Evolució de la Població Activa Agrària i Industrial a Espanya

2)

grip espanyola, exode rural

Guerra Civil, període postguerra 1960-1985:
baby boom, crisi agricultura tradicional, regim demografic modern 1985-Actualitat:
arribada d'immigrants

3)
En 1900 el percentatge de població activa agrària presentava valors elevats i englobava a la major part de la població.
Les raons eren variables perquè l’economia i la societat eren principalment agraris: els altres dos sectors econòmics  tenien un escàs desenvolupament: i la mecanització del camp encara estava poc extesa pel territori, de manera que la realització de les tasques requeria molta mà d’obra. Entre 1900 i 1936 la població activa agrària inicia un descens. La causa va ser el començament de l’èxode rural motivat per l’excés de mà d’obra per la crisi de la fil·loxera en les zones vitivinícoles i a l’inici de la mecanització agrària en les àrees cereals. Durant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra la població ocupada agrària es va recuperar i després es va estancar davant la destrucció d’indústries i les dificultats econòmiques, l’ocupació i l’alimentació en les ciutats que va afavorir el manteniment de la població agrària en el camp. Aquest fet es va rstar impulsat per la població franquista de colonització que va retenir a la població agrària en el camp. Entre 1960 y 1985 el descens de la població activa agrària va tenir la seva màxima intensitat. Lesque va generar llocs de treball en els serveis turístics i en la construcció, i l emigració a Europa. Des del 1985 el descens de la població activa agrària se va desaccelerar. Les causes varen ser la crisi i reconversió industrial que va

paralitzar la emigració a les regions industrialitzades afectades, el progrés de la tecnificació agrària en certes àrees més dinàmiques, on es varen desenvolupar activitats agràries competitives que han assolit retenir a la població.  les polítiques europees i espanyoles de desenvolupament rural estaven destinades a evitar el despoblament agrari i el fet que vegem xifres molt baixes.

4) La població activa agraria presenta problemes d'envelliment, mala qualificació i incorporació de immigrants que realitzen treballs agrícoles rebutjats per espanyols. La causa es l'exode rural, aquest fenomen es va vuere aturat per la crisi de 1975 i des de 1990 hi ha tendencies: a les zones atrasades de l'interior es continua i el descens demografic i ales zones mes dinamiques periourbanes i turístiques e hi ha certa rejoveniment demografic.
En els problemes ambientals l'activitat agraria provoca problemes mediambientals degut l'us eficients de recursos, la producció ecologica es mes respectuosa amb el medi ambient i els productes son mes saludables pero mes cars. Les practiques agrícoles...

·ramaderia extensiva:

Asturias(vaca), Cáceres(porc), Sevilla(boví)

·ramaderia intensiva:

- sector agrari de regadiu:

Huelva(maduixa), Almeria y Múrcia (cultius octofroticle)

- sector agrari secà:

"cultiu intenisu:

Huelva(maduixa), Almeria y Murica (cultius octofroticles)

"cultiu extensiu: Valladolid(blat), Jaén(olivar), Rioja(vinya)

* conreu olivar:

Badajoz, Ciudad Real, Còrdova

* conreu vinya:

Rioja, Toledo, Penedes Barcelona, Ciudad Real

--- desenvolupades en declivi:

Astúries i Cantabria

--- arees d'industrialització escassa:

Extremadura, Castilla de la Manxa, Balears

--- arees desenvolupades:

Madrid, Barcelona

---

expansió vall de l'Ebre, litoral de València

+ madurs:

Astúries(metalurgia), València(textil), Palmas Gran Canaria(naval)

+ punters:

Sevilla(aeronautic), Madrid(farmaceutic), Navarra(electronica)

+ dinamics:

Múrcia(agroalimentaria), Barcelona(seat), Ciudad Real(químic)

Proces d'industrialització 1830-1900:

La industrialització es va iniciar a partir del 1830 gracies a les posteriors inversions estrangeres en el ferrocarril i a la mineria i capitals repatriats de Cuba i de les Felipines. La industria incipient es va desenvolupar emparada per lleis proteccionistes.
El proces industrial es va localitzar al nord i nord-est peninsular.

Durant la primera Guerra Mundial la industria textil i la siderúrgica espanyola van trobar un bon mercat entre els paisos bel·ligerants. La Guerra Civil espanyola va provocar un retrocés en l'economia.

Després de la Segona Guerra Mundial, la resposta de la dictadura franquista va ser la imposició d'una política d'autarquia que consistia en l'autoabastiment i en la reducció al mínim dels intercanvis amb l'exterior. Aquest aillament va dificultar la importació de materies primeres, va impedir la modernització tecnologica, va permetre la creació de petites industries que abastien un mercat molt limitat. Es va crear

1959-1975: El Pla d'estabilització de 1959 va presentar la fi de la política d'autarquia i l'inici de la liberitzacio de l'economia espanyola. La liberitzacip va coincidir amb un període de gran expansió economica munidal que va afavorir que un bon nombre de companyies multinacionals.
El model tradicional de la industria espanyola es va basar en nuclis poc conectats entre els quals destacaven Catalunya, País Basc, Astúries i Madrid.

Reestructuració industrial 1975-1985:

L'economia mundial va patir una crisi per la disminució dels beneficis, una alta inflació i un atur industrial tan elevat. Es va produir la crisi munidal del modEL industrial fordista.
 La reestructuració de la industria espanyola tenia mesures com la reconversió dels sectos menys productius que va afectar en la siderúrgia i les industries que en depenen com les drassanes i automobil. L'eliminació de les empreses amb demanda insuficient com les industries de línia blanca d'electrodomestics i les textils de calçat per la forta competecnia dels NPI. Per reduir la despesa del petroli es va fomentar l'explotació de carbp i es va augmentar la capacitat de les hidroelectriques i les termiques. Es van pactar jubilacions anticipiades per facilitar el sanejament de l'economia de les empreses. Es van establir Zones d'urgent reindustrialització amb el fi de reactivsr arees industrials i evitar-ne el declivi economic.