Evolució de la Poesia Catalana: Segles XX i XXI

Vicent Andrés Estellés: Renovació Poètica

Aportacions al Gènere Poètic

Vicent Andrés Estellés és un dels màxims renovadors de la poesia catalana contemporània i un dels principals conreadors del corrent realista de la dècada dels 60.

En primer lloc, cal destacar els seus eixos temàtics, que giren al voltant de:

• La quotidianitat: El món que envolta Estellés és el tema central de la seva poesia, al qual se supeditaran la resta de temàtiques. Es tracta d'un poeta de realitats pròpies i col·lectives.
• La mort: La mort és tractada d'una manera pròxima i personal, coneguda i acceptada.
• L'amor: Es tracta d'un amor personal, eròtic, quotidià i explícit; aplicat a la seva experiència personal.
• El sentiment cívic: L'amor a la terra, a la llengua, a la història, la voluntat de catalogar de manera detallada el que som com a poble fan d'aquest un tema important.

En segon lloc, els trets referits a l'estil i la llengua de la poesia d'Estellés. Va forjar el seu llenguatge literari sobre la llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, la llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana, i la llengua col·loquial que va aprendre a l'Horta. Construeix els seus poemes amb un llenguatge directe i un to col·loquial que conviuen amb una particular elaboració estilística i retòrica.

Salvador Espriu: Poesia i Compromís

Característiques de la seva Producció Poètica

Salvador Espriu va cultivar diversos gèneres. Entre els factors que van portar Espriu cap a la poesia durant la postguerra hi havia la concentració expressiva i les facilitats de publicar en un gènere que no necessita tant d'espai com la prosa i, pel seu caràcter hermètic, podia superar la censura.

L'obra d'Espriu és una de les més importants de la literatura catalana del segle XX per la riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la varietat literària i la capacitat per a descriure en termes transcendents la història col·lectiva.

A Cementiri de Sinera (1946), va evocar el món destruït per la guerra, que identificava amb un món mític i personal, Sinera. Les hores; Mrs. Death; El caminant i el mur; Final del laberint, formen el "cicle líric", tracen un camí d'interiorització.

La pell de brau representa el naixement de la poesia realista i cívica dels anys 60. Posa de manifest una actitud de rebel·lia i d'inconformisme davant la situació social i política negativa que es viu al país.

Els seus poemes van ser musicats i cantats. Raimon va contribuir a la popularització d'una obra que es va llegir, fins a la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional de la societat catalana.

Poesia Catalana Actual: Tendències i Autors

Característiques de la Poesia dels Segles XX i XXI

Al començament de la dècada dels 70 es va recuperar l'obra de J. V. Foix i es van publicar dos llibres cabdals que van superar el realisme i van inclinar la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme. Les característiques comunes en aquesta tendència són:

• El rebuig del realisme reivindicatiu i de denúncia anterior.
• L'afany d'experimentar i innovar amb el llenguatge, que serà un instrument d'indagació en la intimitat pròpia.
• El caràcter hermètic i formalista i les influències avantguardistes del poema.
• El desig de modernitat i l'afany d'universalisme.

L'antologia d'Amadeu Fabregat va recollir aquest canvi d'orientació en l'àmbit de la poesia valenciana, amb autors com Salvador Jàfer.

Durant els anys 80 la poesia va continuar si fa no fa els mateixos paràmetres. Els poetes van elaborar una visió de la realitat des del "jo", a través de la suma de vivències personals, i van concebre la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d'experiències personals. Ara bé, definitivament es va acceptar el mestratge de tots els grans poetes del segle XX i amb això, tota la diversitat de tendències que representen autors com Foix, Brossa, Ferrater, Estellés. En l'àmbit valencià, aquesta nova orientació queda recollida a l'antologia La vella pell de l'alba, amb poetes com Jaume Pérez Muntaner, per a qui les reflexions íntimes i el món social formen un conjunt ben articulat.