Evolució de la sociologia del treball i la seva influència en el capitalisme

El naixement de la sociologia del treball i la seva evolució

Precedents, inicis i desenvolupament.

Pensament modern i ciència

Un procés de racionalització que s'enceta sobretot en el segle XV. La ciència: Lucca Pacciolo aplica la lògica aritmètica en el càlcul comercial. Noves rutes. L'observació posa en dubte l'univers aristotèlic i abstracte. Nicolua Copèrnic (1473-1543) substitueix el sistema geocènctric pel heliocèntric. La reforma: posa en dubte la unilateralitat d'interpretació de les escriptures, Weber aposta en què la religió protestant tingui un important paper en el desenvolupament del capitalisme. (S. XVI-XVII) -Cronwell- racionalització de la religió. Revolució econòmica

Per què sorgeix la sociologia

Canvi d'estructura socio-econòmica tenint en compte: El capitalisme: Noves relacions socials i econòmiques. La democràcia i la legalitat: comença sobretot a partir de la Revolució Francesa, d'on sorgeix la consciència de la societat com a problema i que la sociologia comença a fer les primeres passes.

Definició conceptual de sociologia

No tothom ha definit i per tant ha entès la ciència sociològica de la mateixa manera. Hi ha tres serien les grans línies d'interpretació:

• La sociologia comprehensiva. L'acció social i els valors socials formen l'objecte de la sociologia.
• La funcionalista. Entén la societat com un conjunt de parts interdependents, on cada una d'elles desenvolupa una funció establerta.
• La sociologia conflictivista. La seva anàlisi es centra en les relacions socials entre els homes les quals per naturalesa són conflictives.

Sociologia, ciència de la industrialització

Les primeres passes de la sociologia és en gran mesura sociologia industrial. Els autors clàssics, els del segle dinovè per entendre's, fan del fenomen industrial l'objecte d'anàlisi. En certa manera es confon la sociologia pròpiament dita, amb un discurs sobre els orígens i sobretot els efectes de la industrialització. En certa mesura el canvi social que suposà, permeté bastir els fonaments de la sociologia com a ciència, només tres característiques fonamentals: Creixement demogràfic. Extensió de la urbanització. Concentració de capital i treball.

Durant el segle dinovè les millores sanitàries i els avenços en medicina, el creixement demogràfic, l'augment de productivitat de la terra, El fenomen urbà del món contemporani és una conseqüència directe del fet migratori i del transvasament dels excedents i finalment, el procés d'industrialització de la societat en general, el qual s'exposa més detingudament.

Fàbrica

La fàbrica és l'organisme productiu més primitiu de la societat industrial, la qual trencarà d'una manera definitiva les institucions productives de l'antic règim: el gremi i l'artesà. El gremi, com a institució reproductora i productora d'un ram fabril, i l'artesà, com la figura executiva de la totalitat del procés productiu. Les relacions de propietat; propietari-proletari, i les forces de producció; capital-treball, l'estructura social de la nova civilització, es fonamenta entre els rols de burgès i proletari de baixa qualificació i mínima diferència ocupacional. I la nova institució: la fàbrica, prologant-ho fins a la institució familiar com a reproductora de les classes socials.

Capitalisme-industrialista

Racionalització i productivisme en totes les esferes de la vida social. Unes relacions de producció concretes entre capital i treball, definides entorn del concepte de propietat. Relacions que es fonamenten en un intercanvi desigual, permetent l'apropiació de la plusvàlua per part dels propietaris dels mitjans de producció. Una oligopolització creixent del mercat, paral·lela a una corporativització de diversos sectors i subsectors de l'activitat econòmica i social. Una creixent burocratització del vida laboral i per extensió de la vida quotidiana paral·lel a un desenvolupament del valor professionalitat com a variable predominant de prestigi social.