Evolució Política a Espanya i Catalunya (1874-Actualitat)

Fases de l'Evolució Política a Espanya i Catalunya

Fase 1: Restauració (1874-1898)

El 1830 s'inicia el "pleit" com a conseqüència que una elit professional burgesa i intel·lectuals catalans qüestionen el model d'estat espanyol centralitzat que s'havia començat a concretar des de la Guerra de la Independència. El 1870, l'experiència republicana pel que fa al model d'estat federal. El 1885 es publica "Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya". En aquesta carta es planteja que a l'estat espanyol existeixen regions amb caràcter de nacionalitat. Es reconeix la regió com un "fet diferencial". Aquest es plantejava a partir de la llengua, dret civil, cultura i història. Es concreta el 1892 en les "Bases per a la constitució regional catalana", que és el principi de l'autonomia.

Fase 2: Autonomia integral en la crisi de la Restauració (1898-1923)

A Catalunya hi ha una trama d'entitats públiques, cíviques, culturals i econòmiques que donen suport al que es va plantejar en la primera fase. El 1898, "el desastre". El 1901, es crea la Lliga Regionalista, amb Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Reivindiquen la concepció de l'autonomia de Catalunya sobre el fet diferencial que proclama Catalunya, única nació dels catalans.

El 1911, Enric Prat de la Riba li presenta a Canalejas una proposta de la creació de la Mancomunitat Catalana (Cambó, el 1914, aprova l'estatut de la Mancomunitat). El 1917, triple crisi. Maura aprova l'autonomia integral a l'Assemblea de Parlaments, on participa la Lliga Regionalista. Aquesta autonomia fracassa.

Fase 3: Regressiva dictadura (1923-1929)

Fase regressiva en les relacions territorials d'Espanya i Catalunya.

Fase 4: L'esperança a la Segona República

Els polítics de la Segona República exigeixen la creació de Catalunya com un estat dins de la república federal espanyola. Des del govern de la Segona República (Niceto Alcalá Zamora), per a resoldre el conflicte, s'opta per una doble mesura: la creació d'estatuts d'autonomia dins d'un estat integral (opció intermèdia entre l'estat unitari centralista i el federal).

Fase 5: Regressiva dictadura

Fase regressiva del franquisme.

Fase 6: Transició

La transició d'Espanya després de la mort de Franco, tornen els exiliats.

Fase 7: Actualitat

Referèndum independentista i autodeterminació.

La Guerra Civil Espanyola

L'esclat de la Guerra Civil

Del cop d'estat a la Guerra Civil

L'oposició de bona part dels sectors conservadors espanyols a la democratització política i al reformisme social de la Segona República va fer arribar el cop que s'inicia el 18 de juliol del 1936, començant la Guerra Civil. José Giral va decidir lliurar armes a milícies i partits populars. Aquesta insurrecció triomfa a quasi tota l'Espanya interior, com a Galícia, i fracassa on les forces obreres i d'esquerres tenien més presència, com a Madrid i Barcelona. Els insurrectes havien planejat un pronunciament militar per apoderar-se dels òrgans de govern, decretar l'estat de guerra i sufocar els signes d'oposició. No va triomfar i va provocar la divisió del país. La consolidació dels bàndols va ser el resultat d'aquest cop: la formació de la zona republicana i la insurrecta.

La significació del conflicte

La Guerra Civil va tenir una repercussió internacional i va ser vista com una confrontació entre forces democràtiques i els règims feixistes. Més tard, l'enfrontament entre els grups dominants i els grups emergents obrers i burgesos. Aquests van abandonar la via legal i parlamentària i es van decantar pel cop d'estat.

La internacionalització de la Guerra Civil i l'ajuda exterior

La "guerra d'Espanya" va ser coneguda internacionalment, fou un esdeveniment que va apassionar i dividir governants, mitjans de comunicació, opinió pública i intel·lectuals d'arreu del món. Alemanya i Itàlia es van quedar neutrals, però França i Gran Bretanya van ajudar a Franco amb la Legió Còndor i l'enviament del Corpo Truppe Volontarie. La URSS es va posicionar a favor de la República i van donar ajuda amb les Brigades Internacionals.

La Zona Republicana: Revolució Continguda

L'enfonsament de l'estat republicà

El govern de José Giral va organitzar una força militar capaç d'oposar-se als insurrectes. Va lliurar milícies dels partits i sindicats. El 1936, el poder de l'estat va sofrir una sotragada, van sorgir consells, comitès i juntes que s'ocuparen d'organitzar les columnes de voluntaris per al front, de l'ordre públic, etc.

Desencadenament de la revolució social

Una insurrecció militar va provocar l'extensió del clima revolucionari. Una vegada sufocada la revolta, es van sentir autoritzats a impulsar canvis socials. L'element més significatiu va ser la col·lectivització de la propietat industrial i agrària. Els treballadors comunicaven als amos que explotarien les empreses en règim d'autogestió. Una sèrie de decrets van donar cobertura legal a les confiscacions d'indústries i terres dels organismes populars. L'església, la burgesia, els propietaris i les classes acomodades van ser objecte d'una persecució que es va escapar del control de la República. Les experiències d'autogestió van ser impulsades pel sector més radical de l'anarcosindicalisme i del POUM.

El govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

El govern de Largo Caballero va ser un govern d'unitat nacional (anarquistes, republicans, socialistes i comunistes). El seu objectiu era crear una aliança antifeixista amb un exèrcit popular. Però, un seguit de fracassos van dur a l'enfrontament entre les forces republicanes i hi van haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes (maig del 1937-39) i hi van acabar amb una greu crisi de govern.

El govern de Negrín (maig 1937 - març 1939)

Van declarar el POUM il·legal i va ser perseguit. Hi va haver un augment del poder dels comunistes. El govern va intentar trobar una sortida negociada a la guerra i Negrín va proposar el programa dels Tretze Punts, que proposava el cessament de la lluita armada, el manteniment de la República i l'obertura d'un procés d'eleccions democràtiques. Hi va haver una concentració de poder al govern central i moltes dificultats internacionals (Acord de Munic), amb el que Negrín insistia en la necessitat de resistència militar, que acabà amb derrotes militars.

La Zona Insurrecta: La Creació d'un Estat Totalitari

Es va donar la construcció d'un estat totalitari. El 24 de juliol a Burgos es va crear la Junta de Defensa Nacional, amb Franco com a cap d'estat i generalíssim dels exèrcits (1 d'octubre de 1936). Començà la creació d'un partit únic, es va donar a conèixer el decret d'unificació espanyola tradicionalista i de les JONS, en el qual Franco seria el cap d'aquest partit únic. El nou estat s'inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadorisme. Franco va ser nomenat "Caudillo" d'Espanya. Al març es va aprovar el "Fuero del Trabajo", inspirat en el feixisme italià. La construcció d'aquest estat va anar acompanyada d'una violència extrema que va comportar eliminar els vençuts en els territoris que anaven sent ocupats. La repressió va tenir un caràcter sistemàtic, amb l'exèrcit, la Falange i les autoritats polítiques contra qualsevol sospitós de simpatitzar amb les esquerres.