Evolució i reptes de la realitat sociolingüística a Catalunya

Catalunya: Evolució i marc legal

Catalunya va aprovar l'Estatut d'Autonomia el 1979.

La Llei de normalització lingüística de l'any 1983 tenia com a objectiu desenvolupar l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia.

El nou Estatut de Catalunya, aprovat l'any 2007, estableix en matèria lingüística el deure dels ciutadans (no tan sols el dret) de conèixer les dues llengües i la necessitat d'impulsar el reconeixement del català en els organismes internacionals.

Eixos de la realitat sociolingüística

Els eixos principals de la nova realitat sociolingüística són:

• Superació de la situació de diglòssia.
• Recuperació desigual de funcions en els diversos àmbits socials: En l'àmbit jurídic, socioeconòmic, en el món de l'empresa i en determinats àmbits de la cultura, la presència del castellà és molt superior a la del català.
• Més coneixement passiu de la llengua: No implica que el coneixement adquirit comporti un augment de l'ús actiu de la llengua.
• Absorció de col·lectius de migració extracomunitària: Catalunya, en les últimes dècades, s'ha convertit en una societat receptora de col·lectius importants de migració extracomunitària que prové fonamentalment del Marroc i d'altres indrets com ara l'Equador, el Perú, la Xina, el Pakistan, etc.

Desafiaments de la integració lingüística

Aquesta migració presenta característiques diferents de la migració que Catalunya havia absorbit durant el segle XX. A banda de diferències lingüístiques, la realitat cultural divergeix molt de la catalana. Pel que fa a la inserció d'aquests col·lectius en el sistema sociolingüístic català, és important assenyalar que la llengua comuna dels intercanvis és, majoritàriament, el castellà. Són diverses les raons que expliquen aquest fet: la concentració en zones metropolitanes i el fet que el castellà, llengua majoritària, sigui la llengua nativa d'una part dels nouvinguts. Tot plegat fa que, tret de casos esporàdics, la llengua de relació sigui el castellà.

Distribució demogràfica i llengua

S'observa que els individus que tenen com a llengua primera la catalana tendeixen a disminuir, mentre que la població que té com a llengua primera i segona (sector de la migració) el castellà tendeix a augmentar.