Evolució i Problemàtica de les Ciutats

1.1. Concepte i Evolució:

Urbanització: fenomen pel qual es produeix un creixement de les ciutats en nombre, expansió i població. Grau d’urbanització: % de població que habita en ciutats. L'inici d'aquest procés es remunta a la Revolució Industrial a Amèrica del Nord i Europa.

Tendències actuals:

• Ràpid creixement, especialment a les ciutats del Tercer Món.
• Grau d'urbanització mundial del 75%.

Criteris que defineixen la ciutat:

1. Nombre d’habitants.
2. Concentració de l’hàbitat, densitat i continuïtat.
3. Activitat econòmica de la població.
4. Organització i influència territorial.
5. Arquitectura i urbanisme.
6. Estils de vida i relacions socials.
7. Concentració de funcions.

1.2. La Distribució de la Població:

La manera com la població s’ubica en el territori s’anomena poblament, que es classifica en dos tipus: urbà o rural. Les poblacions rurals es poden agrupar en un sol nucli (poblament rural concentrat) o en cases aïllades (poblament rural dispers).

A Europa, s’observa un desplaçament de la gent des del centre de les ciutats cap a les perifèries. Aquest fenomen de dispersió implica que el mateix nombre d’habitants viu en una superfície més àmplia.

Tipus de ciutat:

• Ciutat compacta: Molta densitat urbana, edificis alts, sòl escàs. Urbanisme vertical.
• Ciutat difusa: Creixement extensiu, dispers, baixa densitat d’edificació, segregació d’usos i elevada ocupació del territori.

Classificació dels espais:

• Espai urbà: Major població, alta densitat, elevada extensió i major concentració d’infraestructures. Concentració d'activitats econòmiques en els sectors secundari i terciari.
• Espai periurbà: Concentra grans serveis (centres comercials, centres lúdics, estadis...). Espai de transició entre el camp i la ciutat.
• Espai suburbà: Baixa densitat de població, ús residencial, als afores dels nuclis urbans. Dependència del transport privat. Model de ciutat jardí.
• Espai rururbà: Espai rural amb usos industrials. Zones al límit entre allò rural i allò urbà. Creixement de l'espai edificat per la instal·lació de població que treballa a la ciutat propera.
• Espai rural: Territori no urbà destinat a activitats agropecuàries, agroindustrials, extractives, de conservació de l’ambient i de silvicultura.

1.3. Desenvolupament Urbanístic:

Abans de la industrialització, les ciutats eren nuclis aïllats amb funcions comercials, de producció artesana, militars, político-administratives i de comunicacions.

Evolució històrica:

• Ciutat romana: Traçat en forma d'escaquer, amb dos carrers principals (card i decumano) que es creuaven en una plaça (fòrum). Envoltades per una muralla.
• Ciutat medieval: Funció defensiva, envoltades per muralles. Traçat irregular de carrers estrets.
• Ciutat moderna: Creixement durant els segles XVI i XVII. Places majors, portes monumentals, uniformitat (Renaixement), edificis religiosos i monumentals, passejos arbrats i carrers alineats (Barroc).
• Ciutat industrial (s. XIX): Augment del nombre de ciutats i població urbana. Aparició de les fàbriques. Èxode rural. Expansió i segregació de la ciutat. Enderroc de les muralles i aparició dels Eixamples.
• Ciutat industrial (s. XX): Creixement per immigració i augment de la natalitat. Creixement descontrolat a la perifèria. Aparició de barris de barraques. Transició de la ciutat a l'àrea metropolitana. Planificació urbanística i participació ciutadana. Especialització funcional.

1.4. Morfologia Urbana del segle XX:

• Ciutat jardí: Desenvolupada per Ebenezer Howard. Trama de carrers irregulars, habitatges unifamiliars amb pati i jardí. Contacte amb la natura. Posteriorment, tergiversada com a segona residència o ciutat dormitori.
• Ciutat funcionalista o racionalista: Construcció en alçada per alliberar sòl. Racionalitat i funcionalitat. A Espanya, implantada durant els anys 60-80 en barris suburbials de baixa qualitat constructiva.

1.5. La Ciutat Espanyola del segle XXI:

La globalització ha generat competència i cooperació entre ciutats. A Espanya, la desindustrialització ha generat atur i reutilització dels terrenys de les fàbriques.

2. Els Agents Socials Urbans:

Els agents socials urbans són les persones, grups i institucions que intervenen en la creació i producció de l’espai urbà:

• Propietaris privats del sòl urbà: Busquen el màxim benefici, sovint especulant. Pressione els ajuntaments per modificar els plans urbanístics.
• Empresaris industrials i de serveis: Reclamen la millor ubicació i la construcció d’infraestructures.
• Ajuntaments, diputacions i governs autonòmics: Defensen l'interès general. Elaboren els plans d'urbanisme.
• Moviments socials i ciutadans: Demanen habitatges i altres usos del sòl urbà (espais verds, serveis, infraestructures...). S'organitzen en associacions de veïns.

