Evolució de la Narrativa Catalana: Del Romanticisme al Realisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,17 KB

La narrativa va aparèixer amb l'aparició de la novel·la històrica romàntica.

Els Problemes de la Narrativa Catalana

Raons del Retard (Socioculturals i Lingüístiques)

Raons de tipus sociocultural, literari i lingüístic expliquen aquest retard:

  • Manca de tradició narrativa: La darrera gran novel·la catalana va ser Tirant lo Blanc.
  • Manca d’una llengua unificada: Els narradors catalans no disposaven d’un model de llengua unificat prou apte per a les exigències de la creació novel·lística.
  • Autors no professionals: Als autors els manca formació literària. Són autors amateurs plens d’entusiasme.
  • Inexistència de públic lector i manca d’editorials: El públic llegia novel·les en castellà i no estava acostumat a llegir narrativa en català.

La Narrativa del Romanticisme

El Romanticisme va produir a Catalunya dos tipus de narrativa: la novel·la històrica i el costumisme.

La Novel·la Històrica

Arriba a Catalunya amb les traduccions castellanes de novel·les històriques estrangeres. Als anys trenta, alguns novel·listes catalans imiten aquests autors, però escriuen en castellà. A partir de 1862, amb la publicació de L’orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull, els autors adopten el català com a vehicle d’expressió del gènere.

Característiques de la Novel·la Històrica

  • La Història: La trama se situa en un marc històric real.
  • Costumisme: El trobem reflectit en la descripció de costums rurals.
  • Convencions de la novel·la de fulletó: Serveixen per desenvolupar la trama i caracteritzar els personatges.
  • Patriotisme: El trobem en l’exaltació, interpretació i divulgació de moments significatius de la història de Catalunya.

La Narrativa Costumista

El gènere per excel·lència de la prosa costumista són unes peces breus anomenades quadres o articles de costums que apareixen en la premsa popular.

Trets del Costumisme

  • Predomini de la descripció: La descripció predomina sobre la narració.
  • Llenguatge col·loquial: És proper a la llengua popular.
  • Propòsit documental: Presenta escenes i tipus de la societat contemporània.
  • Finalitat moralitzadora: L’autor, amb humor i ironia, fa palesa la seva subjectivitat en el text.

Narradors Costumistes Importants

  • Robert Robert: Critica amb humor i ironia els costums dels ciutadans.
  • Emili Vilanova: Retrata la Barcelona popular.

Entre el Costumisme i el Realisme (Cap al 1875)

Cap al 1875, la novel·la catalana comença a incorporar com a matèria literària la realitat social contemporània.

La Novel·la de Costums

  • Descripció de la realitat en la seva dimensió externa i típica.
  • Articulació de la novel·la a partir de la suma d’escenes i quadres, més que no pas a partir del progrés de l’acció.
  • Personatges prototípics del món menestral urbà o de la pagesia, sovint sense gaire profunditat psicològica.
  • Visió elegíaca d’un món que desapareix.
  • Implicació subjectiva de l’autor dins el món de ficció i presència d’un cert didactisme moral.

Autor destacat: Joan Pons i Massaveu.

La Novel·la de Tendència Realista

  • Llenguatge molt adjectivat i artificiós.
  • Intenció moralitzant o instructiva (com la que es desprèn del raonament del protagonista del fragment de La Punyalada).
  • Visió idealista de la realitat (el protagonista idealitza els fonaments de la seva relació amb la Coralí).
  • Tècniques i motius de la novel·la de fulletó i del costumisme.
  • Anàlisi psicològica superficial dels personatges.
  • Manca d’objectivitat.

El Realisme i el Naturalisme

El realisme es proposa reproduir amb la màxima objectivitat la realitat social contemporània. El gènere més adequat per expressar aquesta realitat és la novel·la.

Trets Principals del Realisme

  • Observació imparcial de la realitat: Els temes i arguments són representatius de la vida i la societat del temps que viu el novel·lista.
  • Versemblança: El producte final ha de ser versemblant, és a dir, ha de crear la il·lusió de realitat.
  • Psicologia complexa: Els personatges tenen una psicologia complexa.
  • Valor documental: La novel·la és concebuda com un mirall de la societat coetània de l’autor.
  • Novel·la burgesa: Reflecteix els problemes i les aspiracions de la burgesia, que és la protagonista principal de les obres.

El Naturalisme

El naturalisme representa l’evolució i radicalització dels principis bàsics de la novel·la realista, és a dir, la descripció de la realitat i l'objectivisme narratiu.

Entradas relacionadas: