Evolució de la Societat Industrial: Taylorisme, Fordisme i Vida Quotidiana

1. Les Societats Industrials

Fa referència als països occidentals. Finals del segle XIX i gruix del segle XX. Anys de major apogeu: la dècada dels 60. Societat “Cúentame”. Matisos a la societat illenca. Transició societat preturística-societat turística.

Treball: Desplegament de les principals tècniques d’organització (taylorisme) i de producció (fordisme) apropiades per a les grans empreses industrials. La vida quotidiana girava al voltant de la jornada laboral del cap de família.

1. La Societat Industrial: Treball

La producció en sèrie va crear una gran quantitat de llocs de treball industrials molt homogenis, a més d’una gran quantitat de béns de consum barats. Això permet produir grans quantitats i obtenir preus més barats.

Divisió Internacional del Treball: Els països del Sud proporcionaven matèries primeres i aliments barats a les economies industrials metropolitanes (la localització d’indústries als països del Sud vindrà posteriorment amb la societat global).

2. L’Organització de la Producció en Massa. El Taylorisme

Frederick Taylor (1856-1915):

• Autor del llibre “Management científic”.
• Motius per escriure el llibre: Grans pèrdues degut a la ineficiència. El “management científic” és el remei. Demostrar que el management és una ciència.

El taylorisme com a tècnica: Frederick Taylor considera necessari tenir una producció en sèrie per aconseguir una producció eficient. Racionalitzen el treball per aplicar la ciència i aconseguir aquesta producció en sèrie.

La racionalització del treball segons Taylor:

1. Observar les sèries exactes de les operacions dels millors treballadors.
2. Cronometrar i seleccionar la forma més ràpida de fer les operacions.
3. Eliminar tots els moviments lents o no útils.
4. Crear una sèrie única amb els moviments més ràpids i racionals.

Dualitat del taylorisme: Enginyers i directius vs. Operaris.

3. Fordisme (I)

Producció en massa indiferenciada per al tipus de consumidor.

Henry Ford: Industrial de l’automòbil. Ell aplica el taylorisme.

El producte més barat del mercat: el Ford T.

Cadena de Muntatge: Cinta transportadora.

La idea de Ford era produir-ho tot: des dels aliments i els tractors fins als avions, tot produint-los a gran escala. Fordisme com a mode de producció.

Reducció del cost dels productes i atorga capacitat de consum als treballadors. Filosofia de producció Ford: “Jo donaré a cada nord-americà l’automòbil del color que vulgui amb la condició que sigui negre”.

4. Els Sindicats

• Instrument de poder col·lectiu per controlar les condicions de treball.
• Estructura que limita el poder empresarial.

Els sindicats com a moviment social: El moviment sindical tenia molta base territorial, per tant, tenia més impacte social i polític als territoris on es trobaven les fàbriques.

La base sectorial del moviment sindical: Reivindicació de salaris, condicions de treball i jornada laboral.

La base territorial del moviment sindical: Temes més socio-polítics enfront al poder social local.

5. La Societat Industrial. Vida Quotidiana: “Male breadwinner/wife housekeeper”

Crisi de 1929 i la figura de la mestressa de casa.

Moltes dones es reincorporen al mercat laboral. A la primera etapa hi ha més dones al mercat laboral, però amb la crisi del 29 la dona es queda més a casa.

Mestressa de casa (1): Càrrega de treball domèstic de manteniment –alleujat només parcialment amb l’aparició dels electrodomèstics.

Mestressa de casa (2): Càrrega de treball de cura (cuidat) a la infància de generacions de diverses explosions de natalitat sense serveis públics d’atenció a la infància.

6. Reconstrucció dels Eixos Familiars en la Societat Industrial (finals s. XIX i bona part del XX)

1. Matrimoni civil obligatori.
2. Separació esfera pública i privada.
3. Suport legal de l’autoritat masculina com a cap de família.