Evolució Urbana a Espanya: Xarxes, Models i Morfologia

Xarxes i Sistemes de Ciutats a Espanya

Durant els últims 50 anys, el sistema urbà espanyol s’ha transformat significativament, amb una concentració d'activitats i població en eixos clau i un notable creixement de les grans àrees metropolitanes.

El Model de Jerarquia Urbana a Espanya

Les ciutats espanyoles es classifiquen segons la seva mida i funcions:

• Metròpolis Globals: Ciutats com Madrid i Barcelona, amb influència nacional i internacional gràcies a una gran activitat econòmica, cultural i política. Són nuclis de comunicacions importants, tot i patir problemes derivats de la seva gran mida.
• Metròpolis Regionals: Ciutats dinàmiques com València, Sevilla o Bilbao, que connecten amb les metròpolis globals.
• Centres Subregionals: Ciutats com Pamplona o Tarragona, amb una funció administrativa que atrauen població i serveis.
• Capitals Comarcals: Amb entre 10.000 i 50.000 habitants, influeixen en l’entorn local gràcies a infraestructures bàsiques.

Àrees Metropolitanes i Conurbacions

Les àrees metropolitanes, com la de Madrid, atrauen població i inversions, exercint una gran influència a les regions. Les conurbacions, com la de Barcelona, integren municipis propers en un espai urbà continu que requereix una gestió comuna. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 5 milions d’habitants, és estratègica per al corredor mediterrani.

Les Xarxes Urbanes Europees

A Europa, les ciutats formen una xarxa de producció i consum connectada per grans infraestructures, amb zones riques i altres marginals. L’eix principal, anomenat “banana”, s’estén des del sud-est britànic fins al nord d’Itàlia. També destaquen l’arc mediterrani, que inclou Espanya i el nord d’Itàlia, i els nous fluxos cap a l’Europa de l’Est.

El Sistema Urbà Espanyol: Eixos de Desenvolupament

Des de la dècada del 1960, l’evolució del sistema urbà espanyol ha configurat uns eixos de desenvolupament que coincideixen amb la localització de les principals activitats econòmiques i les xarxes de transport:

• Àrea de Madrid: L'aglomeració urbana més important, situada al centre de la Meseta.
• Eix Mediterrani: S’estén des de França fins a Cartagena i inclou metròpolis com Barcelona i València. Ha experimentat un gran impuls del turisme i la construcció al llarg de tota la costa.
• Eix Cantàbric: Des de la frontera francesa fins a l’aglomeració Oviedo-Gijón, amb Bilbao i Vitòria com a ciutats destacades.
• Eix de la Vall de l’Ebre: Uneix els eixos Mediterrani i Cantàbric, amb Saragossa com a punt clau.
• Eix Atlàntic Gallec: S'estén entre Ferrol i Vigo, passant per la Corunya i Pontevedra.
• Eix Andalús: Es divideix en dos: la Vall del Guadalquivir (Sevilla i Còrdova) i el litoral (Màlaga i Almeria).
• Els Arxipèlags Balear i Canari: Integrats en el sistema per la seva funcionalitat turística.

Transformacions en la Morfologia de les Ciutats Espanyoles

Característiques de les Ciutats al Segle XIX:

• Accessibilitat: Predomini del transport públic i la mobilitat a peu o en bicicleta.
• Densitat Edificatòria: Les construccions estan agrupades, permetent la proximitat entre funcions (habitatge, comerç, treball).
• Xarxes de Comunicació: Carrers organitzats en una trama ortogonal amb bona connexió entre espais.
• Infraestructures i Edificacions: Es prioritzen edificis de diverses plantes, afavorint l’estalvi de sòl i energia.
• Societat: Barreja d’usos i classes socials en un mateix entorn.

Models Urbans: Ciutat Compacta vs. Ciutat Difusa

A continuació, es detallen les diferències entre dos models urbans:

Ciutat Compacta:

• Menor consum de sòl i materials.
• Major proximitat entre usos i funcions.
• Predomini del transport públic, a peu o en bicicleta.
• Menor demanda energètica i millor qualitat urbana.

Ciutat Difusa:

• Major consum de sòl i infraestructures.
• Baixa accessibilitat, amb dependència del cotxe privat.
• Segregació social i predomini d’habitatges unifamiliars.
• Reducció de l’espai públic en favor de zones privades.

Els Espais de la Ciutat Dual

Les ciutats globals presenten una gran desigualtat interna, que es manifesta en la creació de barris separats segons l’origen, la classe social o l’economia. Aquests espais inclouen:

• Àrees de Sobrecentralitat: Zones amb grans empreses, bancs i institucions públiques.
• Comunitats Tancades: Urbanitzacions de luxe amb seguretat privada i serveis exclusius, on l’entrada està restringida a residents.
• Gentrificació: Procés pel qual persones amb alt poder adquisitiu i negocis de luxe es traslladen a barris antics, augmentant els preus i provocant el desplaçament dels residents originals.
• Perifèries Degradades: Barris als afores de la ciutat que s’empobreixen progressivament per manca d’inversió i manteniment.