Evolució de Roma: De la Monarquia a l'Imperi
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,42 KB
Història de Roma: Monarquia, República i Imperi
❶ En el primer mil·lenni aC, la península itàlica l'habitaven els llatins, etruscos i grecs.
Durant el segle VIII aC, algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber, al voltant dels set turons, i hi van fundar Roma.
Els romans vivien de l'agricultura i la ramaderia, però ben aviat la ciutat es va convertir en un gran enclavament comercial.
En aquests primers temps, Roma era una monarquia i el rei tenia tots els poders. L'any 509 aC, Roma es va convertir en una república governada per patricis, membres de famílies aristocràtiques amb terres i poder.
La resta de la població, els plebeus, lluitaven per tenir drets i van aconseguir un representant que defensava els seus interessos, el tribú de la plebs.
El govern de la república estava format per tres institucions: els comicis, els magistrats i el senat.
❷ Roma, gràcies a l'augment de la riquesa i la creació d'un exèrcit poderós, va conquerir una gran part de territoris: la península itàlica, Cartago, la península ibèrica, Grècia...
L'expansió territorial va fer entrar en crisi la república. Al segle I aC, hi va haver conflictes socials (van sorgir per les desigualtats socials perquè els llauradors es van arruïnar) i guerres civils.
L'any 48 aC, Juli Cèsar va ser nomenat dictador perpetu i va assumir els poders màxims (el van assassinar a la porta del senat).
❸ Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu, Octavi, va vèncer els rivals. L'any 27 aC, el senat li va concedir el títol d'August, que significa 'elegit pels déus', i va ser anomenat emperador de Roma.
Va començar una nova forma de govern: l'Imperi. L'emperador concentrava tots els poders civils i militars en la seva persona.
Els territoris de l'imperi s'organitzaven en províncies. L'any 212, es va concedir la ciutadania romana a tots els habitants de l'imperi.
Del segle I al II, l'imperi va assolir la màxima prosperitat. És l'època coneguda com la Pax Romana per l'absència de guerres i problemes.
L'any 395 dC, Teodosi va dividir l'imperi entre els seus dos fills: l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Romà d'Occident.
❹ La població romana imperial es constituïa en dos grans grups: lliures (ciutadans o estrangers) i esclaus.
Els lliures es diferenciaven entre ells per la riquesa i la posició social. Hi havia els lliberts (esclaus alliberats), la plebs (poble pla), els cavallers (patricis o plebeus enriquits) i els nobilitas.
Els romans van fundar moltes ciutats d'estructura semblant: es protegien amb muralles i tenien una gran plaça (fòrum) i nombrosos edificis públics.
Les ciutats eren lloc de residència de les autoritats i de l'administració pública, i s'hi desenvolupaven moltes activitats artesanals i comercials.
Els romans van desenvolupar una agricultura pròspera i van introduir l'arada romana, els molins de gra, les premses d'oli i de vi, i sistemes nous de regadiu. L'explotació agrícola es feia al voltant de cases de camp anomenades viles.
Les relacions comercials entre tots els llocs de l'imperi eren molt fluides i es feien essencialment per mar. També es van construir extenses calçades que unien Roma amb les províncies. L'ús de la moneda única va facilitar els intercanvis.