Evolució Sindical i Drets Laborals: De l'Ajuda Mútua a l'ODS 8

Evolució i Context del Moviment Obrer

Societats d'Ajuda Mútua i Sindicalisme

• Diferència amb el Sindicalisme

  Les “societats d’ajuda mútua” no es consideren moviments sindicals pròpiament dits perquè no lluitaven per drets laborals col·lectius ni negociaven amb els empresaris; només oferien suport econòmic als seus membres en cas de malaltia, accident o atur.

  Tot i això, van ser un pas important cap al sindicalisme modern, ja que fomentaven la solidaritat entre treballadors i una primera forma d’organització col·lectiva. En aquest sentit, es poden considerar precursores del que promou l'ODS 8, ja que compartien l’objectiu de garantir una vida i unes condicions laborals més dignes.

Internacionalisme i Particularitat Catalana

• Definició i Context Català

  L'internacionalisme és la doctrina que promou la solidaritat i la cooperació entre els treballadors de diferents països, amb l'objectiu de defensar interessos comuns més enllà de les fronteres nacionals.

  A Catalunya, el moviment sindical va tenir la particularitat d'integrar la lluita pels drets laborals amb les reivindicacions nacionals catalanes. Això es va reflectir en la participació de Comissions Obreres (CCOO) en mobilitzacions com la Diada de l'Onze de Setembre, demostrant un compromís tant amb les llibertats democràtiques com amb les llibertats nacionals de Catalunya.

El Sindicalisme durant el Franquisme

Sindicat Vertical vs. Sindicats de Classe

• Diferències Estructurals

  El "sindicat vertical" de l'època franquista, conegut com a CNS (Central Nacional Sindicalista), era una organització controlada pel règim que agrupava tant empresaris com treballadors, amb l'objectiu de mantenir el control estatal sobre les relacions laborals i evitar conflictes socials.

  En canvi, els sindicats de classe com Comissions Obreres (CCOO) eren organitzacions independents creades pels treballadors per defensar els seus interessos, basades en la lluita per millores laborals i socials, i sovint en oposició a les estructures oficials del règim.

Estratègia de les Primeres Comissions de Treballadors

• Organització i Creixement (1958-1975)

  Les primeres "comissions de treballadors" es van formar a partir de 1958 com a grups elegits en assemblees per representar els treballadors en conflictes laborals específics. Inicialment, aquestes comissions es dissolien un cop resolt el conflicte.

  Amb el temps, es va buscar donar continuïtat a aquestes estructures, coordinant-les entre diferents empreses i sectors per augmentar la seva força i capacitat d'influència. L'estratègia incloïa la participació en les eleccions sindicals oficials per infiltrar-se en les estructures del sindicat vertical i utilitzar-les en benefici de les reivindicacions obreres.

• Espais de Reunió i Complicitat

  Durant la dictadura franquista, les activitats sindicals independents eren il·legals i durament reprimides. Les esglésies i locals parroquials oferien un cert grau de protecció i discreció, ja que el règim tenia reticències a intervenir en espais religiosos.

  A més, comptaven amb la complicitat de sectors de l'Església catòlica que simpatitzaven amb les causes obreres i democràtiques, proporcionant suport logístic i moral a les activitats de Comissions Obreres.

Reivindicacions Sindicals i l'ODS 8

• Indicadors de Treball Digne

  Durant el franquisme, les organitzacions sindicals com CCOO van defensar diversos aspectes que avui dia s'inclouen en l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 8 (ODS 8), que promou el treball decent i el creixement econòmic. Entre aquests aspectes es troben:

  • La lluita per salaris justos i condicions laborals dignes.
  • La reducció de la jornada laboral per millorar la qualitat de vida.
  • La protecció social i la seguretat en el treball.
  • L'eliminació del treball infantil i la discriminació en l'ocupació.

  Aquestes reivindicacions buscaven millorar les condicions de vida dels treballadors i establir les bases per a un desenvolupament econòmic més just i sostenible.

Avaluació de Conceptes Laborals i Salut

Test de Tipus Test

• Contaminació Ambiental i Salut

  La contaminació ambiental atmosfèrica és un determinant de la salut i és produïda per elements com ara...
  → soroll, radiacions o vibracions.

