Examen mon grec 1 ESO

P3 Plató la teoria d ls idees d

Plató en la teoria d ls idees ens parla d la realitat,d com coneixem i ens diu com s l’ome i la seva ànima.

Plató en la seva teoria divideix la realitat en 2,l mon sensible q s l q nosal3 coneixem i ens dirà q s la realitat aparent.Aquest mon s veu afectat pel canvi ,l moviment i pel temps.I trobem els coses q son alterables,temporals,i inestables.I l mon intel·ligible q s l mon d ls idees,l verdader i q representa la realitat.Aquí l canvi,l moviment i l temps no existeixen.Tampoc i a coses sinó idees ls quals son invariable i eternes.

2ºs Plató,ls coses existeixen perquè i a idees d’aquestes coses,s a dir q ls coses depenen d ls idees per existir i ls coses tenen 1a idea d participació i d’imitació d ls idees.Ls idees q i a en l mon intel·ligible no son iguals i estan dividides i jerarquitzades per diverses classes.En l yoc + baix trobem ls idees d ls coses,seguidament ls idees matemàtiques,després ls idees d valor i finalment la idea d be,la + important i la q està per sobre,vindria a ser la mare d totes ls idees.

per conèixer ls idees s’a d’ascendir per diferents niveys d coneixement,d + baix a + elevat.1º trobem l’eikasia,q s 1 coneixement molt limitat,basat exclusivament en l’observació sensible.Després trobem  la pistis,q 2ºs Plató,implica 1a creença raonable ja q intenta donar explicacions sobre els fenòmens però s segueix fonamentant en la realitat aparent.

aquests 2 niveys d coneixement s troben dins del mon sensible,per això ens proporcionen 1 saber poc fiable,doxa o opinió.Per això em d’ascendir al coneixement d’ayò verdader,l coneixement del mon intel·ligible mitjançant l següent nivey d coneixement,la dianoia o raonament,q implica 1 coneixement superior,ja q ens permet conèixer ls idees,tot i q no totes,l seu limit son idees matemàtiques.Finalment per poder conèixer ls idees superiors,o fem a traves d la noesi o intuïcio,a aquest nivey s’arriba mitjançant la dialèctica,s 1a tècnica d’anàlisi conceptual q ens ajuda a entendre la jerarquia q i a entre ls idees.

P3 Plató pensament polític. La teoria de les idees , constitueix el fonament del ideal ètic i polític de Plató.
Plató dissenya un model d’estat d’orientació ètica ja que ens proposa un sistema polític que perssegueix el bé de la comunitat i també ens dirà que això s’aconseguirà quan els sabis governin, ja que d’acord amb l’intel·lectualisme moral , la seva teoria ètica , qui coneix el bé el capaç de dur-lo a terme i el mal es fa per ignorància.
Plató ens dira que depenen de la naturalesa de cadascú , depenent de la part de l’ànima que domini a cada ciutadà , tindrà una funció o un altre dins de la polis. - Als qui els domina la part racional de l’ànima , han de governar , ja que són els més capacitats per fer el bé. - Als qui els domina la part irascible de l’ànima són velerosos , i per això seràn els encarregats de la defensa de la república, són els guardians. - Als qui els domina la part concupiscible de l’ànima , només es preocupen per les tendencies materials i per això seràn els qui formaràn part dels artesans , la classe productora .
Tothom ha de tenir una funció dins de la polis , d’acord amb la seva capacitat natural i com que le més important és que a la polis i regni el bé comú , els governats han de ser els filosofs , el savis , els únics que poden coneixer el bé i per tant exercir-lo. No només és la naturalesa de l’ànima que acabarà de definir les clases socials sinó que també es potenciarà l’eduació dels ciutadans. Plató dona molta importancia pel que fa a la pedagogia dins de la república , sobretot el que fa referència a la educació dels governatns, els quals nomès estaràn preparats per governat desprès de 50 anys sent ensenayts i orientats per a realitzar aquesta tasca. Cal remarcar , que el model polític platònic conforma un estat totalitari. Les classes socials són fixes , la família està prohibida. Els nens pertanyen a l’estat i no als seus pares.També queden elimninades les manifestacions artístiques com la pintura o la poesia ja que segons Plató , exaltan la bellesa d’alló sensible. Per altre banda es pot dir que Plató defensa una certa igualtat de gènere i tant les dones com els homes poden pertanyer a una classe o altre ja que el que determina la naturalesa de cadascú és l’anima i no el sexe que forma part del cos.
Finalment al llibre 8 de la república , Plató farà una classificació dels règims polítics d’acord amb la naturalesa dels governants d’aquests. - Aristocràcia : etimologicament significa , el govern dels millors , se situa en el lloc més elevat - Timocracia : timos en grec vol dir valor , que es en essencia , un govern militar i massa violent segons plató. Aquesta forma de govern pot donar pas a la següent que es pitjor : - Oligarquia : oligos en grec vol dir pocs i és el govern dels rics , els quals estan més preocupats per els seus interessos individuals que per el bé comú de la polis.
Finalment , trobem les pitjors formes de govern :
- Democràcia : per Plató és la forma de govern de la opinió pública , dels sofistes i del no saber - Tirannia : derivació de la democràcia on el líder es converteix en un tirà que fa lleis conduit per la cubdicia i la ignorància i el despotisme.
Amb aquesta classificació Plartó estableix una jerarquització dels règims polítics que va desde el més positiu i just de tots (Aristocràcia) al més negatiu i injust de tots (Tirania).

