Evolució de la Població i Indústria a Catalunya al Segle XIX

1. Població al Segle XIX

La població espanyola va passar de 10,5 milions l’any 1797 a 15,6 milions el 1860 i a 18,5 milions el 1900 (un augment superior al 75%). Les causes de l’augment van ser la desaparició de les epidèmies, la millora de la dieta i l’expansió dels conreus. A Catalunya, el desenvolupament econòmic més elevat va provocar un major creixement demogràfic. La població va passar de 0,9 milions a 1,9 milions el 1900. L’augment de població va ser el resultat d’una supervivència més alta; també va influir l’arribada a Catalunya d’emigrants d’altres zones d’Espanya.

2. La Reforma Agrària Liberal Va Transformar el Camp Espanyol?

La reforma agrària liberal volia posar fi a la tradició agrària i eliminar el poder de la noblesa i de l’Església al camp. Pretenia obrir l’agricultura al mercat capitalista, modernitzar les explotacions, augmentar la productivitat i les rendes agràries per convertir els pagesos en consumidors dels productes industrials.

3. Indústria Moderna a Catalunya

3.1. Crisi i Expansió de la Indústria Tèxtil

La fase de creixement del sector tèxtil només es va interrompre durant la Guerra de Secessió dels Estats Units per les dificultats dels empresaris espanyols de proveir matèries primeres (fam de cotó). Això va durar fins l’any 1865. L’any 1874 va començar una nova fase expansiva per la mecanització del tèxtil, la renovació de les indústries, la creació de societats per ampliar capitals i l’extensió de la mecanització de la llana a Catalunya. El creixement de la indústria cotonera va aconseguir desplaçar la competència, ja que tenia qualitat i preu baix. Malgrat aquest creixement continuat, les quantitats absolutes eren molt petites comparades amb la resta d’Europa. Les dimensions del sector cotoner català van ser suficients per industrialitzar Catalunya, però no la resta d’Espanya.

3.2. Límits de la Indústria Tèxtil

El desenvolupament de la indústria va haver de fer front a dues limitacions:

• L’escassetat de carbó: La mineria catalana necessitava importar carbó a gran cost, i l’hulla asturiana va tardar a arribar al port de Barcelona. Les colònies industrials van haver de situar-se prop dels rius per aprofitar l’energia hidràulica.
• La debilitat del mercat espanyol: Format per una pagesia de poca capacitat adquisitiva, generava una demanda dèbil (que depenia de les fluctuacions de la producció). A més, es van introduir mesures proteccionistes per fer més cars els teixits que venien de fora, per potenciar la venda del propi país.

4. Per què Catalunya es Va Convertir en la Fàbrica d’Espanya?

Catalunya va ser una excepció en el panorama industrial espanyol i es va produir un procés de revolució industrial comparable al de les regions industrials de Gran Bretanya i França. A les primeres dècades del segle XIX, la introducció de noves tecnologies va transformar radicalment la manera de produir en el sector del tèxtil cotoner. Va créixer la quantitat de producció i va augmentar en unes proporcions mai vistes. Les manufactures d’indianes havien estimulat el sorgiment d’una burgesia emprenedora, que va invertir en el principi de la indústria cotonera i va crear empreses, molt sovint amb només petits estalvis familiars. A més, aquest empresariat va ser més receptiu a les innovacions tecnològiques que s’estaven difonent a Europa i es van adaptar a les dificultats com la petitesa del mercat o la manca d’energia (carbó). Finalment, van ser capaços d’invertir i crear sectors industrials nous (metal·lúrgia i química) que es van anar consolidant a Catalunya.

5. La Indústria Siderúrgica

La siderúrgia va ser el sector que al segle XIX va acompanyar el tèxtil en la implantació de la indústria moderna. Va estar lligada al desenvolupament de la mineria del ferro i el carbó, ja que les altes temperatures necessitaven alts forns, i el ferro laminat necessitava grans quantitats d’aquest combustible. Els primers intents de crear una siderúrgia van tenir lloc a Andalusia al 1826: a Màlaga (ferro d’Ojén), van predominar a la península durant 30 anys. Tot i això, van fracassar per l’ús de carbons vegetals que elevaven els costos de producció i, per tant, feien insoportable la competència (decadència a mitjans del segle XIX). L’existència de jaciments d’hulla a Astúries va convertir-se en el centre siderúrgic d’Espanya (1864-1879); aquesta va créixer amb rapidesa i va mantenir la primacia passats deu anys. L’arribada del carbó gal·lès va comportar la pèrdua de competitivitat de les empreses asturianes.