Evolució Política d'Al-Andalus: De la Crisi Visigoda a la Diversitat Étnica

Ciencias sociales3,68 KB

Evolució Política d'Al-Andalus

Va entrar en crisi al S7 per la incapacitat de la monarquia per cobrar tribut i mantenir l'autoritat al territori. Això va provocar que hi haguessin rebel·les de nobles que van provocar la desaparició del regne visigot. Gràcies a això, els musulmans van poder entrar ràpidament i conquerir Andalusia.

1. Invasió i Conquesta

La ràpida extensió dels musulmans pel nord d'Àfrica provoca la continuïtat a la Península Ibèrica. Gràcies a la crisi visigoda, al 711 un exèrcit de Tariq va vèncer el darrer rei visigot a Guadalete. Va ser ràpid i poc cruel, ja que pactaren terres menys cantàbriques que se li escaparen.

1.2 Emirat de Còrdova (711-929)

L'emir que governava depenia políticament del califat omeia de Damasc. La capital era Còrdova. La dependència de Damasc acaba al 756, fins que un membre exiliat dels omeies, Abd Al-Rahman, arriba i es proclama emir de Còrdova, establint una dinastia fins al 912. Es caracteritzava per una estabilitat i consolidació del món musulmà, però van conèixer uns conflictes que van permetre a finals del S9 l'expansió d'alguns nuclis cristians al nord peninsular.

1.3 Califat de Còrdova

L'emir tenia forces per tenir independència religiosa i es proclama califat de Còrdova. Van tenir èxits econòmics, polítics i culturals. Va posar fi a lluites internes i va establir ordre. A finals del S10, al-Mansur va organitzar campanyes contra els territoris cristians del nord. Aquestes accions militars cercaven el botí, ja que hi havia poc metall i costos. A la mort d'Al-Mansur, s'inicia una etapa d'enfrontaments civils pel poder polític que finalitza amb la desaparició del califat al 1031.

1.4 Regnes Taifes

La desaparició del califat va fragmentar la política en petits regnes: taifes. Eren dirigides per aristocràcies diferents. La mala situació d'algunes taifes va provocar a la península l'entrada dels almoràvits al 1086. Van eliminar les taifes i unificar el territori andalús. Com tenien molt rigor, no van tenir èxit a les comunitats i va caure al S XII. Va tornar un període de taifes que feia problemes. Al cap del temps, tornaren a entrar altres barbars anomenats almohades. Tornaren a reunificar el territori i van tenir importants victòries contra els cristians. Però al 1212, a les Navas de Tolosa, va significar el fi del seu imperi i el retorn de les taifes, que es van esgotar en pocs anys fins a l'expansió cristiana al S XIII.

1.5 Regne Nassarita

Granada va ser l'única taifa que va sobreviure a l'expansió cristiana gràcies a l'ajuda dels benimerins i vassallatges durant el S XIV. Però al S XV, va patir atacs de Castella, que va ser conquerida pels Reis Catòlics.

2. Diversitat Ètnica i Social

Hi havia una gran pluralitat ètnica i religiosa que tenia diferents rangs. Primer eren els baladins, principals propietaris que ocupaven càrrecs a l'administració. Els berbers formaven tropes invasores i mercenaris dels exèrcits. Els muladís eren hispans conversos a l'islam i integrats cultural i econòmicament. Els mossàrabs tenien càrregues fiscals. Els jueus conservaven la religió cristiana i els eslaus que arribaven d'Europa ocupaven càrrecs de l'exèrcit o administratius. La Península Ibèrica acabà tenint 7 milions d'habitants amb treballadors al camp.

Al-Andalus es distingia en 4 grups:

  1. Nobles per àrabs conqueridors que aplegaven els caps militars i funcionaris berbers o eslaus.
  2. Burgesia urbana formada per artesans i comerciants.
  3. Plebs urbana formada per elements de tot tipus a mà d'obra abundant com pagesos.
  4. Pagesos i esclaus amb condicions molt dures.

Descargar

PDF Word HTML