Evolució de l'Oposició al Franquisme (1959-1975)

1. Oposició entre 1959-75

• Al llarg dels anys 60, es modela una nova oposició al règim:

  • Augmenta a tots els sectors de la societat.

  • Pèrdua d'influència de l’exili polític:

    • Desapareixen velles organitzacions que havien participat en la guerra civil (excepte el PC).

  • Renovació generacional:

    • Necessitat de superar la guerra civil i la reconciliació.

• A mesura que l’oposició s’organitza i manifesta, la dictadura augmenta la repressió:

  • El 63 es crea el TOP per perseguir delictes polítics.

Augment de l'Oposició

• Monàrquica: Acció conspirativa (entorn Joan de Borbó).

• Obrera: Vagues, reunions, assemblees, manifestacions.

• Universitària: Protestes, vagues, mobilitzacions, sindicats d'estudiants…

• Sindical: Comissions Obreres (CCOO).

• Terrorista: Accions del FRAP i ETA.

Social: Entitats, associacions de veïns, món cultural

5.1 Oposició Política

• El 62: Reunió de Munic:

  • Símbol de reconciliació entre espanyols: Representants de l’exili i de l’interior; republicans, monàrquics i dissidents del mateix règim decebuts per la persistència de la política repressiva.

  • Resolució a favor de la democràcia a Espanya.

  • Exigeixen llibertats i drets a Espanya per poder entrar en el Mercat Comú Europeu.

• L’oposició es caracteritza per la fragmentació.

En els últims anys del franquisme es creen plataformes unitàries:

• Junta Democràtica: a iniciativa del PCE i la Plataforma de Convergència Democràtica: PSOE.

5.2 Protesta Universitària

Lluita contra el SEU (Sindicat falangista obligatori): mobilitzacions, protestes, es dissol al 1965.

5.3 Moviment Obrer

La protesta dels treballadors és la principal manifestació contra el règim a partir dels anys 60.

• El 1964, creació de CCOO:

  • Organització clandestina per la lluita laboral (sous, condicions) i política (llibertat sindical).

  • Accions legals (s’infiltra en el sindicat vertical) i il·legals (vagues).

Il·legalitat: El 67 es deté i jutja la direcció → Procés 1001: líders condemnats a penes severes.

5.4 Canvi d'Actitud per Part de l’Església

• Als anys 50 comencen a sentir-se veus crítiques amb la doctrina nacionalcatòlica dominant.

• Concili Vaticà II:

  • L’església es distància del règim franquista i li retira el suport incondicional.

5.5 La Qüestió Basca

• El PNB perdura com a referent i inspira el govern basc a l’exili.

• Fet més destacat: aparició d’ETA (Euskadi i Llibertat) el 59:

  • Organització revolucionària i radical.

• Increment de les accions d’ETA comporta més repressió:

  • Procés de Burgos el 70 → Es dicten 6 penes de mort. Fortes protestes (Espanya, estranger): les penes són commutades.

5.6 L’Oposició a Catalunya, 59-75

• Durant aquest període a Catalunya hi ha un increment de les actuacions antifranquistes:

  • Reivindicació d'ús públic i cultural del català, caràcter cívic i cultural, ampliació de la participació ciutadana i creació d'organismes de coordinació.

Oposició Diversificada a Catalunya

• Política: PSUC, Assemblea de Catalunya el 71 (1r organisme unitari en oposició al règim), Eclesiàstica: manifestació de capellans per tenir bisbes catalans, Obrera: Comissions Obreres el 64, Universitària: Caputxinada el 66…

*Fets de Palau de la Música, anys 60.

L'Assemblea de Catalunya

• “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”.

5.7 Postfranquisme

• L'oposició al franquisme fracassa en l’intent d’enderrocar la dictadura mentre Franco viu.

• Contribueix a mantenir l’esperit democràtic i la recuperació de la identitat nacional de Catalunya.

• Té un paper fonamental en la transició a la democràcia.

8. Evolució de la Població:

• Migracions de les zones rurals a les zones urbanes i industrials (èxode rural) → problemes a les ciutats.

• Canvi en la població activa: augmenten els sectors secundari i terciari i disminueix el sector primari.

8.3 Creixement Demogràfic:

• Passada la postguerra, la població espanyola experimenta un creixement important, sobretot a la dècada de 1960:

  • Gran augment de la natalitat.

  • Descens progressiu de la mortalitat.

8.4 Moviments Migratoris:

Exterior

• Destinacions: Amèrica Llatina i Europa.

• Causes: Efectes del Pla d’Estabilització i expansió de l'economia europea.

