Evolucionisme, Darwinisme i el Problema Ment-Cervell

Evolucionisme i creacionisme: teories contràries?

No ho són perquè pertanyen a un ordre diferent: mentre l'evolucionisme és una teoria científica, el creacionisme és una creença religiosa. És a dir, el contrari de l'evolucionisme (doctrina que afirma que totes les espècies actuals venen d'espècies més primitives) és el fixisme (doctrina que afirma que les espècies estan separades les unes de les altres i resten inalterables al llarg del temps). En canvi, el contrari del creacionisme (doctrina que afirma que tota la realitat, i la realitat viva també, procedeix i depèn d'una voluntat creadora, és a dir, Déu) és el materialisme (doctrina que afirma que tota la realitat es pot reduir a una única realitat fonamental: la matèria).

Només en el cas que el creacionisme s'interpreti en clau fixista, llavors sí que s'oposa a l'evolucionisme; de la mateixa manera, només en el cas que l'evolucionisme s'interpreti en sentit materialista, llavors sí que és contrari al creacionisme.

Lamarckisme

Segons Lamarck, les espècies naturals provenen per evolució d'altres espècies anteriors. Aquesta evolució s'explicaria a partir de dues lleis:

• La llei de l'ús i el desús: afirma que els esforços continuats dels individus per adaptar-se al medi poden provocar petits canvis en el seu organisme.
• L'herència dels caràcters adquirits: diu que aquestes modificacions són transmeses als descendents.

Darwinisme

Darwin va ser qui va descobrir el veritable funcionament de l'evolució natural. No són els individus els qui s'adapten al medi en virtut dels seus esforços, sinó que és el medi el qui tria en cada cas els individus més ben adaptats. D'aquest mecanisme en diem selecció natural i es pot definir com la supervivència dels individus més aptes. Segons Darwin, quan hi ha més individus que no pas recursos, es produeix una lluita per la supervivència de la qual sempre en surten vencedors els més aptes.

El problema ment-cervell: conductisme i funcionalisme

En línia amb les tesis reduccionistes, la psicologia conductista afirma que la ment és com una «caixa negra» a la qual no tenim accés. Tot el que coneixem són els estímuls que incideixen sobre l'organisme i les respostes físiques que aquest dóna. Segons el conductisme, els qui creiem que la ment és diferent del cervell cometen el mateix error que aquells que, un cop han vist les aules, els laboratoris, la biblioteca o el rectorat, encara es pregunten on és la universitat. No hi ha dues realitats separades, ment i cervell, sinó una de sola que integra tant aspectes físics com psíquics i conductuals.

El funcionalisme nega que la ment sigui una cosa o substància per reduir-la a una funció o a un conjunt de funcions que duu a terme el cervell. La ment s'assemblaria molt a un programa informàtic que rep, processa i transmet informació.

L'emergentisme i l'autonomia de la ment

En els darrers anys han anat guanyant terreny les posicions que, sense negar la importància de les bases fisiològiques de la conducta, intenten salvar l'autonomia del món mental. Des de posicions properes al materialisme, com és el cas de l'emergentisme, o bé pròximes al dualisme, com en el cas de la teoria de Popper dels tres móns, es defensa que ment i cervell són coses relacionades però diferents.

Influït per les teories evolucionistes, l'emergentisme veu en la ment un fenomen emergent fruit del procés de creixent organització de la matèria. Igual com la vida va emergir de la matèria inorgànica, la consciència emergeix de la matèria inconscient. És ben evident, doncs, que sense la base material el pensament no existiria. Els fenòmens psíquics com els pensaments, els somnis o els sentiments tenen trets propis dels fenòmens neuronals als quals estan associats.