Exclusió Social i Teories Sociològiques: Goffman i Durkheim

La Teoria de l'Etiquetatge i les seves Conseqüències

Segons Erving Goffman (2003), ser descobert i qualificat com a desviat té importants conseqüències per a l’autoimatge de l’afectat, així com per a la seva posterior participació social. Això provoca un canvi dràstic en la identitat pública de l’individu. El subjecte etiquetat com a anormal experimenta una identitat indeterminada que el fa considerar-se inferior. El subjecte marcat amb un atribut defectuós és possible que acabi interioritzant-los; la persona classificada com a problemàtica acaba convertint-se en allò que diuen d’ella, problematitzant-se.

Perspectives Funcionalistes sobre la Desviació

Les teories funcionalistes, representades per Émile Durkheim, sostenen que la conducta desviada és el resultat d'una revelació patològica de la personalitat individual. Aquestes situacions es donen en totes les societats. Des d'aquesta perspectiva, és l'individu qui s'exclou, i la societat i les normes no hi tenen cap relació. Tanmateix, cal destacar que els anomenats "exclosos socials" formen sempre part de la societat de la qual es diu que són expulsats. No estan fora de la societat, sinó fora de certs circuits i de certes pràctiques socioeconòmiques.

L'Exclòs com a Part del Sistema i Noves Pobreses

L’exclòs social és, de fet, un engranatge essencial d’un sistema econòmic fonamentat en l’asimetria i la desigualtat. El concepte d'exclusió social s'utilitza sovint per designar noves formes de pobresa.

Comprendre l'Exclusió: Un Procés, No un Estat Natural

Estudiar les causes, els recorreguts, les limitacions sofertes i les impotències adquirides, ajuda a rebutjar visions de l’exclusió que la considerarien com a estats naturals de certs individus o grups. Això ens fa comprendre que ningú neix exclòs, sinó que s’hi fa, i que ningú és exclòs per si mateix, sinó en referència a una lògica i una trajectòria que el col·loca en situacions de dificultat social i personal.

Les Tres Zones de la Inclusió i l'Exclusió Social

• Integració: Zona estable, caracteritzada per una feina regular i segura, i una xarxa de relacions sòlides.
• Vulnerabilitat: Zona de precarització social a causa de factors com el treball eventual i precari, i relacions inestables o febles.
• Exclusió Social: Caracteritzada per l'atur i la desocupació, la manca de relacions socials, l’absència d’inclusió o integració, i una permanència no necessàriament definitiva.

Definició i Característiques de l'Exclusió Social

L'exclusió social fa referència als processos d’expulsió, discriminació, segregació, precarització i vulneració, de manera que s’arriba a una situació d’acumulació i combinació de diferents desavantatges (laborals, econòmics, culturals, polítics, etc.) que individus i grups poden patir en un moment singular, de major o menor durada. Aquest procés tendeix a trencar els llaços i vincles socials, laborals, culturals i afectius dels individus amb la comunitat o la xarxa social de referència.

La Posició de Desavantatge i l'Etimologia del Terme

Estar exclòs significa ocupar un lloc social afectat de negativitat i una posició de desavantatge en el conjunt de les possibles posicions socials.

La paraula «exclusió» prové del llatí excludere. Ex significa 'fora', 'exterior', i claudere, 'tancar'. Per tant, vindria a significar 'tancat fora', com en els termes 'clausura' o 'reclusió'.

L'Exclusió com a Procés de Separació Social

L'exclusió és un procés social de separació d’un individu o grup respecte de les possibilitats laborals, econòmiques, polítiques i culturals a les quals altres sí que hi tenen accés i en gaudeixen. Parteix de la separació o desvinculació de persones del mercat de treball, la manca de participació política, econòmica, social i cultural. És oposada a la inclusió social i a la integració social.