Exclusió, Estructura i Estratificació Social: Claus
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,47 KB
Dimensions de l'Exclusió Social
Dimensió Estructural o Global
És la dimensió “macrosocial” de l’exclusió, de caràcter estructural. Es refereix a un sistema d’organització social que expulsa i refusa grans majories de ciutadans. Els canvis en l’economia han suposat grans reajustaments i reconversions d’activitat, així com processos d’innovació tecnològica que exigeixen cada vegada una major especialització laboral. Les persones o grups amb dificultats es van quedant al marge en desaparèixer el seu mitjà de vida.
Alguns factors clau són:
- Deslocalització de la feina poc qualificada.
- Atur i precarietat del mercat laboral, cada vegada més estesos.
- Tendència progressiva a reduir l'estat del benestar.
- Privatització de serveis públics.
Dimensió Comunitària
Aquesta dimensió es manifesta en el deteriorament de la xarxa familiar. Sense aquest tipus de recolzament, qualsevol crisi que es produeixi en el si de la família o en qualsevol dels seus membres provoca l'augment de riscos d'exclusió. També s'observa un deteriorament de les xarxes interpersonals i del teixit social, amb nivells de participació social cada vegada menors.
Dimensió Personal
L'exclusió es caracteritza per la feblesa d'expectatives vitals (confiança, identitat, autonomia) i el trencament de la comunicació amb la resta de persones. Les formes en què es concreten els processos d'exclusió en el pla personal són:
- La ideologia de l'inevitable.
- El trencament de vinculacions culturals.
- L'afebliment de la cultura popular.
Àmbits d'Afectació
L'exclusió pot manifestar-se en diversos àmbits:
- Econòmic
- Laboral
- Formatiu
- Sociosanitari
- Residencial
- Relacional
- Polític
L'Estructura Social
L'estructura social és el sistema de relacions pautades que constitueixen la societat; un conjunt relativament estable de les interrelacions o interaccions entre grups socials. L'estructura és allò que marca la posició social que ocupes, i les interrelacions s'entenen com les accions socials de caràcter normatiu que són permanents i que transcendeixen la vida dels individus.
Per tant, és un procés històric, contextual, no estàtic ni unidireccional, sinó dinàmic, plurifactorial i sotmès al canvi social que genera desigualtats socials. Cada societat té una estructura social diferent, una forma diferent d'articular el conjunt de les relacions socials i l'accés desigual als recursos.
El canvi o l'evolució de les estructures està determinat per factors diversos als quals se'ls dona més o menys importància segons l'escola sociològica o antropològica que els expliqui. Pot ser atribuït a l’acció de la societat civil, als efectes del model de producció i treball, o a un estat interventor en l’economia i la societat.
L'Estratificació Social
L'estratificació social és un mecanisme que utilitza la societat perquè els individus ocupin les posicions socials que un sistema social concret els atorga per tal de poder reproduir-se a si mateix. El seu fonament és la divisió del treball i la distribució de tasques i responsabilitats, vistos com a necessaris per a l'equilibri social.
5 Principis Bàsics de l'Estratificació Social
- Característiques de la societat, no dels individus. Es basa en l'accés desigual als recursos. Per exemple, els infants de famílies acomodades poden accedir en millors condicions a la salut, els estudis, la feina, etc.
- Persistència a través de les generacions. Es caracteritza per una baixa mobilitat social vertical, la permanència de l'estatus social i poques possibilitats d'ascens social.
- Universalitat i variabilitat. L'estratificació es dona a totes les societats, però allò que és desigual i com n'és de desigual varia en cadascuna.
- Existència de creences que justifiquen les desigualtats. Les desigualtats es presenten com a justes, naturals o normals, un procés de legitimació per part de les classes dominants.
- Producció d’identitats compartides. Aquestes identitats estan lligades a elements culturals i a l'autoafirmació (identitat de classe). Les persones poden acceptar, discutir o resistir-se a la seva categoria social.