Evolució de la Polifonia Franco-Flamenca: De Ockeghem a Lasso

Evolució de la Polifonia Franco-Flamenca

La Missa: Estil Sacre i Cantus Firmus

La missa, com a estil sacre, es caracteritza per l'ús del cantus firmus com a tema principal en els seus cinc moviments. La instrumentació vocal habitualment consta de quatre veus. El mote, també d'estil sacre però no litúrgic, s'escriu en llatí i utilitza el cantus firmus amb quatre veus.

La Chanson Borgonyona: Profana i Poètica

La chanson borgonyona va ser la forma profana més important del seu temps. Es denominava "chanson" a qualsevol musicalització polifònica d'una poesia, generalment per a tres veus i amb un compàs de 6/8.

Segona Generació (1460-1490): Johannes Ockeghem

Johannes Ockeghem: Innovació en el Contrapunt i el Ritme

El compositor més destacat d'aquest període és Johannes Ockeghem (1410-1497), una figura clau dins de l'escola franco-flamenca. Tot i no haver viatjat a Itàlia, va passar gran part de la seva vida al servei dels reis francesos. La seva obra es centra en el contrapunt i el ritme, amb melodies més complexes i un ritme menys uniforme. Van aparèixer quatre possibilitats fonamentals del contrapunt i el cànon: fonamental, retrogradació, inversió i retrogradació de la inversió. Va compondre misses, motets i chansons.

Tercera Generació (1490-1520): Josquin Desprez

Josquin Desprez: Melodia Sencilla i Música Reservata

Josquin Desprez (1440-1524) és el màxim representant d'aquesta època. Va passar molt de temps a Itàlia, formant part de la capella papal i sent deixeble d'Ockeghem. La seva aportació inclou un abundant nombre de cadències, el paral·lelisme de les veus i melodies més senzilles amb ritmes més uniformes. La seva obra abasta tant peces sacres com profanes: les misses eren amb cantus firmus, els motets són considerats la seva millor producció sense cantus firmus, i també va compondre chansons o frottoles. Va ser un pioner de la musica reservata, on la música s'adapta al text.

Quarta Generació (1520-1560): Adrian Willaert

Adrian Willaert: Novetats en la Música Sacra i Profana

Adrian Willaert (1480-1562), deixeble de Josquin, va passar gran part de la seva vida a Itàlia, sent mestre de capella de Sant Marc a Venècia des de 1527. Va ser un dels fundadors de l'escola veneciana i un pioner de les tendències del segle XVI. En aquest període es retorna a una escriptura més densa i sorgeixen novetats tant en la música sacra com en la profana.

Música Sacra: Missa i Motet

Dins la música sacra, les formes més importants són la missa i el motet. El motet aporta dues novetats: l'abandonament del cantus firmus i l'addició d'una cinquena o sisena veu. En la missa, és molt habitual la missa paròdia.

Música Profana: Chanson i Madrigal

En la música profana, les formes més destacades són la chanson i el madrigal. Entre les obres més importants de Willaert trobem madrigals, chansons i 8 misses de paròdia.

Cinquena Generació (1560-1600): Orlando di Lasso

Orlando di Lasso: El Punt Culminant de la Polifonia Franco-Flamenca

Orlando di Lasso (1532-1594) constitueix el punt culminant de la polifonia vocal franco-flamenca. Amb els mestres neerlandesos, van aparèixer compositors nacionals d'igual qualitat, marcant el trencament de l'estil franco-flamenc. Aquesta generació va estar influenciada pel Concili de Trent i la Contrarreforma, fet que explica l'abundància de salms penitencials i motets en llatí sobre temes bíblics.

Trajectòria i Producció de Lasso

Lasso va viatjar a Mantua, Milà i Sicília. El 1553 va ser nomenat mestre de capella a Sant Joan del Laterà i posteriorment va estar al servei del Duc Albert a Munic fins a la seva mort. La seva producció és amplíssima, incloent nombroses villanelles, 200 madrigals, 140 chansons franceses, 90 cançons alemanyes, uns 700-800 motets, 70 misses, 100 magnificats, 4 passions i nombroses litànies i salms penitencials.