• Repercussions: Aportació de divises, descens de l'atur interior i contacte amb una realitat politicosocial diferent.

1.1 Pla d'Estabilització (59’)

• Finals dels anys 50, el règim franquista està a tocar del col·lapse econòmic:

  • Exhauriment de les reserves del Banc d’Espanya.

  • Dèficit comercial.

  • Inflació elevada.

• El govern accepta mesures correctores d’organismes internacionals (FMI, OCDE):

  • Liquidar l'autarquia.

  • Liberalització econòmica (liberalització del mercat).

• El 57 → Incorporació al govern d’un grup de tècnics experts en economia → Tecnòcrates (molts vinculats a l’Opus Dei).

• Preparen el Pla d’Estabilització i Liberalització.

Objectius: Fi de l'intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera.

3 Eixos d'Actuació:

- Estabilitzar l'economia: reduir la inflació, augmentar l'interès bancari, congelar salaris, reduir el dèficit públic, devaluar la peseta.

- Liberalitzar el mercat interior: eliminar organismes estatals interventors, acabar amb la regulació de preus.

- Liberalització exterior: facilitar inversions estrangeres, importació de mercaderies.

1.1.1 Resultats del Pla d’Estabilització

• En els primers mesos → Efectes negatius:

  • Caiguda de la productivitat econòmica, descens real dels salaris, augment del cost de vida i augment de l'atur.

• A partir del 61 → Resultats positius:

  • Expansió econòmica sostinguda, Espanya es converteix en un país industrialitzat i Catalunya surt beneficiada → la indústria augmenta i es diversifica.

1.2 Plans de Desenvolupament

• Després del Pla d’Estabilització, el 64 es posen en marxa els Plans de Desenvolupament:

  • Planificar l’actuació del sector públic i ajudar al sector privat.

• 2 línies d’actuació:

  • Resoldre deficiències estructurals de la indústria.

  • Crear pols de desenvolupament: promocionar la indústria i equilibrar el territori.

Resultats limitats: No assoleixen els objectius però doten el país d’infraestructures i matèries bàsiques.

1.3 Expansió Econòmica

El desenvolupament econòmic espanyol, titllat de “miracle” pel règim franquista, es caracteritza per:

1. Modernització de l'Agricultura.

• Mecanització.

• Augment de la productivitat: disminució de la superfície conreada, èxode rural.

2. Ràpid Procés d’Industrialització.

• 1960-75 → Producció industrial x4:

  • Siderúrgica, automòbil, química, tèxtil.

• Creixement industrial:

  • + 10% anual:

    • Millora de la productivitat.

    • Importació de maquinària, tecnologia.

    • Inversió estrangera.

    • Incorporació massiva de mà d’obra procedent del camp.

• Diversificació de la producció industrial:

  • Béns de consum (automòbil, electrodomèstics).

  • Sector químic (farmacèutic).

  • Alimentació.

  • Reestructuració en zones amb més tradició fabril (Catalunya, País Basc):

    • S’estén per noves zones → Madrid, València.

• També destaca el boom de la construcció i el creixement del sector bancari:

  • Problemes: Dèficit energètic i dependència del petroli.

3. Augment de Serveis: Sector terciari i turisme.

1.3.1 Causes del Ràpid Creixement

Aquest ràpid creixement va ser possible per la conjuntura internacional: creixement econòmic dels països occidentals.

• Finançament de les indústries a partir del turisme, inversions de capital estranger i exportació de mà d’obra.

1. Turisme.

• Els turistes estrangers aporten divises que salven el dèficit de la balança de pagaments.

2. Capital de les Empreses Estrangeres.

• Mà d’obra barata, repressió del moviment obrer (sense dret a vaga), baixa pressió fiscal.

3. Exportació de Mà d’Obra a l’Estranger.

• Envien divises a Espanya, disminució de l'atur a l’interior.

1. Crisi Econòmica (73-75’)

• La crisi del petroli del 73 frena l’expansió econòmica.

• Situació agreujada per:

  • Reivindicacions de l’oposició interior i la pressió estrangera, declivi físic del dictador i enduriment final del règim.

• Impacte de la crisi internacional:

  • Retirada de capitals estrangers.

  • Retorn dels emigrants espanyols.

  • Caiguda del turisme.

• Resultats:

  • Tancament d'empreses, augment de l'atur, inflació, caiguda d'intercanvis, augment del dèficit pressupostari.

1.3 Fase Tecnocràtica (59’-69’)

• Entrada de tecnòcrates en el govern: Proposen el Pla d’Estabilització.

