Evolució i Tendències de la Poesia Catalana del Segle XX

Poesia d'Influència Simbolista

El Simbolisme, moviment francès de finals del segle XIX, va influir notablement sobre els escriptors del segle XX. Postulava l'ús sistemàtic del ritme de les paraules i dels símbols perquè aquests no remetessin al sentit concret dels mots, sinó a les seves connotacions, ja que el poeta ha de suggerir la realitat més que no pas anomenar-la.

Aquesta tendència va evolucionar cap a la poesia pura, un procés cap a l'expressió nua dels conceptes. El resultat fou una poesia intel·lectualitzada, conceptista i amb un alt grau d'abstracció.

El Simbolisme en la Postguerra (Dècada dels 40)

La poesia catalana va iniciar el període de postguerra amb dos llibres fonamentals que seguien els esquemes simbolistes:

• Nabí, de Josep Carner.
• Elegies de Bierville, de Carles Riba.

Durant aquests anys, tot i seguir emprant les tècniques simbolistes, la temàtica dels poemes es va obrir més a l'exterior, a les preocupacions del moment, i es van accentuar les qüestions transcendentals i la problemàtica civil.

La Continuïtat de la Tendència Avantguardista

Durant la postguerra, alguns poetes que havien seguit els corrents avantguardistes, sobretot els del Surrealisme, van continuar publicant en aquesta línia.

J.V. Foix: Tradició i Modernitat

J.V. Foix és un exemple destacat. La seva investigació el va dur a convertir la recuperació de les veus de la tradició medieval catalana en una manifestació d'avantguarda, combinant tradició i modernitat sense abandonar un alt virtuosisme formal.

Experimentació i Recerca

Van aparèixer escriptors que se centraven en les arts plàstiques. En l'àmbit literari, van insistir en l'experimentació amb el llenguatge i en la recerca de la veritable condició de l'ésser humà. Destaquen:

• Josep Palau i Fabre.
• Joan Brossa.

La Tendència Realista i el Compromís Social

Aquest nou moviment propugnava el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb la col·lectivitat, adoptant una postura crítica i de denúncia social contra la dictadura. Pretenia un llenguatge poètic més entenedor per a un gran públic.

Característiques Estilístiques

El Realisme buscava:

• Una llengua més directa i col·loquial.
• Una forma més narrativa i el vers lliure.

Es prioritzava el contingut per sobre de la forma.

Temes Centrals

Els temes principals eren:

1. Reflexió moral i metafísica.
2. Denúncia social i política.
3. Temàtica satírica i quotidiana.

Vicent Andrés Estellés: La Poesia de la Realitat

El tret que caracteritza la poesia d'Estellés és la referència constant a la realitat, a les seves vivències que, compartides amb el lector, transcendeixen el nivell anecdòtic i adquireixen un valor universal.

Temes Recurrents

Els seus poemes giren al voltant dels següents temes:

1. La mort.
2. La fam i la misèria.
3. La pàtria i la llengua.
4. L'amor obsessiu, apassionat, desesperat o el sexe directament expressat.

Estil i Contradiccions

Estellés és un poeta poc acadèmic i cultista, la qual cosa palesa aspectes contradictoris:

• Preferència per les petites circumstàncies de la vida i de la quotidianitat.
• Poetització d'elements de la cultura del moment (cinema, música, futbol).
• Ús de la tendresa i la ironia.

Aquesta contradicció també es manifesta en els procediments retòrics i estilístics: des de l'adaptació del decasíl·lab i l'alexandrí al vers lliure, i des de l'ús de composicions poètiques convencionals (ègloga, epístola, oda, haikús, tankes) a formes més personals. Tots els seus versos mantenen un to col·loquial molt marcat, amb formes lingüístiques pròpies del seu parlar.

Salvador Espriu: Mite, Mort i Poesia Civil

Els sis primers poemaris d'Espriu tracten de manera obsessiva el tema de la mort, de vegades amb un to melangiós i elegíac, i d'altres satíricament o sarcàsticament. Hi abunden les meditacions i els interrogants sense resposta possible: la vida de l'ésser humà acaba amb una fi grotesca; l'única vida veritable és la de les persones sobre la terra.

Obres Clau i Temàtica Civil

• La pell de brau: És un llarg poema de compromís polític on s'analitza la Guerra Civil Espanyola (GCE).
• Llibre de Sinera: Persisteix el to de poesia civil, però ara centrat en la pàtria catalana.
• Setmana Santa: Reflecteix una preocupació més metafísica.

Característiques de l'Estil Espriuà

La seva és també una poesia de símbols, però no dona tanta importància a la musicalitat i l'harmonia. Es caracteritza per:

• La presència dels mites: Sepharad, Sinera, el laberint.
• La reflexió sobre la mort i el més enllà.
• La preocupació pel destí de Catalunya després de la guerra.
• El domini de tots els registres de la llengua: al costat del discurs metafísic sec i aspre i del discurs de profeta civil, es troben pinzellades d'humor dur i cruel.

La Poesia Actual i el Postmodernisme

La literatura, l'art i el pensament filosòfic actuals estan dominats pel Postmodernisme, que es refereix al conjunt de canvis estètics i ideològics conseqüència de les transformacions de la societat occidental postindustrial.

Característiques de la Societat Postmoderna

Aquesta societat es caracteritza per:

• L'individualisme i el consumisme.
• L'ètica de l'hedonisme.
• La fragmentació dels conceptes de temps o d'espai.
• L'eclecticisme estètic.

En aquest panorama de canvi de cànon estètic, la literatura catalana, recuperada del llarg parèntesi de la dictadura, mostra una gran multiplicitat de propostes poètiques de qualitat, signe de modernitat i cultura normalitzada:

1. Dècada dels 70 (Veterans): Els poetes més veterans van continuar escrivint poesia realista i compromesa.
2. Dècada dels 70 (Joves): Van començar a publicar poetes més joves que només tenien en comú l'antidogmatisme i la concepció del poema com un discurs autònom que es regeix per les seves pròpies regles.
3. Dècada dels 80: El panorama poètic està dominat per l'eclecticisme.

Miquel Martí i Pol: El Poeta Més Llegit

Miquel Martí i Pol és el poeta català més llegit de tots els temps. La seva trajectòria es divideix en diverses etapes:

Etapes Creatives

1. Primera Etapa (Realisme Històric): Marcada pel qüestionament dels valors del catolicisme i la crisi resolta amb l'obertura a la realitat social i el posicionament en el Realisme Històric. Obres destacades: El poble i La fàbrica.
2. Etapa Intimista: Com a conseqüència de la malaltia, la seva poesia es torna intimista, amb temes com l'angoixa, la solitud o la mort.
3. Etapa Optimista (A partir de 1976): Etapa de reconeixement públic. Reprèn la poesia amorosa amb Estimada Marta i la reflexió cívica sobre la construcció del país.
4. Dècada dels 80: La seva poesia esdevé serena, fruit de la reflexió i del procés d'autoanàlisi constant.
5. Dècada dels 90 (Últim Període): La inseguretat i el desencís obren un període marcat pel desconcert vital, la decepció política i llargs períodes de silenci creatiu.

A l'èxit i la popularitat de Martí i Pol hi ha contribuït la difusió musical per cantants com Lluís Llach. La seva obra ha estat traduïda a molts idiomes i va rebre premis diversos, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991).