Pregunta 4 plató.

Plató rebutja la majoria de les teories filósòfiques defensades pels sofistes. Aquests van ser un grup de intel·lectuals i pensadors que es van dedicar a educar. La manera d’educar consistia a convèncer mitjançant la paraula, de forma retòrica, encara que el que deien no era sempre veritat.

Aquests és un dels punts que plató rebutja dels sofistes, la forma que tenien d’ensenyar i els seus objectius. Per plató, l’aprenentatge és arribar al coneixement de la veritat.

Plató critica per una banda el relativisme ja que els sofistes afirmen que no existeixen veritats absolutes i la veritat és relativa, mentre que plató precisa que la veritat és absoluta, única i permanent.

D’altra banda critica l’escepticisme, els sofistes defensen que la raó és incapaç d’oferir un coneixement cert de la realitat (el seu coneixement es basa en els sentits), mentre que Plató creu que sí podem conèixer la realitat a través del coneixement racional.

Per tant Plató va realitzar una crítica de la missió relativista, segons la qual no hi havien veritats absolutes ni coneixement absolut, sinó que es trobaven en l’àmbit del subjectivisme i del món sensible.

És convenient comparar la concepció de la política de Plató amb la dels Sofistes.
Són molt diferents.

Els Sofistes havien afirmat que l'origen de la societats és convencional, les societats sorgeixen d'un contracte o uns acords entre homes. La convivència social no pot regular-se d'acord amb certes lleis, fixes i immutables derivades de la naturalesa essencial de l'ésser humà. La llei de ciutat és molt diferent de la llei que regula els processos naturals. Les lleis naturals són necessàries i permanents, la llei social és producte d'una entesa entre els ciutadans i no es pot canviar en funció de les circumstàncies i els variables interessos de la comunitat.

Plató, en canvi, considerava que hi ha un únic nucli que defineix la naturalesa humana: la idea de ser humà estableix què és l'essencial i característic de tots els éssers que hem de considerar humans. Per tant, la polis no és resultat d'un acord arbitrari, sinó el producte de la nostra essència o naturalesa. Les lleis que organitzen la polis i estableixen en ella la veritable justícia han de ser unes i no unes altres. Han de ser les que millor s'ajustin al model que defineix la idea d'ésser humà i afavoreixin que els individus particulars i concrets s'acostin a ella.