Evolució Urbana i Planejament Territorial a Catalunya

Desafiaments de l'Evolució Urbana Contemporània

L'autor parla sobre l'evolució del concepte ciutat i els seus límits. També explica com ha variat la densitat de població i com ha evolucionat estructuralment la ciutat durant els darrers anys.

L'evolució urbana a Catalunya està molt diferenciada: s'ordena en forma de xarxa urbana molt jerarquitzada, amb una elevada densitat de població al litoral i prelitoral, i poc densa a l'interior. Aquesta evolució està basada en l'estructura econòmica, el nivell de renda, les formes de vida i l'accés als serveis.

Observant el desenvolupament actual de les ciutats, trobem que cada cop hi ha més límits administratius que contribueixen a la fragmentació de la societat. D'aquesta divisió també se'n deriven problemes com, per exemple, la mala coordinació administrativa i, en conseqüència, un mal planejament urbanístic que donarà lloc a una àrea poc funcional i no sostenible. Aquests límits, juntament amb la inexistència de límits clars per als espais metropolitans, provoquen també una diferenciació social dels espais urbans.

La ciutat sense confins necessita un projecte basat en el futur i ha d'adoptar noves estructures polítiques i administratives que s'ajustin a les dinàmiques territorials i socials. Davant els riscos de la segregació social, s'han de crear noves estructures capaces d'establir cohesió i ordre, adaptades a les situacions actuals, tant territorials com socials.

Pel que fa a la compacitat de la urbanització sobre el territori, la Generalitat defensa el creixement en contigüitat de densitat elevada i la distinció entre l'espai construït i l'espai obert, enfront de la dispersió.

Enfront de les dinàmiques d'especialització funcional, que comporten la banalització del paisatge, l'augment de la mobilitat i la degradació de l'espai públic, es reivindica el valor de la barreja d'usos, la riquesa de la vida urbana, la complexitat i l'afirmació de l'espai públic com a dret.

Instruments de Planejament Territorial a Catalunya

Els instruments de planificació territorial definits són els següents:

• Pla Territorial General de Catalunya: Té com a funció definir el model territorial de referència per a la resta de plans i programes d'actuació que afecten el territori.
• Plans Territorials Parcials: Són una figura de planificació territorial que estableixen el model territorial dels àmbits funcionals i que han estat elaborats sobre la base dels Criteris de Planejament Territorial.
• Plans Territorials Sectorials: Són plans amb incidència territorial que han de contenir estimacions dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorialitzats en el sector corresponent, així com la determinació de les prioritats d'actuació i la definició d'estàndards i normes de distribució territorial.
• Pla Director Territorial de Coordinació: És una figura de planejament territorial que estableix directrius territorials que han de ser desenvolupades per figures de planificació més específiques. Distribueix geogràficament les activitats i usos prioritaris del sòl i estableix les mesures de protecció fins a completar un model territorial concret al qual s'haurà d'acomodar el desenvolupament de l'àmbit planificat.