Evolució de la Novel·la i Fonaments de la Llengua Catalana
Enviado por Emilio y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,79 KB
Evolució de la Novel·la al Segle XX
Context Europeu i Crisi del Realisme
La novel·la realista, que havia dominat a la segona meitat del segle XIX, entra en crisi al començament del segle XX. Se segueixen nous camins: es recupera el corrent irracionalista que havia inaugurat el Romanticisme i apareix amb força el món del jo i de la realitat interior. En aquesta evolució, cal tenir molt en compte l'impacte que va representar la psicoanàlisi freudiana.
Innovacions Tècniques en la Novel·la
Tècnicament, si la novel·la realista s'havia caracteritzat per l'ús del narrador omniscient en tercera persona, ara s'empra més la primera persona i el monòleg interior. Es tracta de l'expressió íntima del pensament, amb frases breus i directes en les quals el narrador vol intervenir al mínim, per tal de deixar tot el protagonisme als personatges.
Un autor destacat d'aquesta època és Marcel Proust (1871-1922).
La Prosa Catalana als Anys Vint i Trenta
Els anys vint i trenta són molt fructífers per a la literatura catalana. En aquesta etapa conviuen una gran quantitat d'estètiques i ideologies, comencen a aparèixer revistes literàries especialitzades i es disposa d'una xarxa editorial cada vegada més moderna. Encara que la novel·la no és el gènere més conreat, s'adopten tècniques com l'anàlisi psicològica i el monòleg interior. Destaquen autors com Carles Soldevila (1892-1967), Josep M. de Sagarra (1894-1961), Miquel Llor (1894-1966) i Francesc Trabal (1899-1957).
La Novel·la Després de la Guerra Civil
Quan Catalunya havia recuperat les institucions pròpies amb la creació de la Generalitat (1932) i semblava que la cultura i la literatura podrien seguir un camí de normalitat, la Guerra del 36 i la llarga postguerra van estroncar totes aquelles esperances. Els autors que havien començat a escriure als anys trenta no van poder tornar a publicar fins a la dècada dels seixanta. Autors destacats d'aquest període són Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.
Propietats del Text
Què és un Text?
Anomenem text una unitat comunicativa, independentment de la seva complexitat. Una frase, una conferència o un article periodístic són un text si s'ajusten als requisits de gramaticalitat, coherència i cohesió, que són els factors que l'ordenen.
L'Estructura Textual
L'estructura és una construcció de les unitats significatives del text, respectant-ne la sintaxi, és a dir, l'ordre, la concordança, el règim preposicional i la satisfacció o completesa de l'estructura bàsica.
La Coherència
Anomenem coherència la selecció i l'ordre dels constituents d'un text, tenint en compte la finalitat del missatge, el canal emprat i el context.
La Cohesió
La cohesió és la propietat del text per la qual unes parts queden formalment i conceptualment lligades a les altres, formant un tot, un text únic amb un significat i un valor unitari.
Normes Ortogràfiques del Català
- S'escriu j davant a, o, u i g davant e, i.
- S'escriu x al començament de mot.
- S'escriu tj davant a, o, u i tg davant e, i.
- S'escriu tx al començament de mot.
- S'escriu ig al final de mot, darrere a, e, o, u, quan altres paraules de la mateixa família s'escriuen amb j, g, tj, tg.
- S'escriu g al final de mot, darrere i, quan altres mots de la mateixa família s'escriuen amb tj o tg.