Evolució de les Societats i Conceptes Socials Clau

Societats Primitives: Caçadores i Recol·lectores

Aquesta societat s’organitza amb un sistema econòmic concret: l'economia depredadora. Això vol dir que la societat agafa tot allò de la natura per sobreviure i que no ho produeixen ells.

Organització Social

• Nomadisme: Es tenen que desplaçar.
• Cohesió social: Es coopera per obtenir un bé comú, com caçar un animal més fort.
• Divisió del treball: Es divideix el treball; els homes cacen mentre les dones cuiden dels nens.

Societats Agràries

No depenen exclusivament de la natura.

• Sedentarisme: No existeix l’obligació de desplaçar-se per aconseguir aliments; produeixen el que es necessita on s’instal·len.

Societats Antigues

Al llarg del temps, gràcies a les societats agràries, van començar a aparèixer les primeres ciutats. En elles, com amb la divisió del treball, va començar un procés d’especialització del treball, la qual cosa afavoreix l’economia. També hi va haver una jerarquització social que en la societat medieval es veurà més clara. El desenvolupament de la societat implica la creació de les lleis, normes que regulin, que al final seria una autoritat política. Després de l’autoritat política sorgeix un exèrcit.

Societats Medievals

En la societat medieval es retorna a un sistema de vida rural, ja que la majoria vivia de l’agricultura. La societat medieval es caracteritza per la jerarquització, on els feudals manaven sobre els vassalls.

Societats Modernes

Implica un retorn a la vida urbana. Gràcies als nous avanços agrícoles, augmenta l’activitat comercial, donant més importància als mercats, al voltant dels quals augmentava la població. A conseqüència dels mercats, apareix una nova classe social, la burgesia. I gràcies a la burgesia es va facilitar la Revolució Industrial.

Gràcies a la Revolució Industrial apareix el capitalisme.

• Nous drets: Liberalisme i individualisme, mobilitat social i transformació del model familiar a nuclear.

Societats Contemporànies

La societat contemporània sorgeix de les societats capitalistes més modernes.

Característiques

• Mobilitat social elevada: La posició i la funció de l'individu s'atribueixen pels seus mèrits i capacitats personals.
• Model familiar nuclear: Normalment és el matrimoni i els fills, però degut a les ruptures això es pot reduir.
• Envelliment de la població: Augmenta la longevitat de la vida i baixa el naixement de nens.
• Estat social del benestar, industrialització i tecnologització: Augmenten els béns i milloren.
• Desenvolupament i expansió dels grans sistemes de comunicació, mundialització o existència d’una societat mundial: Cap país pot actuar sense tenir en compte la resta del món.

Organitzacions Internacionals

ONU

Els seus objectius principals són:

• Promoure la pau.
• Garantir el compliment del dret internacional.
• Promoure el desenvolupament social de tots els països.
• Defensar els drets humans.

UNESCO

Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Objectiu: promoure la pau a través de la cultura i l’educació.

OMS

Organització Mundial de la Salut.

Grups Socials

Sociològicament, s’entén que un grup és un conjunt d’individus units per relacions; a més, han de ser membres conscients del grup.

Tipus de Grups Socials

1. Comunitat: Grup primari en el qual les relacions afectives són importants, com una família.
2. Associació: Grup secundari, en què les relacions són funcionals o interessades i no emocionals o afectives.

Posicions Socials

En un grup, cada individu manté una certa posició.

• Posició social: (econòmica, religiosa, cultural, etc.)
• Rol: És la posició que el món ens obliga a actuar d’una determinada manera. Def.: Conjunt de drets i deures propis d’una determinada posició.
• Estatus: Determina com s’han de comportar els altres amb nosaltres.

Normes Socials

És una pauta que regula la nostra conducta i la nostra forma de relacionar-nos.

• Normes explícites: Són les que estan formulades de manera precisa i elaborades (són les normes legals o lleis).
• Normes implícites: Són totes aquelles d’usos socials, generalment no es troben formulades explícitament.

Canvi Social

Tipus de Canvi Social

• Transformació d’equilibri: En la transformació d’equilibri no cal una alteració substancial que s’hagi de crear un sistema social nou.
• Transformació estructural: Es tracta de canvis profunds en l’estructura mateixa del sistema, canvis que, a més, l’alteren d’una manera tan substancial que hi ha d’haver un ordre nou.

Sigui d’equilibri o estructural, hi ha dues maneres de produir la transformació:

Maneres de Produir la Transformació

1. Lenta i progressiva: Una transformació que no presenta un canvi traumàtic per als individus, ja que és gradual i pacífica.
2. Ràpida i radical: Sol implicar un canvi traumàtic per a les persones que l’estan vivint. És, per tant, una transformació revolucionària.

Factors del Canvi Social

• Factor demogràfic: Un increment o una disminució de població ja és un canvi social.
• Factor econòmic: El sistema econòmic d’una societat determina la seva organització social; per tant, un canvi en les formes de producció, en la distribució de les riqueses o en el seu consum produeix un canvi en l’ordre social.
• Factor cultural o ideològic: La cultura, les creences o la ideologia marquen irremissiblement l’organització social de qualsevol comunitat.

L'Estat

Característiques de l'Estat

• Poder territorial: L’Estat s’estén a tot el territori que delimiten les seves fronteres. Dins els marges que aquestes assenyalen, l’Estat ho controla tot.
• És sobirà: L’Estat és el màxim sobirà, ja que no hi ha cap autoritat suprema.
• Manté l’ordre: L’Estat ha de mantenir l’ordre; té l’obligació de protegir els seus membres de les amenaces internes i externes.

Necessitat de l'Estat: Perspectives

• L’Estat no és necessari (Anarquisme – Bakunin): L’anarquisme defensa que l’Estat és indesitjable, ja que és un instrument d’opressió.
• L’Estat és necessari:
  • L’Estat monopolitza la força, limita i controla els brots de violència que s’hi puguin produir.
  • L’Estat és l’única instància que promou el bé comú.

Formes d'Estat

Tipus de Formes d'Estat

• Absolutista: És quan algú té poder il·limitat sobre tot el que hi ha en el seu territori (monarquia).
• Totalitari: És pitjor que l’absolutista, ja que existeix un control més exhaustiu de tots els àmbits socials i personals (dictadura).

L'Estat de Dret

Principis de l'Estat de Dret

• La Constitució: És la llei màxima que regula i estructura el funcionament d’un Estat de Dret. La Constitució és un document en el qual es fixen per escrit les normes generals, els òrgans i procediments per a l’exercici del poder i la relació que aquests òrgans tenen amb els individus i llurs drets. És un text en el qual es recullen els principis fonamentals en què es basa l’Estat.
• Divisió de poders: És un altre dels mecanismes que garanteix l’existència d’un Estat just. Es divideixen els poders en legislatiu, executiu i judicial.

Elements de la Democràcia

• Sufragi universal: Tots els homes i dones majors d’edat podran votar.
• Sistema de partits: Els representants que es poden escollir pertanyen a diferents partits.
• Estat constitucional: L’existència d’una Constitució garanteix la submissió del sistema democràtic a la llei.
• Respecte a les llibertats individuals: Una de les funcions de la democràcia és protegir la llibertat de les persones.

Cohesió Social

És la situació d’equilibri en la qual els membres d’una societat respecten i accepten l’estructura vigent.

Tipus de Control Social

1. Coercitiu: Quan té lloc una imposició, més o menys forta, de l’ordre social.
2. Consensuat: Quan els integrants del sistema social estan íntimament i lliurement convençuts de l’eficàcia i la necessitat de les normes de la seva comunitat.