Evolució de la Novel·la Catalana Postguerra-Actualitat

Narrativa de Postguerra fins als anys 70

El final de la Guerra Civil Espanyola, l'any 1939, ha estat qualificat com el gra zero de la literatura catalana. El general Franco, en ascendir al tron espanyol, va prohibir tots els organismes culturals catalans i va abolir les institucions democràtiques.

En un primer moment, entre els anys 1939 i 1946, es va produir una persecució sistemàtica contra els autors catalans i es va imposar un greu impediment lingüístic. Van ser anys de gran aïllament exterior i interior, durant els quals molts autors van patir l'exili, tant exterior com interior.

Segona etapa: Consolidació del règim (fins als anys 60)

Amb la derrota dels règims afins, Franco es va veure obligat a liberalitzar lleugerament el règim dictatorial. Aquesta és l'etapa de consolidació del règim, durant la qual la literatura catalana va eixir de la clandestinitat i va començar a eixamplar-se. L'estil predominant era tradicional i no acceptava tècniques modernes. Es van publicar noves obres d'autors com Enric Valor i Maria Beneyto, entre d'altres.

La dècada dels seixanta: Creixement i canvi

La dècada dels seixanta va ser un temps de creixement econòmic. Es va popularitzar la frase "Els temps estan canviant". En aquest període, la cultura catalana va experimentar una gran popularització. Es va conrear la novel·la psicològica i realista, destacant l'obra mestra de Mercè Rodoreda, La Plaça del Diamant.

Dins la novel·la psicològica, cal destacar Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980). Psiquiatre de professió, la seva obra més rodona és aquella que gira al voltant del mite de Bearn, on el personatge principal, Toni, arriba a assumir conscientment el final del seu món i de la seva classe social.

Narrativa dels anys 70 fins a l'Actualitat

Al començament dels anys 70, la producció novel·lística catalana no era gaire fluida. Tanmateix, això va començar a canviar gràcies a les noves generacions d'autors joves que van començar a fixar-se en nous models del nostre àmbit lingüístic. L'any 1974 va ser una data clau, ja que van aparèixer dues tendències narratives importants:

• La novel·la del canvi, impulsada per Amadeu Fabregat.
• La novel·la realista evolucionada, impulsada per Joan F. Mira.

Amb la novel·la de canvi es pretenia manipular el codi textual i postular temes ideològics oposats a l'ordre vigent. El novel·lista cercava introduir el lector dins del text o discurs que conformava l'escriptura mateixa. Els temes oposats a l'ordre vigent en les novel·les de canvi eren:

• La ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social normativa i coercitiva.
• El desig de modernitat i d'universalisme.
• La reivindicació de la dissidència.
• La crítica política i l'exigència de llibertat.

Uns altres autors van aprofundir en el realisme, utilitzant un llenguatge intel·ligible i estructurant la novel·la de forma més clara. L'espai narratiu se solia situar en l'àmbit rural preindustrial.

Canvi de concepció narrativa (anys 80)

L'any 1980, els autors valencians van canviar la seva concepció narrativa, que es va tornar més eclèctica, a causa de la normativització i consolidació de la llengua.

A partir d'aquí, s'inicià un nou període en la novel·la valenciana, caracteritzat per:

• La liquidació de l'experimentalisme de les «novel·les del canvi» de la dècada precedent.
• La continuació del model evolucionat del realisme.
• La publicació de molt diverses «novel·les de gènere»: novel·la històrica, novel·la negra o novel·la eròtica.