3. L’Espai Urbà: Un Valor de Canvi:

3.1. La ciutat com a mercaderia:

En el sistema capitalista, la ciutat s'ha convertit en una mercaderia. El sòl urbà, a més del seu valor d'ús, també té un valor de canvi. La mercantilització de la ciutat genera un conflicte entre els interessos dels diferents agents urbans.

3.2. El fenomen de la gentrificació:

La gentrificació és el procés pel qual persones amb recursos econòmics i activitats d'alt valor afegit s'instal·len en barris degradats, desplaçant els antics residents. El turisme juga un paper important en aquest procés. Mesures per frenar la gentrificació:

• Plans d’habitatge de lloguer social.
• Limitar la concentració de serveis turístics.
• Regular l’oci nocturn i l’ús privat de l’espai públic.

4. L’Urbanisme i l’Ordenació del Territori:

4.1. Els objectius i els plans urbanístics:

L'urbanisme i l'ordenació del territori posen ordre al desenvolupament urbà. Hi ha dos tipus de plans:

• Plans territorials: Afecten comarques, regions o països.
• Plans urbanístics (PGOU): Documents tècnics i polítics que regulen el creixement de la ciutat. Poden ser condicionats, correctius, prospectius o normatius.

4.2. Classificació del sòl:

• Sòl urbà: Construït i urbanitzat.
• Sòl urbanitzable: Pot ser urbanitzat en el futur.
• Sòl no urbanitzable: No es pot urbanitzar.

5. La Morfologia Urbana:

La morfologia urbana és l'articulació de les diferents parts d'una ciutat.

5.1. Tipus de plans:

1. Pla irregular: Traçat sense ordre, típic de la part antiga de les ciutats.
2. Pla ortogonal: Traçat de carrers horitzontals i verticals que es tallen perpendicularment.
3. Radiocèntric: Carrers que surten radialment d'un punt central.
4. Pla lineal: Creixement seguint un eix de comunicació o un accident geogràfic.

5.2. Diferenciació funcional:

Les ciutats exerceixen diverses funcions (direcció econòmica, administrativa, comercial, residencial, cultural, lúdica i turística, industrial). Les funcions exteriors influeixen en l'hinterland.

5.3. La pobresa a les ciutats: el quart món:

El quart món són les bosses de pobresa en països desenvolupats, formades per persones joves sense feina, persones grans i immigrants.

6. Les Xarxes i els Sistemes de Ciutats:

6.1. Regions urbanes:

• Àrea metropolitana: Ciutat gran + ciutats més petites.
• Conurbació: Dues o més ciutats d'igual importància.
• Megalòpoli: Àrees metropolitanes + conurbacions.

6.2. El model de jerarquia urbana a Espanya:

1. Metròpolis globals nacionals: Madrid i Barcelona.
2. Metròpolis regionals.
3. Ciutats mitjanes o centres subregionals.
4. Capitals comarcals.

6.3. L’àrea metropolitana de Barcelona:

Zona d'influència considerable al voltant de Barcelona.

6.4. Les xarxes urbanes a Europa:

Més del 50% dels europeus viuen en àrees metropolitanes i grans urbs.

7. Els Problemes de la Ciutat Espanyola Contemporània:

7.1. Les transformacions en la morfologia:

La globalització ha modificat les formes urbanes. La ciutat difusa genera problemes de segregació funcional i social, i especialització dels usos del sòl.

Com s'organitzen les àrees metropolitanes?:

1. Espai interior metropolità: Terciarització i gestió política i econòmica.
2. Àrees industrials: Deslocalització a la perifèria.
3. Àrees de serveis i equipaments col·lectius: Grans complexes comercials.
4. Àrees residencials: Model compacte (històric) i model dispers (difús).

7.2. La ciutat i la polarització social:

Crisi de l'estat del benestar i fi de l'estabilitat laboral -> polarització social -> ciutat dual.

7.3. Els espais de la ciutat dual:

• Àrees de sobrecentralitat: Grans empreses, institucions públiques i centres històrics.
• Comunitats tancades: Zones residencials exclusives.
• Gentrificació.
• Perifèries degradades.

8. La Ciutat Sostenible:

8.1. Problemes i necessitats:

Les ciutats són sistemes complexos amb problemes socials i mediambientals.

8.2. Criteris de sostenibilitat:

• Reduir, reciclar i reutilitzar.
• Disminuir el consum d’energia.
• Prioritzar els transports col·lectius.
• Utilitzar energies renovables.
• Planificar el creixement urbà.
• Crear espais verds.
• Protegir els espais agrícoles.

8.3. Lluita contra la contaminació:

• Més inversió en transport públic.
• Fiscalitzar l’accés de vehicles repartidors.
• Park & Ride.
• Peatges de congestió urbana.
• Política d’aparcament restrictiva.
• Superilles.
• Eixos verds.

8.4. La rehabilitació dels nuclis històrics:

Millorar la qualitat de vida dels habitants i solucionar les problemàtiques socials.