Evolució de la Narrativa Valenciana Post-Franco: Característiques i Tendències
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,42 KB
Evolució de la Narrativa Valenciana Post-Franco
La mort de Franco el 1975 va marcar el pas de la dictadura a la democràcia. Els canvis socials i polítics van fer possible la normalització d’un mercat literari en valencià, amb l'aprovació el 1982 de la “Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, que va millorar l’ús social de la llengua i va augmentar el públic lector.
Nous Narradors i Temàtiques (Anys 70)
Als anys 70, van sorgir narradors com Terenci Moix i Joan F. Mira, que van mostrar a les seves obres les preocupacions i la visió del món d’una generació nascuda després de la guerra: la postguerra, l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessitava canvis i el feminisme, entre altres.
Diversificació de Gèneres (Anys 80)
En la dècada dels 80, es va generalitzar el conreu de diversos gèneres: novel·la policíaca, de terror, eròtica, etc. Va destacar la producció del col·lectiu “Ofèlia Dracs”, amb Jaume Fuster i Quim Monzó.
Característiques Generals
En general, les obres es caracteritzen per allunyar-se del Realisme Compromès dels anys anteriors i per la influència dels autors de la Generació Perduda nord-americana i del Realisme màgic sud-americà, dels quals van agafar tècniques com el monòleg interior, les anacronies (caracteritzades per les retrospeccions i anticipacions) i l’ús del discurs directe narrativitzat.