• Concepte de Terris

  El concepte de Terris mira d'explicar i definir la salut...
  → oferint una gradació que té com a extrems l'òptim de salut i la incapacitat total de mobilitat.

• Incidència de l'Estil de Vida

  L'estil de vida té una incidència sobre la salut...
  → que és equiparable als factors de tipus ambiental.

• Convenis Col·lectius

  Els convenis col·lectius...
  → totes les anteriors són correctes.

Verdader o Fals (V/F)

• a) La promoció de la salut es diferencia de la protecció de la salut... F
  --> La promoció de la salut es basa en l’educació de la població per fomentar hàbits i pràctiques saludables, mentre que la protecció de la salut consisteix en actuacions i tècniques que estableixen barreres de protecció contra la possible malaltia.

• b) Un sistema de pensions just és un indicador de protecció social que vol assegurar un nivell d'ingressos digne quan s'arriba a l'edat de jubilació. V

• c) El salari mínim interprofessional dicta el valor mínim de percepcions d'un determinat sector laboral i assegura un nivell de vida digne sempre i en qualsevol cas. F
  --> El salari mínim interprofessional dicta el valor mínim de percepcions econòmiques per a tots els treballadors, independentment del sector laboral, però no sempre assegura un nivell de vida digne en qualsevol cas, ja que aquest també depèn del cost de vida i altres factors socioeconòmics.

Anàlisi de la Precarietat Laboral (Dades 324.cat, 2017)

L'article de 324.cat del 9 d'octubre de 2017 assenyala el creixement dels treballadors pobres a Catalunya: persones que, tot i tenir feina, pateixen precarietat.

• Nivell d’ingressos suficient (Sous dignes):

  "Més de 380.000 persones amb feina no arribaven a final de mes."
  → Indica que hi ha persones amb feina però amb ingressos insuficients, fet que vulnera el principi de treball digne.

• Estabilitat laboral i lluita contra la temporalitat:

  "Han demanat... menys temporalitat i més estabilitat laboral."
  → La temporalitat i la contractació parcial (sobretot involuntària) són formes de precarietat que afecten la seguretat i qualitat del treball.

• Protecció social adequada:

  "Insuficient cobertura dels parats i jubilats."
  → El treball digne inclou tenir accés a sistemes de protecció social en cas de desocupació o jubilació.

• Qualitat dels llocs de treball:

  "Un canvi complet del mercat laboral per generar llocs de treball de qualitat."
  → El treball decent no és només tenir feina, sinó que aquesta sigui segura, justa i amb condicions laborals adequades.

• No discriminació i llibertat d’expressió laboral:

  "Moltes persones han mostrat cartells... i els han trencat com a símbol de voluntat de canvi."
  → Aquest gest expressa la necessitat de dignitat, igualtat i veu en l’àmbit laboral, principis bàsics del treball digne.

Anàlisi del Grec Festival de Barcelona

Missió i Visió del Festival

Missió:

El Grec Festival de Barcelona té com a missió oferir una programació d’arts escèniques de qualitat, diversa i accessible, que connecti amb el públic i impulsi la creació artística tant local com internacional, tot dinamitzant la vida cultural de la ciutat durant l’estiu.

Visió:

Aspirar a ser un referent europeu de les arts escèniques, consolidant-se com un espai de trobada entre artistes, ciutadania i cultura, i contribuint a fer de Barcelona una capital oberta, creativa i compromesa amb les arts vives.

Valors Fonamentals

1. Creativitat:

   El festival aposta per l’experimentació artística i el suport a la creació contemporània, mitjançant coproduccions i propostes innovadores.

2. Accessibilitat:

   Busca apropar les arts escèniques a tota la ciutadania, amb activitats gratuïtes, programació familiar i iniciatives de formació i participació del públic.

3. Complicitat amb la ciutat:

   El Grec s’estén per tota Barcelona, col·laborant amb equipaments culturals, teatres i espais públics, i implicant les comunitats locals.

4. Qualitat i projecció internacional:

   Combina la millor escena nacional amb espectacles internacionals, reforçant el seu paper com a punt de trobada cultural dins i fora de Catalunya.