  • Modernització econòmica i social del país.

  • No es qüestiona la dictadura: no hi haurà canvis significatius a nivell polític.

• Tecnòcrates = Grup de dirigents franquistes:

  • Impulsen mesures econòmiques.

  • Volen modernitzar el país sense democratitzar-lo.

  • Molts són membres de l'Opus Dei.

Durant aquest període s’aprova:

• Llei de Premsa (66’): Elimina la censura prèvia, però multa o prohibeix allò que no agrada al règim.

• Llei de Llibertat Religiosa (67’): Tolera el culte d'altres religions.

• Llei Orgànica de l'Estat (67’):

  • Aprovada per referèndum.

  • Retocs a les lleis fonamentals.

  • Separa les funcions de cap d’Estat (Franco) i cap de govern (a partir del 67, Carrero Blanco).

  • Confirma la institucionalització monàrquica del règim.

• El 63: TOP (Tribunal de Orden Público):

  • Jutjar delictes polítics (actes terroristes seguiran jutjats per tribunals militars).

  • Procés 1.001 (73’) contra dirigents de Comissions Obreres (il·legals).

3.2 Camí cap a la Successió

• El 1969: Franco designa Joan Carles com a successor, amb el títol de príncep d’Espanya:

  • Espanya oficialment era un regne (Llei de Successió 47’).

  • Implica:

    • Legitimació del règim polític de Franco (Franco com a protector de la monarquia).

    • Instauració d'una nova monarquia, nascuda de la Guerra Civil.

    • Intent de Franco per mantenir l'esperit del franquisme després de morir.

• Accions terroristes d’ETA i del FRAP.

Descomposició del Règim (69-75’)

El 69 → Primeres mostres de descomposició del règim dictatorial.

Crisi del Règim

• Deteriorament físic de Franco:

  • Cada vegada delega més poder en Carrero Blanco.

• Distanciament progressiu de l’església.

• Mobilització creixent de l’oposició.

• Accions terroristes d’ETA i del FRAP.

• Tensions contínues entre dos sectors dins del règim:

1. Immobilistes: Continuïtat de la dictadura.

2. Reformistes/Aperturistes: Necessitat de canvis (democràcia limitada).

Darrers Anys del Règim

• Aprovació de la Llei General d'Educació el 70.

• Contradiccions del règim.

• Paràlisi política.

• Govern de Carrero Blanco:

  • Home de confiança de Franco, Franco mostra incapacitat física per governar.

• Atemptat d’ETA a Carrero Blanco (20 de desembre del 73).

• Nou cap de govern → Arias Navarro:

  • Dóna mostres d'ambigüitat (creuen que és un aperturista).

    • Endureix la seva política.

Descolonització de l’Àfrica Espanyola

• Creixement de l’oposició i enduriment de la repressió:

  • Execució de Salvador Puig Antich, 1974.

  • Setembre del 1975, 5 executats d’ETA i del FRAP.

  • Provoca una onada de protestes internacionals.

• Divisió en el si de l'exèrcit: UMD (Unió Militar Democràtica).

• Conflicte del Sàhara: Marxa verda de Hassan II del Marroc (1975).

20 de novembre del 1975: Mort de Franco

• Franco deixava al darrere un règim en crisi evident.

• Cada cop era més evident la impossibilitat d’un franquisme sense Franco.

6.4 Condició Femenina

• Retorn al sistema de valors tradicionals masclistes i pèrdua de drets aconseguits durant la II República.

• La dona ha d'estar sotmesa a l'home; la seva funció és la maternitat, cuidar els fills i fer-se càrrec de la llar familiar.

• La discriminació de la dona es produeix a tres nivells:

  • Legal:

    • Derogació del divorci.

    • Prohibició de l'ús d'anticonceptius.

    • La dona casada, sempre representada pel marit.

    • Persecució de l'adulteri de la dona casada.

• Laboral:

  • Dificultat d'accés al treball.

  • Sous inferiors.

  • Treballs vetats a les dones: fiscal, jutgessa, inspectora, diplomàtica, policia.

  • Dones obreres, amb doble jornada laboral (treball i casa).

• Educatiu:

  • Es prohibeix la coeducació.

  • S’imposa l'ensenyament de tasques de la llar: cuina, costura, confecció, economia domèstica.

Discriminació de la Dona:

• A partir dels anys 60 es produeixen canvis:

  • S'accepta la coeducació a l'escola pública.

  • Accés gradual a l'ensenyament universitari.

  • Certa liberalització dels costums i actituds.

  • Organització de les primeres assemblees de dones (d'esquerres i antifranquistes).