L'evolució de la població espanyola i la seva estructura

L'evolució de la població espanyola

El model de transició demogràfica

Què és el model de transició demogràfica? És el pas d’un règim demogràfic antic (amb taxes altes de natalitat i mortalitat) a un règim demogràfic modern (amb taxes baixes de natalitat i mortalitat). S’aplica per representar la dinàmica i l'evolució de la població europea al llarg del temps.

• Model formulat pel demògraf nord-americà Warren Thompson, que va definir quatre fases d’evolució considerant les dinàmiques de les natalitats i les mortalitats al llarg del temps.

Fases de la transició demogràfica

1. Règim demogràfic antic (Fase I)

• Període: del neolític al s. XVIII al Regne Unit; fins ben entrat el s. XX a Espanya (dècada de 1920 aproximadament).
• Característiques: natalitat elevada, mortalitat elevada (sobretot per la mortalitat infantil) i esperança de vida baixa.
• Causes: falta d'higiene, dures condicions de vida, escassos recursos mèdics, epidèmies i males collites.
• Espanya manté aquest model fins ben entrat el segle XX a causa del gran nombre de població rural i la manca de transformacions associades a la industrialització.

2. Fase II: Creixement demogràfic (Detalls sobre Espanya)

• Període: de 1780 al 1880 al Regne Unit; de 1920 a 1980 a Espanya.
• Característiques: natalitat elevada, començament del descens de la mortalitat i notable creixement demogràfic.
• Causes: millora de l'alimentació, higiene i efectes de la Revolució Industrial (fort progrés agrícola i millora de les condicions de salut).
• Espanya entra en aquesta fase a partir de la dècada de 1920, amb un creixement demogràfic sostenible fins a la Guerra Civil (1936-39).

3. Fase III: L'ajustament demogràfic

• Període:
  • Entre finals del segle XIX i la dècada dels 40 del segle XX al Regne Unit.
  • Des de començament dels anys 80 a Espanya.

Causes de la reducció de la natalitat:

• Econòmiques:
  • Canvi de la percepció dels fills com a recurs econòmic per al nucli familiar.
  • Deixen de representar una assegurança per a la vellesa.
  • Escolarització obligatòria, prohibició del treball infantil i aparició de pensions de jubilació.
• Socials:
  • Caiguda notable de les taxes de mortalitat infantil (proliferació de vacunes).
  • Augment del consum per part de les llars espanyoles.
  • Accés de la dona al mercat de treball.
  • Canvi d'un model de família extensa (rural) a un model de família nuclear (urbana) amb un paper fonamental de la planificació familiar.

4. Fase IV: El nou règim demogràfic

• Període:
  • A partir de la dècada dels 50 del segle XX al Regne Unit.
  • Des de finals del segle XX a Espanya.
• Característiques: natalitat i mortalitat molt baixes amb un creixement de població quasi nul o negatiu.
• Causes:
  • Grans avenços en medicina.
  • Extensió de l'estat del benestar, que ha provocat un augment espectacular de l'esperança de vida.
  • Només els fluxos migratoris aturen el procés a Espanya a inicis del segle XXI gràcies a les altes taxes de natalitat dels nouvinguts.

5. Fase V

• Acceptada de manera general, amb una clara regressió amb taxes de creixement negatiu.
• Baixes natalitats, caiguda per sota de les de mortalitat.
• Països com Espanya, Alemanya i Itàlia experimenten dificultats de reemplaçament generacional, amb taxes de fertilitat per sota dels 2,1 fills per dona (mínim que permet el recanvi d’una població).

La dinàmica de la població espanyola

Conceptes inicials

• Dinàmica de la població: estudia com varia el nombre de components d'una població al llarg del temps i els factors que hi influeixen.
• Factors que influeixen:
  • Factors naturals: natalitat i mortalitat.
  • Factors socials: migracions (interiors i exteriors).
• Moviment natural de la població:
  • Observa el creixement, estancament o decreixement d'una població.
  • Taxa de creixement de població = Taxa natalitat - Taxa mortalitat.
  • Creixement real = Creixement natural (N-M) + Saldo migratori (I-E).
• Indicadors demogràfics: pàgina 121 del llibre.

La natalitat

• Tendència descendent a partir de principis del segle XX, intensificada a la dècada dels 70.
• 1998: taxa de natalitat més baixa del món.
• Després d'un repunt a l'any 2000, la crisi del 2007 fa caure els valors i hi ha una davallada.
• Influències de factors com l'arribada a l'edat fèrtil de dones nascudes als anys 60 i 70 i l'arribada massiva d'immigrants joves.

La mortalitat

• Lleuger augment en l'actualitat a causa de l'envelliment de la població.
• Causes més comunes de mort a Espanya: malalties cardiovasculars, tumors i malalties infeccioses (incloent-hi la COVID-19).
• Augment de la mortalitat durant el 2020 a causa de la pandèmia.
• Reducció considerable de la mortalitat històrica a causa de millores econòmiques i sanitàries.

Conclusions

• El saldo vegetatiu és negatiu, fet que indica envelliment i baixa natalitat.
• El saldo migratori és positiu, contribuint al creixement de la població.
• Les desigualtats territorials s'expliquen per factors socials i econòmics.

L'estructura de la població espanyola

Introducció

• L'estructura de la població d'un país inclou la distribució per edats i gèneres.
• Es visualitza amb la piràmide de població.
• Reflecteix la història demogràfica i permet preveure problemes i necessitats, així com fer comparatives entre països.

