Evolució i Tipus de Tècniques Pressupostàries

Tècniques Pressupostàries

La necessitat de racionalitzar la despesa pública ha generat la sofisticació de les tècniques pressupostàries als països industrialitzats, les quals han anat evolucionant amb el temps.

1. El pressupost administratiu o de mitjans

El punt de partida de totes les tècniques pressupostàries és l'anomenat pressupost administratiu, que és la tècnica pròpia del pressupost clàssic o ideologia pressupostària clàssica. Consisteix a assignar a cada òrgan administratiu els mitjans necessaris per al seu funcionament.

L'objectiu d'aquesta tècnica és únicament controlar legalment l'activitat administrativa del govern. Sobretot, es tracta d'un instrument de control amb què es vol assegurar que els mitjans de què disposa l'executiu no seran utilitzats en quanties i fins diferents dels aprovats pel legislatiu.

2. El pressupost funcional

Consisteix a incorporar al pressupost administratiu una classificació de les despeses atenent a les funcions desenvolupades per l'Estat, amb independència de l'òrgan administratiu que les porti a terme. Aquesta estructura permet conèixer a quins sectors i funcions es destinaran els fons públics.

3. El pressupost d'execució

A causa de les deficiències del pressupost funcional, després de la Segona Guerra Mundial es planteja, també als EUA, un nou sistema pressupostari basat en funcions, activitats i projectes que s'anomena pressupost d'execució.

Aquesta tècnica requereix:

• Que cada unitat administrativa defineixi els objectius que persegueix mitjançant una classificació de les seves funcions, activitats i tasques.
• Adoptar un sistema comptable que permeti quantificar els costos de les funcions, activitats i tasques (Comptabilitat analítica o de costos).

4. El pressupost per programes

Amb aquest sistema pressupostari es pretén integrar la pressupostació en un procés de planificació de l'activitat econòmica de l'Estat mitjançant la selecció de programes alternatius que serveixen per a un objectiu públic determinat.

5. El pressupost base zero

La tècnica del pressupost base zero és molt semblant a la del pressupost per programes, amb la diferència que fa una planificació encara més selectiva, ja que comporta que cada centre gestor hagi de justificar periòdicament la totalitat dels aspectes que incideixen en el pressupost, plantejant-se fins i tot la seva desaparició.

Si l'aplicació del pressupost per programes és dificultosa, aquesta tècnica encara ho és més. Tanmateix, és una tècnica que pot resultar beneficiosa aplicada de forma parcial a determinats serveis o activitats. No s'han trobat referències de la seva aplicació al sector públic espanyol.