquest cas, és un text periodístic de caràcter informatiu, no d’opinió. ¿Quin? D’una banda, podria ser una notícia perquè respon a les clàssiques W angleses: Què (creix l’addició dels joves als estris electrònics,digitals, per tal de comunicar-se; si no en tenen cap a l’abast pateixen ansietat), Qui (donen el crit d’alarma els experts), Com (a través de la consulta que la periodista fa al dr.Matalí), Quan (dies abans de publicar el text), Per què (la societat de consum invita a l’adquisició d’aquests estris que no necessàriament milloren les relacions interpersonals), On(a la societat catalana, però generalitzable al món desenvolupat). Com a notícia, és massa llarga. Com a reportatge, massa curt (no té fotos, ni dades estadístiques).I a més, la periodista no opina. I una entrevista tampoc no seria provable. No respon a l’esquema. Deixem-ho, doncs, en text periodístic informatiu 7.INTENCIÓ O FINALITAT La intenció comunicativa és informar el lector. 8.FUNCIONS DEL LLENGUATGE En aquest text, la finalitat és informar; per tant, la funció del llenguatge predominant és la referencial o representativa.En segon lloc, hi ha la funció conativa, perquè d’alguna manera es pretén la reacció dels pares evitant que els joves caiguen en aquesta addició. 9.MODALITATS ORACIONALS L’alternança de les oracions enunciatives (afirmatives o negatives), pròpies dels textos objectius, reforcen a una voluntat implícita de la periodista de no transmetre opinions . 10.VEUS DEL DISCURS Tant l’autora, com les declaracions del cap de la unitat d’addiccions de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues, el dr.Josep Lluís Matalí, fan servir la tercera persona del singular, fins i tot el doctor, les paraules del qual es recullen en estil directe, amb cometes i verbs de dicció. Per això, és evident que hi ha una voluntat de mantindre’s en l’objectivitat. 11.LA VARIACIÓ: REGISTRES I DIALECTES. Pel que respecta a la varietat diafàsica o registre.…,tant el tema tractat (quotidià: el de l’educació dels fills) ,com el grau d’elaboració del text (preparat, però sense llenguatge especialitzat), com el fet que l’autor s’adrece a un lector de cultura mitjana exigeix l’ús d’un registre estàndard. Des del punt de vista de la variació diatòpica o dialectal, cal dir que ens trobem amb un text escrit a la manera com els no valencians escriuen el català. Així, al possessiu femení “seva”(l.4), als presents de subjuntiu amb I -“resulti”(l.21),”comparteixin”(l.32,33), “connectin”(l.33) - hem d’afegir verbs com “atreure”(l.5), o “sortir”(l.29), lexemes com “nois,noies”(l.13,l.31) o alguna divergència ortogràfica: “interès”(l.5). 12.TÍTOL TEMA-TEMA TÍTOL Com que es tracta d’un text informatiu i no d’opinió, el títol recull el tema bastant bé. Es tracta, doncs, d’un títol temàtic.
Podríem afegir, però, alguna cosa més: és alarmant l’addició dels joves als estris de les noves TIC perquè no milloren les seues relacions interpersonals i els creen estrés i ansietat. 13.RESUM BREU DEL TEXT Tenir un mòbil o usar el messenger no fa que les relacions interpersonals dels joves siguen més enriquidores i sinceres. Sovint la gent amaga la seua personalitat real i pateix estrés si no té un aparellet a l’abast.Es pot estar ben sol si es viu envoltat d’estris de les noves TIC però no es té res a dir. 14.PROGRESSIÓ TEMÀTICA, PRESSUPOSICIONS… Convindria saber que molta gent construeix personalitats virtuals falses per participar en els xats d’Internet, amagant el seu físic real o el que considera defectes impresentables. 15.ESTRUCTURA TEXTUAL Atés el seu caràcter bàsicament informatiu, el text presenta les següents parts: 1a part(l.1 a 16) Creix l’addició dels joves al messenger i estris de les TIC.2a part(l.17 a 25) Símptomes d’aquesta addicció. 3a part(l.25 a 34) Com poden els pares traure llurs fills d’aquesta addicció. 