Evolució i Variació Social del Català: Renaixença a l'Actualitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Matemáticas
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,27 KB
Evolució i Variació Social del Català
Català de la Renaixença (segle XIX i primer quart del XX): sota l'impuls promogut per la Renaixença, s'intentà recuperar la llengua catalana en els àmbits cultes, alhora que es pretenia crear una normativa que posés fi a l'anarquia ortogràfica vigent. Les temptatives assenyalen dues línies fonamentals: els partidaris del català acadèmic, que propugnaven seguir el model consagrat per la literatura medieval, i els qui apostaven pel català que ara es parla, contraris a qualsevol reforma o normativa que no reflectís exactament la llengua parlada en aquell moment. Posteriorment, un grup de joves entusiastes encapçalats per Pompeu Fabra va promoure des de les pàgines de la revista L'Avenç una reforma lingüística que culminà ja en el segle XX amb la normativa aprovada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Català actual: arran de la reforma lingüística promoguda per Pompeu Fabra, l'IEC va adoptar-ne la normativa ortogràfica (1913), la Gramàtica (1918) i el Diccionari general de la llengua (1932). El català havia assolit així la normativització amb què havia d'enfrontar-se als reptes del futur.
La Variació Social en Català
Aquests factors, juntament amb el nivell d'instrucció, poden ajudar-nos a entendre la complexa diversitat lingüística que s'amaga darrere les relacions que s'estableixen entre els diferents grups socials.
Per aquest motiu, a l'hora d'enfrontar-se a l'estudi de la variació social en llengua catalana és útil plantejar-se també la diferència entre varietats culturalitzades i no culturalitzades i l'ús d'un codi interferit o no interferit.
- Culturalitzades/no culturalitzades: aquesta distinció tindria a veure amb el domini de l'estàndard i amb la capacitat d'adoptar l'estratègia comunicativa adequada. L'escola i en general l'accés a la cultura -en un sentit ampli- serien els elements definidors d'aquesta variació.
- Codi interferit o no interferit: la singular història de les terres catalanes ha determinat que la influència del castellà o del francès pugui detectar-se en alguns usos lingüístics catalans.
Al marge dels criteris anteriors, podem identificar la presència d'alguns dialectes socials clarament diferenciats, com el parlar bleda, el parlar xava, el xarnego i el caló.
- Parlar bleda: el tret més destacat és la pronúncia de la ela no com a velar (pronúncia catalana), sinó com a dental (pronúncia castellana).
- Parlar xava: parla relacionada amb joves barcelonins amb una pronúncia fortament castellanitzada. És notòria la pronúncia de la vocal neutra amb una obertura màxima de a.
- El xarnego: parla dels immigrants castellanoparlants a Catalunya. Parlen el català amb una marcada accentuació castellana i fan servir molts de barbarismes.
- El caló: és el català parlat pels gitanos.
L'Argot
Sovint, l'exercici d'una professió o l'activitat laboral implica l'adopció d'un determinat codi, que s'utilitza en principi, amb una finalitat críptica, però que serveix sobretot als membres del grup.