Evolució de l'estructura espanyola

• Transició demogràfica de règim antic a modern (baixes taxes de natalitat i mortalitat).
• Símptomes: estrenyiment de la població jove, augment del tronc central i eixamplament de les edats superiors.

La piràmide de població

• Representada amb l'eix horitzontal (sexes) i l'eix vertical (intervals d'edat de 5 en 5 anys).
• Grups d'edat: població jove (fins als 14 anys), població adulta (15-64 anys) i població gran (65 anys en endavant).
• Tipologia de piràmides: expansives, estables i contractives.

Característiques de la piràmide espanyola

• Contractiva, típica de països desenvolupats amb baixa natalitat i alta esperança de vida.
• Reducció de l'amplada dels primers graons a partir de 1979, amb cert creixement recent.
• Predominància de població adulta, amb eixamplament del grup dels 40-44 anys (últim baby-boom).
• Els grups d'estrangers d'edat adulta mostren predomini masculí; major població vella i inversió de la corba demogràfica.

L'envelliment de la població

• Edat mitjana de 43,3 anys.
• Indicador de gran qualitat de vida.
• Causes: baixa natalitat i alta esperança de vida, amb tendència al sobreenvelliment.

Índex de sobreenvelliment i taxa de dependència

• L'índex reflecteix el nombre de persones majors de 85 anys respecte a les de 65 anys o més.
• La taxa de dependència indica la relació entre la població que no pot treballar (joves i vells) i la població adulta.

Problemes potencials de l'envelliment

• Desequilibris en el sistema de pensions.
• Increment de despeses sanitàries i socials.
• Possibles efectes sobre el mercat de treball, amb necessitat de mà d'obra i atracció d'immigració.

Conclusió

L'envelliment presenta desafiaments econòmics i socials, incloent-hi el manteniment de l'Estat del Benestar i l'equilibri del mercat laboral.

La distribució de la població a Espanya

Context general

• Espanya presenta una distribució de població altament desigual.
• La densitat mitjana és de 94 habitants per km².
• Població total de 47.394.223 (dades provisionals de l'INE a 1/1/21), comparativament baixa respecte als països del seu entorn.
• Cinquè país més poblat de la Unió Europea.

Problema demogràfic

• El territori espanyol presenta una dualitat de densitats: "Espanya plena vs. Espanya buida" (zones més agrícoles amb biaix demogràfic negatiu).
• Agreujament d'aquest fenomen des de la crisi, amb la confirmació del buit demogràfic a l'interior, exceptuant Madrid i altres regions perifèriques.

Regions més poblades

• Situades a la costa i les valls, amb desenvolupament industrial i turístic.
• Concentració poblacional a les grans ciutats i rodalies amb alta densitat.
• Exemples: Àrea Metropolitana de Barcelona (3,2 milions d’habitants, densitat 5.093 hab./km²) i València (789.004 hab., densitat 2.470 hab./km²).
• Excepció: Madrid, àrea metropolitana amb 7,3 milions d'habitants i densitat de 5.000 hab./km².

Regions menys poblades

• Interior com Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, Extremadura i Galícia, afectades per migracions cap a zones industrialitzades.
• Evolució demogràfica previsible entre el 2016 i el 2031 amb zones de creixement destacat a les províncies del litoral mediterrani, Balears, Canàries, Madrid i Àlaba.
• Creixement vinculat a la combinació del sector turístic i industrial.

Conclusió

Existeix una desigualtat demogràfica entre zones costaneres industrialitzades i àrees interiors amb biaix negatiu. La tendència de creixement es manté en regions específiques impulsades pel turisme i la diversificació industrial.

Les migracions interiors a Espanya

Context i causes del procés

• Profund canvi en la distribució de la població espanyola a causa de les migracions interiors.
• Augment de població a zones rurals amb baixa productivitat agrícola i alt atur (Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Extremadura i Andalusia interior).
• Demanda de mà d'obra abundant i barata a zones industrials (Catalunya, País Basc i Madrid).
• Millora relativa del camp espanyol, generant un excedent de mà d'obra amb alt atur.

Dades demogràfiques

• El 1960, la població activa agrària era de 4 milions (40%), disminuint a menys de 3 milions el 1970 a tot l'Estat.
• Comportaments demogràfics diferenciats entre regions emissores i receptores d'emigrants.

Principals fluxos migratoris

• Andalusia, Galícia i Extremadura cap a Barcelona; Castella i Lleó i Castella-la Manxa cap a Madrid.
• Flux constant durant les dècades de 1950, 1960 i 1970.

Conseqüències del desplaçament

• El 2001, onze províncies tenien menys habitants que el 1900 a causa de l'emigració passada.
• Despoblament previsible amb augment de mortalitat per l'envelliment de la població.

Destinacions de la migració interior

• Àrees industrials de Madrid, Barcelona i el País Basc.
• Escassetat d'habitatges i infraestructures a les zones receptores.
• Adaptació dificultosa dels nouvinguts al nou entorn.

Finalització del procés

• Cessació de les migracions interregionals amb els canvis econòmics.
• La crisi del petroli de 1973 augmenta l'atur i desincentiva la migració.
• La millora econòmica general a Espanya durant la dècada de 1960 posa fi a les migracions massives camp-ciutat.