16.COHERÈNCIA SEMÀNTICA Aquest text presenta una gran coherència semàntica, perquè els 4 indicadors assenyalats per Charolles(1978) hi són ben presents. -- Regla de REPETICIÓ. Les oracions que componen el text s’encadenen mitjançant la repetició d’elements lèxics.Bàsicament, de la paraula “TIC”(l.4;l.26); sinònims (“joves”,”adolescents”,”nois i noies” ); “dependència”, “addició”,”ho passen malament”. ---Regla de PROGRESSIÓ. De la l.1 a la 7 es diu que posseir algun objecte de les TIC és un dels trets grupals de la joventut d’ara. De la l.7 a la 16 els joves “pateixen” si no tenen un mòbil o un messenger a mà per comunicarse amb els altres.De la l.17 a la 26, es defineix aquesta angoixa com “addició”.De la l.27 a la 33 s’apunten maneres d’evitar aquesta addicció. Així va progressant la informació en el text. ---Regla de NO-CONTRADICCIÓ. Tot element nou s’integra en el significat global del text. No es pot defensar alhora una idea i la contrària.Per a la progressió i no contradicció n’hi ha prou de mirar l’estructura textual. ---Regla de RELACIÓ. Els fets, reals, estan relacionats entre ells mateixos, perquè es presenta, acarat, un problema, els símptomes i la manera d’abordar-lo.L 17.ISOTOPIES, TÒPICS LITERARIS O FIGURES LITERÀRIES La malaltia i la curació. La prevenció com a manera d’evitar la curació. 18.IMPERSONALITZACIÓ I MODALITZACIÓ Hi ha impersonalització perquè l’autora vol mantindre’s en un to objectiu, distant. En la l.1 i en la l.12 i 13 l’efecte impersonalitzador s’expressa amb Subjectes que són oracions en infinitiu: “Quedar fora de joc […] és una sensació insuportable” o “Entrar al messenger ha creat dependència”.Hi ha també pronoms impersonals per referir-se a l’adult que ajuda el jove a eixir de l’addició: “Se l’anima (el jove) a fer el que abans era una vida normal”(l.29), “Se li permeten fer els treballs…”(l.30). Respecte a la modalització, l’autora distingeix mitjançant qualificatius, e que és un ús malaltís “excessiu”(l.7), “patològic”(l.7) de les TIC, del que creu “raonable”(l.25). 19.LA COHESIÓ SINTÀCTICA El temps del moment en què la periodista redacta el text (díctic) és el Pretèrit Indefinit (han sabut, han aconseguit, ha arribat, ha creat).  mesura que avança el text van apareixent presents atemporals i formes de subjuntiu de caràcter anafòric. Recursos per ampliar la informació són l’aposició (l.12), l’exemplificació (l.4) i les oracions de relatiu (l.28 i altres). Enumeracions dels símptomes dels addictes(l.17 a 22). El connector més important té caràcter conclusiu (“en qualsevol cas”l.23). N’hi ha algun d’addició (“i, sobretot” l.13) i de contrast (“encara que resulti paradoxal” l.21).  QÜESTIONS1) En els fragments següents extrets del text hi ha uns elements en cursiva. Indica si es tracta d’una conjunció o d’un relatiu.En aquest segon cas, digues a quin element fa referència. a.”noies de 14 o 15 anys que, així que arriben a casa, […], corren a connectar-se amb les amigues.”(l.14,15) QUE= conjunció b.”corren a connectar-se amb les amigues de qui s’acaben d’acomiadar”(l.15,16) DE QUI: pronom relatiu.Antecedent:les amigues. c.”l’ordinador queda vedat a casa per a qui té el problema de dependència” (l.28,29) PER A QUI :pronom relatiu substantivat. Ell mateix és l’antecedent. 2) Explica quin procés de formació de paraules ha originat els mots següents i, per a cada cas, escriu-ne un altre de format pel mateix procés que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a.publicitat(l.4) mot base: l’adjectiu “públic”+ sufix –itat (que té la qualitat de) El resultat,obtingut per derivació, és un substantiu abstracte. Un altre exemple: realitat, fidelitat, comoditat. b.videojocs (l.9) lexemes 1 i 2 : vídeo+jocs El resultat, obtingut per composició, és l’aplec de dos noms: Un altre exemple: videoconferència. c.
desproporcional (l.23) mot base: el nom proporció. Per derivació, amb el prefix des- i el sufix –al s’obté un adjectiu qualificatiu. Un altre exemple: des+coratge+dor: descoratjador. 3) Torna a escriure els fragments següents extrets del text substituint els sintagmes destacats en cursiva pels pronoms febles adequats: a. “El fenomen ha arribat a les consultes mèdiques”(l.9,10) El fenomen HI ha arribat (CRV) b. “molts afectats pateixen alteracions del son”(l.18) Molts afectats EN pateixen (CD) c. “molts afectats […] estan molt irritables quan no teclegen a l’ordinador”(l.20,21) Molts afectats HO estan (Atribut) 4) Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text les paraules següents:  d. llavors (l.19) aleshores e.
pudor (l.25) vergonya f. vetat (l.28) prohibit