Evolució de la Seguretat Social i Salut a Espanya

Evolució Històrica de la Sanitat Espanyola

A finals del segle XIX i començaments del segle XX, l'Estat s'ocupa dels problemes de salut que afecten el conjunt de la població. Però els ciutadans havien de recórrer a la medicina privada.

• 1883: Creació de la Comissió de Reformes Socials, on es busca una millora i benestar de les classes obreres.
• 1900: Es creen assegurances per a diferents sectors (Llei d'Accidents de Treball). És la protecció social en cas d'accident laboral i les prestacions a rebre.
• 1908: Creació de l'Institut Nacional de Previsió, per gestionar les assegurances socials existents.
• 1919: Creació de l'Assegurança Obligatòria de Retir Obrer.
• 1923: Creació del subsidi per maternitat.
• 1929: Creació de l'Assegurança Obligatòria per Maternitat.
• II República (24 d'abril de 1931):
  • Llei d'accidents de treball a la indústria.
• 1939-1942: Poca cobertura sanitària (postguerra).
• 1942: Assegurança Obligatòria de Malaltia: per a treballadors econòmicament dèbils.
• Llei de Bases de la Seguretat Social:
  • La Seguretat Social se sotmet a la tutela de l'Estat.
  • Sistema de gestió unificat.
  • S'exclou l'ànim de lucre.
  • Primers passos cap a la protecció universal.
  • Sistema de rendes.
• 1974: Llei General de la Seguretat Social (encara vigent en alguns aspectes refosos).
• 1978: Constitució Espanyola. Reconeix el dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària per a tots els ciutadans.
• 1979: Apareix l'INSALUD (Institut Nacional de Salut).
• 1980: Creació de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
• Creació de l'IMSERSO (Institut Nacional de Serveis Socials, actualment Institut de Majors i Serveis Socials).
• 1986: Llei General de Sanitat (Llei 14/1986). 113 articles agrupats en 8 títols. Aquesta llei es basa en:
  • L'atenció integral a la persona.
  • La creació del Sistema Nacional de Salut (SNS).
  • L'atenció primària, la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut.
• 2002: Se substitueix l'INSALUD per l'INGESA (Institut Nacional de Gestió Sanitària), que gestiona les prestacions sanitàries a Ceuta i Melilla.
• 2003: Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut: estableix les accions de coordinació.
• Catalunya: Va rebre les primeres competències sanitàries l'any 1981 i la consolidació es va produir el 1990 amb la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC).

La Seguretat Social a Espanya

Creada per intentar donar solució a les diferents situacions en què es trobaven els treballadors. L'assegurança sanitària obligatòria garanteix el benestar del treballador i la seva família.

Característiques:

• Caràcter universal: Cobertura àmplia.
• Afiliació obligatòria: Per a les persones incloses en el seu camp d'aplicació.
• Cotització obligatòria: Tant per a treballadors com per a empresaris.
• Finançament mixt: Principalment per cotitzacions i aportacions de l'Estat.
• Regulació dels riscos coberts, que es fixen com a contingències.
• Règim d'inclusió dels beneficiaris.

Règims de la Seguretat Social:

1. Règim General: Inclou la majoria dels treballadors per compte aliè de la indústria i serveis.
2. Règims Especials: Per a col·lectius concrets (autònoms, treballadors del mar, funcionaris, estudiants, etc. Exemples històrics o específics podrien incloure cantants, músics, escriptors, pagesos segons normatives particulars).

Acció Protectora de la Seguretat Social (3 àrees):

• Assistència Sanitària:
  • Malaltia comuna o professional.
  • Accident (laboral o no).
  • Maternitat/Paternitat.
  • Recuperació professional.
• Prestacions Econòmiques:
  • Incapacitat temporal.
  • Incapacitat permanent (invalidesa).
  • Jubilació.
  • Mort i supervivència (viduïtat, orfandat).
  • Assignació per fills a càrrec (actualment integrada en l'Ingrés Mínim Vital en molts casos).
• Serveis Socials Complementaris:
  • Atenció a minusvàlids (persones amb discapacitat física/psíquica).
  • Atenció a la tercera edat.
  • Atenció a la població marginada.

El Sistema Nacional de Salut (SNS)

Es crea a partir de la Llei General de Sanitat 14/1986.

El SNS és el conjunt coordinat dels serveis de salut de l'Administració de l'Estat i dels serveis de salut de les Comunitats Autònomes (CCAA), que integra totes les funcions i prestacions sanitàries que són responsabilitat dels poders públics.

El SNS està format pels serveis de salut de les CCAA, que ofereixen serveis a través dels seus propis mitjans, per tal que tots puguem gaudir d'accés a la salut.

Característiques del SNS:

• Universalitat: Cobrir tota la població.
• Igualtat i accessibilitat: Garantir l'accés en condicions d'igualtat efectiva.
• Fixació dels drets i deures del pacient.
• Donar prioritat a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.
• Atenció integral de la salut: Incloent promoció, prevenció, curació, tractament i rehabilitació.
• Descentralització: Gestió transferida a les diferents Comunitats Autònomes.

Finançament del SNS:

• Transferències de l'Estat.
• Cotitzacions a la Seguretat Social (històricament; actualment finançat via impostos principalment).
• Aportacions de les CCAA i corporacions locals.
• Taxes per determinats serveis.

Recursos per al funcionament del SNS:

• Humans: Professionals sanitaris i no sanitaris.
• Materials: Infraestructures, equipaments, tecnologia.
• Econòmics: Pressupostos assignats.

Entitats Gestores de la Seguretat Social

La gestió es fa sota la vigilància del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions (anteriorment Ministeri de Treball).

• Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS): Encarregada de la gestió i administració de les prestacions econòmiques del sistema (jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, naixement i cura de menor, incapacitat temporal, assegurança escolar, etc.).
• Institut Social de la Marina (ISM): Gestiona les qüestions relatives a la Seguretat Social dels treballadors de la mar.
• Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO): Gestiona pensions no contributives, serveis complementaris per a gent gran, col·lectius amb discapacitat i població marginada. A Catalunya, moltes d'aquestes funcions les assumeix l'ICASS (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials).
• Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS): Caixa única del sistema. Unifica els recursos financers i gestiona l'afiliació, cotització i recaptació.